L’Audiència Nacional reinicia, aquest dilluns, el judici contra el president Jordi Pujol, els seus set fills i nou empresaris, que s’enfronten a penes de 5 a 29 anys de presó, acusats d’associació il·lícita, blanqueig de capitals, falsificació documental i contra Hisenda. El tribunal ha citat una seixantena de nous testimonis (n’hi ha un total de 200, 33 no localitzats), repartits en quatre sessions fins dijous. Una part dels testimonis han d’aclarir si tenien o no comptes a Andorra i si van interactuar amb Jordi Pujol Ferrusola, com ja va admetre un empresari la setmana passada. La novetat d’aquestes sessions és que el fiscal Anticorrupció Fernando Bermejo -que continua afrontant sol el judici- ha de provar la recaragolada acusació contra els Pujol de finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC).
Recaragolada i estranya per tres motius: el primer és que els titulars de les tres empreses que haurien acceptat aquesta acció no han estat acusats formalment, com altres exdirectius que són jutjats al costat dels Pujol, com ara d’Isolux Corsán i Copisa o en la causa del 3%, centrada en el finançament il·legal de CDC, que es jutjarà l’any vinent. El segons és que tampoc es demana a CDC, partit dissolt el 2016, o el seu hereu, que retorni els diners, com va passar en el cas Palau de la Música. I el tercer, que l’obtenció de contractes públics per les empreses implicades no té aparença irregular, i per fer-ho més barroc se citen casos d'altres sentències. Per tant, el fiscal Bermejo s’haurà de tornar a esgargamellar per fonamentar les acusacions, ajudat per l’Advocacia de l’Estat, que -com és normal en macrocauses- té dos juristes en el judici. Per ara, en el judici s'han escoltat testimonis de negocis reals i privats amb Pujol Júnior, tot i que podria haver un cert conflicte d'interès, negat pels empresaris implicats.
Aval de Pujol Júnior
En concret, la Fiscalia Anticorrupció, en l’escrit d’acusació, sosté que el fill gran de Pujol “hauria concedit el seu aval personal a operacions de finançament il·lícit del partit polític Convergència, amb liquiditat als seus comptes andorrans”, entre els anys 1999 al 2004. Afegeix que CDC “va proposar a les societats Hispart, Altrafroma i Winner Graph, amb les quals venia contractant serveis de publicitat i propaganda per a campanyes electorals, procedir al pagament d'aquests serveis mitjançant procediments opacs, simulant l'existència de determinades operacions de préstecs a cadascuna d'aquestes empreses, que atorgaria FIBANC i el pagament de les quals seria atès per CDC, al seu torn, mitjançant mecanismes també il·lícits”. L'operativa descrita és, també, enrevessada.
El fiscal precisa que Convergència “hauria disposat d'ingents quantitats de diners amb destinació desconeguda, gràcies a operacions financeres avalades per Jordi Pujol Ferrussola i afegeix que "durant el període que transcorren els fets, el màxim dirigent de CDC era Jordi Pujol Soley”, que va ser president de la Generalitat del 8 de maig de 1980 al 20 de desembre de 2003. La Fiscalia precisa que” malgrat disposar de la totalitat del finançament atorgat que va ascendir a 2.203.036 euros, el partit polític CDC únicament hauria rescabalat una part d'aquests capitals”.
La Fiscalia demana per al president Pujol 9 anys de presó pels delictes d'associació il·lícita i blanqueig de capitals, tot i que encara no s'ha provat el delicte primer, que portaria al blanqueig. La defensa dels Pujol, encapçalada per Cristóbal Martell, nega tota acusació i reitera que els diners amagats a Andorra fins a la seva regularització, el 2014, tenen l'origen en una deixa de l'avi Florenci Pujol; no en comissions il·legals.
Condemnat en el cas Palau
Per aquest suposat finançament irregular, han de declarar a l'Audiència Nacional dijous com a testimonis Miguel Giménez-Salinas Lerin, llavors administrador d’Altraforma, condemnat a 8 mesos de presó per haver confessat que va facturar 160.000 euros al Palau de la Música en factures falses per destinar els diners a CDC, partit condemnat a tornar 6,6 milions d’euros al Palau. La Fiscalia aprofita aquesta condemnada i l'explica en l'escrit d'acusació per engreixar-hi les sospites. També ha estat citat, com a testimoni, Carles Herrándiz Bernad, de Winner Graph.
Les adjudicacions públiques
La Fiscalia exposa que “aquests préstecs serien concedits formalment per FIBANC a cadascuna d'aquestes mercantils, quedant CDC oculta. CDC -afegeix- assumiria el pagament d'aquests préstecs, fent front a l'abonament mensual dels rebuts de préstec, a l'efecte del qual realitzaria ingressos mensuals en cadascuna dels comptes de préstec”. També afirma que la resta dels préstecs de CDC “l’hauria seguit pagat a través de diverses empreses, totes elles relacionades amb l'administració autonòmica de Catalunya per ser adjudicatàries d'obres, concessions, projectes urbanístics”.
Pel que fa a les insinuacions de concessió de contractes públics, la Fiscalia assegura que “en la relació de clients atribuïbles a Hispart, figuren nombrosos organismes adscrits a la comunitat autònoma de Catalunya”. Per exemple, destaca l’adjudicació del 2002, “licitada pel procediment de negociat a Hispart, i a la seva matriu Stereo Rent per import de 112.330 euros per a la realització de la producció, muntatge i desmuntatge d'una exposició”.
També qüestiona la transferència a CDC per un import de 22.202 euros el novembre de 2011 amb el remitent “Grup Diputació de Barcelona”, sense ni tan sols apuntar que podria ser l’aportació dels regidors i representants polítics de CDC, com fan tots els partits. Cal no oblidar que Anticorrupció va fer investigar en una peça del cas 3% exconsellers per donacions al partit, com ara Felip Puig, Jordi Jané o Irene Rigau, després tancat.
A més, posa en dubte que Winner Graph hagi tingut de client la Fundació CatDem, adscrita a CDC. Una altra sospita llançada per la Fiscalia és que “l'empresa TEC-QUATRE SA, facturada per una quantitat de 20.638 euros per Winner Graph , va resultar adjudicatària l'any 2001 de diverses obres públiques, entre elles l'execució de la direcció de les obres de construcció de la Línia 9 del Metro de Barcelona, per import de 319.000.000 pessetes”. No hi ha hagut cap investigació ni imputació per aquesta adjudicació, però. Ni està imputat en el cas 3%, de finançament de CDC.
El primer conseller citat
El Ministeri Públic també inclou fets provats, però del cas Palau de la Música, condemna confirmada pel Tribunal Suprem el 2020. Per exemple, cita GPO Enginyeria, i el seu administrador, que va assegurar que la seva societat Triobra va facturar 910.638 euros al Palau, que en realitat eren obres a casa de Fèlix Millet, president i lladre confés de l’entitat emblemàtica catalana i mort el març de 2023.
Paral·lelament, entre els testimonis citats pel tribunal, presidit pel magistrat José Ricardo de Prada, destaquen: Jaume Romà Rodríguez, conseller de Política Territorial i Obres Públiques entre els anys 1994 i 1995 i l’empresari Carlos Javier Tusquets Trías de Bes, per haver fet negocis amb Pujol Júnior, com ja han declarat altres empresaris i expolítics, com ara el fundador de Coalició Canària, que va lloar el president Pujol davant el tribunal.
Hi ha més exconsellers citats com a testimonis en les noves sessions, com ara l'actual conseller de Justícia, Ramon Espadaler (Units per Avançar), quan va ser conseller de Medi Ambient (Unió) en el govern de Pujol.