Alberto Núñez Feijóo promou una nova batalla jurídica entre el Congrés i el Senat. El Partit Popular ha impulsat un nou conflicte d’atribucions (el cinquè de la legislatura i de la democràcia) entre la Cambra Baixa i la Cambra Alta i portarà al Tribunal Constitucional el bloqueig sistemàtic que fa la Mesa del Congrés de les proposicions de llei que han estat impulsades pel Senat. “El Congrés està furtant al Senat la facultat de legislar per ordre del govern espanyol. I, davant d’aquesta situació, és evident que no ens quedarem de braços plegats”, ha proclamat el líder del PP. “No estem davant d’un petit dèficit democràtic, parlem de grans anomalies que atempten contra la base de la nostra convivència, que és la nostra Constitució. [...] No és ni tan sols un corró parlamentari, com el que tantes vegades es denuncia en democràcia, és moltíssim més greu”, ha verbalitzat en un acte a la Cambra Alta amb senadors del PP. És el que fa mesos que Miguel Tellado, quan era portaveu del PP al Congrés, va batejar com el “congelador” de Francina Armengol.
A partir d’aquí, començarà a carburar la maquinària parlamentària que podrà culminar amb el xoc institucional entre el Congrés i el Senat. És el mateix que el PP va anunciar amb bombo i platerets durant la tramitació de la llei d’amnistia, denunciant que la Cambra Baixa havia impulsat una “reforma encoberta” de la Carta Magna. Ara bé, en aquella ocasió va acabar trepitjant el fre i no va arribar a consumar-lo. El tret de sortida el donarà el grup parlamentari del PP, que haurà d’impulsar una iniciativa per requerir a la Cambra Alta que actuï. A continuació, la Cambra Baixa tindrà capacitat de resposta i, quan romangui en silenci o negui que hi hagi cap irregularitat i defensi la seva actuació (com és presumible), el Senat tindrà via lliure per donar llum verda a portar la qüestió fins al TC.
“Intentar eliminar la seva iniciativa legislativa és negar la legitimitat al Senat. [...] No tinc cap dubte que es fa perquè el president del govern espanyol ho mana. És, en definitiva, una total perversió del sistema. És un sense sentit i, al meu entendre, és un frau”, ha denunciat Alberto Núñez Feijóo, que ha assenyalat directament la presidenta del Congrés, Francina Armengol: “Pesa més el seu partit que el seu país”. I també ha amenaçat els cinc membres de la Mesa del Congrés del PSOE i de Sumar: “Han de ser conscients que les seves decisions són arbitràries, partidistes, injustes i incorren sistemàticament en frau de llei”. “Existeixen responsabilitats individuals contra les quals també actuarem amb contundència si això no es corregeix immediatament”.
Quaranta lleis del PP, quatre de Junts i dues d’ERC
“Per què es perverteix completament el poder legislatiu?”, s’ha preguntat Alberto Núñez Feijóo. I ha assenyalat que el Congrés està bloquejant 31 lleis impulsades pel Senat. La Cambra Alta té capacitat legislativa i, igual que els grups parlamentaris o els parlaments autonòmics, pot impulsar proposicions de llei. Si superen el primer examen al Senat, les iniciatives són remeses al Congrés i comencen allà la tramitació parlamentària habitual. “Disset d’elles tirarien endavant al Congrés si es manté el vot favorable dels grups que la van aprovar al Senat”, ha destacat el líder del PP.
Són, per exemple, normes per a baixar l’IVA a les perruqueries, per qualificar els funcionaris de presons d’agents de l’autoritat, per avançar la jubilació dels agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, per millorar la gestió dels incendis forestals, per obligar el govern espanyol que tota l’ajuda militar a l’estranger sigui aprovada a les Corts Generals o per endurir les penes contra els narcos que envesteixen la Guàrdia Civil. A més, la Mesa del Congrés també està obstaculitzant la tramitació de nou lleis presentades pel PP a la Cambra Baixa.
Ara bé, no només el PP es troba amb lleis paralitzades. Junts i ERC també ho pateixen. Els juntaires han impulsat quatre lleis (tres al Congrés i una al Senat) que continuen aparcades: contra la multireincidència, contra les ocupacions, per rebaixar la pressió fiscal a pimes i autònoms i per aplicar l’IVA del 4% a la prestació de tots els serveis d’atenció a la dependència. Per la seva banda, els republicans han promogut una llei perquè jugar a la selecció espanyola sigui voluntari i una per regular els lloguers de temporada que continuen esperant que arribi el seu torn.
Els altres quatre xocs impulsats pel PP al Senat
És la cinquena vegada que el PP anuncia un conflicte d’atribucions entre el Senat i el Congrés. El primer (que va ser també el primer de la història de la democràcia) va ser arran de la tramitació de la llei d’amnistia. El PP el va activar quan la norma de l’oblit penal va arribar al Senat recollint el guant dels lletrats de la Cambra Alta, que havien dibuixat el full de ruta a seguir. En aquell moment, va esclatar un conflicte sense precedents entre les dues cambres que les va sumir a un intercanvi d’informes i retrets. El Congrés va denunciar una “clara ingerència” del Senat amb un conflicte “improcedent” i va respondre al xoc negant-se a retirar l’amnistia. Posteriorment, el Senat va passar a l’atac contra el Congrés acusant la Cambra Baixa d’estar “entorpedint” el seu “dret a plantejar” un conflicte d’atribucions, però el PP va acabar enterrant-lo i no va arribar a elevar-lo al Constitucional.
Posteriorment, el PP sí que va portar al TC tres conflictes d’atribucions. El primer que va plantejar va ser el rebuig a la llei que beneficiava a presos d’ETA. Va ser una norma que s’havia aprovat per unanimitat i que permet comptabilitzar a Espanya els anys de condemna a altres països de la Unió Europea, cosa que redueix el temps que alguns presos d’ETA estan a la presó. El PP va votar-hi a favor a la Cambra Baixa, però, després que transcendís que hi havia etarres que podien sortir-ne beneficiats, va maniobrar al Senat per evitar que entrés en vigor. El PP va retorçar el Reglament del Senat per assegurar que una votació per majoria absoluta equival a un veto i va retornar la norma al Congrés, que no va acceptar el veto i va enviar la llei al BOE, que la va publicar quatre dies més tard.
El PP va impulsar un altre conflicte després que el PSOE vetés al Congrés les esmenes aprovades al Senat per protegir les plantes de purins i rebaixar l’IVA dels aliments bàsics. Això va provocar un embolic al Congrés, amb queixes de PP, ERC i Junts per la maniobra dels socialistes. I va portar els populars i els juntaires a tombar l’Agència Estatal de Salut Pública, que es va votar en aquell mateix ple. L’últim conflicte va ser per una correcció d’errors a la Llei Orgànica d’Eficiència en el Servei Públic de Justícia quan es va publicar al BOE per afegir canvis salarials a jutges. El PP va denunciar que era “fraudulenta” perquè la norma es va aprovar sense recollir els complements salarials per destinació d’un subgrup i un grup de jutges, que es van incloure a posteriori.