El Reglament Penitenciari estipula que quan un pres ha complert una quarta part de la pena, està tipificat en segon grau i té bona conducta, pot començar a gaudir de permisos per sortir puntualment de la presó. Tant Jordi Cuixart com Jordi Sànchez compleixen amb aquests requisits i per això, la Junta de Tractament de Lledoners els ha començat a concedir sortides de dos i tres dies, al marge de les autoritzacions per treballar, que ha avalat el jutjat de vigilància penitenciaria. La Fiscalia, però, entén que és inacceptable i persisteix en el seu combat amb arguments contundents com que a un violador que "ho tornaria a fer" mai se'l deixaria sortir. Avui ha impugnat un nou permís de 72h que es va concedir a Jordi Cuixart, perquè no se'n penedeix ni rectifica. 

Fa una setmana, el jutjat de vigilància va desestimar els arguments de la Fiscalia, que sol·licitava prohibir una sortida de tres dies del president d'Òmnium que havia validat Lledoners a finals de gener. Davant la negativa, el ministeri fiscal ha decidit trucar a una altra porta, la de l'Audiència de Barcelona. El nou recurs presentat exposa el mateix raonament, bàsicament que no se'l pot deixar unes hores en llibertat perquè no reconeix el delicte ni s'ha sotmès a cap programa específic de tractament que li permeti adonar-se'n de la gravetat dels fets comesos i "reeducar-se". 

Com un violador que "ho tornaria a fer"

L'escrit assenyala que Cuixart "presenta importants distorsions cognitives" perquè "nega el caràcter delictiu de la seva conducta, cosa que necessàriament impedeix la modificació de conductes desajustades". I afegeix que "l'intern no se sent obligat per les normes, sino només pels seus plantejaments i codis de conducta". 

En la mateixa línia apunta que "en relació al reconeixement del delicte", l'informe que avala el permís "contradiu l'informe del psicòleg, del qual no se'n desprèn en cap moment que manifesti voluntat de canvi ni de penediment". 

La Fiscalia conclou que les declaracions de Cuixart "indicant que ho tornaria a fer en les mateixes condicions i per les mateixes vies, resulten definitives". I per justificar-se, fa una comparativa amb altres delictes amb penes similars a la que s'ha imposat als Jordis, com poden ser agressió sexual amb penetració o homicidi. Explica que en casos com aquests seria impensable "concedir un permís a un intern que manifestés que ho tornaria a fer en les mateixes condicions". 

 

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat