Agustí Carles i Garau (Barcelona, 1964), advocat i president de l’entitat Drets des de fa pocs mesos, colze a colze amb l’advocat Alfons Clavera, de l’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDH) recullen els primers fruits d’un treball discret, constant i sense cobrar (“aquí no hi ha fons reservats”, diu Carles) per intentar aclarir l’Operació Catalunya contra el independentisme català des de la justícia d’ Andorra ja que a l’Estat espanyol, els jutges que han tingut algunes proves a les seves mans se les han espolsat. El gener de 2017 les dues entitats, com a acusació popular, van presentar una querella a la Batllia d’Andorra contra dos comissaris i un inspector de la policia espanyola, acusats d’haver extorquit el 2014 als accionistes majoritaris de la Banca Privada d’Andorra (BPA) per obtenir de forma il·legal si tenien comptes de la família Pujol (que va sortir publicat en un diari espanyol), d’Artur Mas i Oriol Junqueras.
Van ampliar la querella el 2020, demanant responsabilitats polítiques amb la imputació de l’expresident Mariano Rajoy; els exministres Cristóbal Montoro, d’Hisenda, i Jorge Fernández Díaz, d’Interior; el llavors secretari d’Estat, Francisco Martínez Vázquez; Ignacio Cosido, exdirector general del CNP; Eugenio Pino, ex-DAO del ministeri de l’Interior i recentment condemnat per intentar aportar informació obtinguda il·legalment amb un pendrive a la causa dels Pujol, i Bonifacio Díez (Boni), inspector del CNP. Ara la batlle del jutjat d’instrucció especialitzat 2 d’Andorra, Stéphanie Garcia, ha aprovat comissions rogatòries internacionals perquè tots set designin advocats perque declarin com a investigats. Paral·lelament, l’acusació de blanqueig de capitals als titulars del BPA i del Banco Madrid no va quedar en res a l’Estat espanyol, mentre a Andorra es jutja, des de fa mesos a una trentena de directius.
Perquè ha trigant tant la batlle d’Andorra a respondre les seves peticions, que ara ha acceptat?
El dret processal andorrà és diferent a l’espanyol, és més estil francès. La batlle està fent una bona feina. Rep les peticions i les resol quan ella ho considera oportú. Les comissions rogatòries les va aprovar el 20 maig passat i ara ens les han notificat. A Andorra no hi ha procuradors, i quan un jutge té un gruix de resolucions, des del jutjat es truca als advocats perquè les recullin, i per això ens hem assabentat ara de les comissions rogatòries.
Quin és l’origen de la querella?
L’inici és l’agost del 2016, quan el senyor Higini Cierco en el seu interrogatori per la causa de suposat blanqueig de capitals del banc BPA diu a la batlle d’instrucció que la seva causa neix perquè han estat extorquits per l’inspector en cap de la policia espanyola Celestino Barroso i el comissari Marcelino Martín-Blas (que es feia dir "Fèlix") el 2014, i que això va provocar el tancament del seu banc, el BPA, amb la nota del tresor nordamericà un any després. La batlle, amb bon criteri, fa una peça separada, i l’envia a un nou jutjat. Aquí el senyor Cierco fa la primera querella contra Barroso y Martín Blas. Nosaltres, des de Catalunya tenim coneixement d’aquest fet, ens crida l’atenció i ja vèiem coses estranyes de l’Estat espanyol, de policia patriòtica i Operació Catalunya, i és quan des de Drets volen saber què passa. Drets no pot actuar a l’estat andorrà i busquem una entitat afí, que és l’Institut de Drets Humnans d’Andorra, signem un conveni de col·laboració i ens posem en marxa. El gener del 2017 ens afegim al procediment i fem un pas més i diem al jutge instructor inicial: “aquests policies tenen uns caps i li aportem l’estructura policial nacional, i que Eugenio Pino, que era llavors el seu director operatiu, que ja surt en algunes causes a Espanya. La secretària del consell d’administració de BPA, Maria Roser Castellón, explica al jutge que en el mateix moment que els senyors Cierco i Joan Pau Miquel, CEO del BPA, són extorsionats ella rep una trucada de l’antic agregat de l’ambaixada espanyola que era amic seu, l’inspector del CNP Bonifacio Díez, “Boni” dient-li el mateix: ‘Rosa, aquestes pressions que esteu rebent els hi heu de fer cas perquè van en serio.”
I amplien els investigats?
Sí, li diem al jutge, no són dos caps policials sinó 4 els implicats. I identifiquem al jutge qui és Bonifacio Díez. Després, a la causa entren Joan Pau Miquel, com a perjudicat, i també la família Pujol. I comencem aquesta singladura d’anar investigant i aportant indicis a la causa. El jutge va enviar tres comissions rogatòries per interrogar Pino, Díez i Martin Blas. Es tramiten correctament, Martin Blas declara el 2018 des d’Espanya; De Pino quan arriba la seva citació a la Policia Nacional ens toreja i diu que està jubilat però no dona la seva adreça particular, i de Díez, l’envien a Mèxic, torna a Madrid i en el tràmit se’ns diu que pel seu càrrec té protecció diplomàtica.
Les comissions rogatòries, en principi, han d'anar als òrgans judicials on viuen els investigats. Per exemple, el de Fernández Díaz a un jutjat d’instrucció de Barcelona. I es provable que la jutge d'Andorra vingui a l'Estat espanyol a pendre'ls declaració
I les actuals comissions rogatòries perquè declarin Rajoy i membres del seu govern, qui les rebrà?
La jutgessa les envia al Ministeri de Justícia andorrà, el qual les remet al Ministeri d’Exteriors, aquest l’enviarà al Ministeri d’Exteriors espanyol, que el derivarà al de Justícia i aquest l'ha d’enviar, en principi, als òrgans judicials on viuen els investigats. Per exemple, el de Fernández Díaz a un jutjat d’instrucció de Barcelona, i el de Rajoy, a un jutjat de Madrid. És possible que la jutge vingui a l’Estat espanyol per a les declaracions. El procediment és que qui dirigeix l’interrogatori és un jutge espanyol i, en aquest cas la jutge andorrana estarà al seu costat per si cal demanar algun aclariment, a més de les parts. Per això, ha demanat que tots designin advocat per garantir el seu dret de defensa.
El govern espanyol s’hi podria oposar?
Jurídicament no perquè és una entrega de documents on no es valoren els delictes. És una actuació entre òrgans judicials. Cap dels citats investigats té càrrecs públics ni cap protecció especial ara. Hi ha moltes comissions rogatòries entre Espanya i Andorra.
Amb quines proves o indicis demanen la imputació de Rajoy i els seus ministres?
L’excomissari José Manuel Villarejo va informar que tenia proves de l’Operació Catalunya a Andorra perquè va haver de fer una feina d’intel·ligència com a agent encobert i que ho volia aportar.
I què va aportar Villarejo?
Aporta a la causa diferents notes d’intel·ligència en les quals explica com havia anat tot. i informes de contravigilància de les trobades de Joan Pau Miquel, del BPA, amb el comissari Marcelino Martin-Blas.
Contravigilància de companys de la policia patriòtica? Qui li ho va encarregar?
El CNI. De les reunions a l’hotel Villamanga de Madrid hi ha fotografies, on es veuen el senyor Joan Pau Miquel amb Martin-Blas. Allò que sabíem de paraula, ara tenim documents. A més, Villarejo té informes d’intel·ligència en els quals explica que tot això era una operació política. Diu que en un primer moment a ell se li encarrega treure informació d’Andbank, no de BPA.
Villarejo explica que ell va fer contravigilància en l'Operació Catalunya i va proposar investigar Andbank i que els seus superiors li van dir que aquest banc no, que anessin a BPA
Perquè Andbank era el primer que tenia el compte de la família Pujol, i els va fer marxar-ne, segons el sumari del cas?
No. Se sabia que tothom que tenia un compte a Andorra era a Andbank i a la cerca de “los 4.000 catalanes” que deien que tenien compte, era a Andbank. I per això Villarejo en el seu informe va apostar per anar a Andbank, però els seus superiors li van dir que no, que s’havia d’anar a BPA. Els seus superiors li van dir que Andbank no es podia tocar perquè hi havia gent important. I el jutge, amb bon criteri, va citar Villarejo a declarar. L’havien d’operar i s’ajorna la declaració, i llavors dona la casualitat que el 2 de novembre de 2017, el govern català entra a la presó, per ordre de l’Audiència Nacional, i casualment, el 3 de novembre Villarejo, la persona que sabia moltes coses, entra a la presó també. Es va fer una comissió rogatòria dirigida al jutjat de vigilància penitenciaria de la presó d’Estremera i Villarejo contesta per escrit el 2019 des de la presó i és molt curta, però deixa clar que “els policies no poden tancar bancs”, que darrera hi ha responsables polítics. Ell diu que no va fer cap actuació a Andorra, sinó a Catalunya.
Hi ha qui diu que l’Operació Catalunya es destapa per una guerra entre comissaris: Villarejo front Martin-Blas.
Pot ser cert aquest enfrontament, però, nosaltres recollim proves, bé ara són indicis. I el que hem d’aconseguir és que aquests indicis siguin proves. Volem saber què va passar.
I els indicis contra Rajoy?
A la querella, detallem la visita que Rajoy va fer a Andorra, el gener de 2015, on mai cap president espanyol havia viatjat oficialment, i on se li pregunta pel cas Pujol després d’entrevistar-se amb el Cap de Govern del principat d’Andorra, Antoni Martí, i respon que no han parlat de persones. Hem recollit declaracions d’uns i d’altres, i que dos mesos després d’aquesta visita es tanca el BPA i la seva filial, el Banco Madrid. I amb aquestes dades, la querella inicial que era una extorsió d’uns policies l’ampliem ja que considerem que la nota del FinCen, el departament antifrau del Tresor d’Estats Units sobre el BPA , està basada, segons les informacions que tenim, presumptament per una informació falsa que li van fer arribar des del govern espanyol per fer intervenir l’entitat des de les autoritats d’Andorra, i provocar el seu tancament. I en repassar que té el BPA veiem què hi ha.
Què hi ha a BPA?
Doncs, el cas Gao Ping, el cas Petrov judicialitzats a l’Estat espanyol, els quals operen amb euros i, per tant, no interessa als americans. I un altre causa de veneçolans, aquests sí operen amb dòlars, però és el mateix BPA qui va alertar a la Batllia andorrana, que bloqueja els diners, i després diu que tot és correcte. Ho expliquem al jutge i que volem aclarir si quan Rajoy i Montoro van a Andorra no sabem si van amenaçar o enganyar als polítics andorrans sobre el banc BPA i la nota nord-americana. A banda, a la Batllia fa mesos que es va iniciar el judici del suposat blanqueig de capitals de BPA, amb 29 acusats. Tot s’ha de posar en context.
Casadevall, vicepresident del TEDH i ara advocat dels Cierco, va oferir fer les paus al govern d'Andorra perquè el cas fa mal al país, i no han volgut. Hem demanat que el cap de govern i els ministres aclareixin si van ser extorquits o enganyats per Rajoy
Sobta que el govern andorrà no s’hi hagi pronunciat encara?
Governa el mateix partit que el 2014, Democrates per Andorra. Xavier Espot, que ara és el president d’Andorra, llavors era el ministre de Justícia, amb Antoni Martí de president. I a finals d’any tenen eleccions. Josep Casadevall, que havia estat magistrat i vicepresident del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), representa als germans Cierco en la causa de l’Operació Catalunya, i Casadevall, com a bon jurista, va intentar fer les paus amb el cap de govern andorrà perquè el procediment fa mal al país andorrà; ara la seva imatge i sobirania està desprestigiada. I des del govern se li va dir: que la justícia treballi.
Han demanat que declarin autoritats andorranes?
Sí i tant. La jutge no ho ha resolt encara, però, és normal que primer citi als investigats, que tinguin advocat perquè quan se citin els testimonis, estiguin presents totes les parts per garantir el dret de defensa. Hem demanat que declarin com a testimonis el llavors cap de govern Antoni Martí i els ministres que estaven en aquella reunió amb Rajoy i Montoro.
El drama d'Andorra no s'ha explicat prou. Hi ha com uns 500 plets i reclamacions pel tancament de BPA. Moltes famílies tenien els estalvis pels estudis universitaris dels fills, i s'han arruïnat. Per buscar uns comptes, s'ha fet molt mal
A qui defensa Drets i l’Institut de Drets Humans d’Andorra en aquesta causa de l’Operació Catalunya a Andorra?
Drets i l’Institut de Drets Humans d’Andorra defensem la sobirania d’Andorra. Tota aquesta operació ha afectat molt la imatge d’Andorra, de la banca andorrana, a Ramon i Higini Cierco i directius de BPA. També a moltes famílies que treballaven al banc, i de les que tenien estalvis al banc pels estudis universitaris dels fills. Per anar a buscar uns comptes, el govern de Rajoy ha afectat a moltes famílies, que s'han arruïnat. El drama andorrà no s’ha explicat prou. Hi ha molts casos BPA, moltes reclamacions, uns 500 plets. Set anys després, el drama continua. El dany que s’ha fet per perseguir uns comptes a Andorra és molt gran i la sobirania d’Andorra ha estat qüestionada.
I si, finalment, hi ha indicis delictius contra Rajoy i el seu equip, Andorra hauria de demanar una ordre d’extradició per jutjar-los?
Sí, si no volguessin anar a Andorra per ser jutjats.
I la fiscalia andorrana, què diu?
Està compareguda, però amb perfil baix. Recordem que la fiscalia és acusació en la causa contra el BPA i acusa els 29 directius per blanqueig de capitals.
Vostè que ha estat magistrat suplent a l’Audiència de Girona, com valora que fins ara a l’Estat espanyol no es pot investigar l’Operació Catalunya?
Bé, cal diferenciar els jutges de base i de trinxera de les altes instàncies. A les audiències també s’han fet bones resolucions. Per exemple, l’Audiència de Girona, fa poc ha dictat una resolució sobre la protesta de Tsunami a l’AP-7 a Salt, que és brillant i diu veritats com punys. És cert, que quan han aparegut papers o documents que posa ‘Operación Catalunya’, ha hagut jutges de l’Audiència Nacional que ells mateixos han dit que és secret d’Estat, ho esporguen, i demanen que el Consell de Ministres declari que són secret d’Estat i de forma urgent. És insòlit. És cert, que l’Operació Catalunya s’investiga a Andorra, però a veure què trobarem. Nosaltres estem posant moltes hores i fem una valoració dels fets, les defenses ara faran una altra, i el jutge, decidirà.
L’Audiència Nacional va declarar que les notes de Villarejo eren oficials per no valorar l’Operació Catalunya, però alhora ha estat una prova clau per a la causa d’Andorra.
Sí porten un bon embolic. Li ho hem explicat a la jutgessa. També li hem aportat totes les declaracions de la comissió Kitchen al Congrés. El senyor Rajoy quan va anar-hi li van preguntar per Andorra. El diputat de Junts Josep Pagés li va preguntar si sabia que estava querellat a Andorra i Rajoy va contestar: ”Como?” Però després va dir-li: “Vostè creu que jo pujaria a Andorra per amenaçar a un govern amb llums i taquígrafs?” Per tant, sí que s’havia llegit la querella. També quan es pregunta a Fernández Díaz pel cas BPA, i ell respon: “Què és BPA?” Quan ell amb l’exdirector d’Antifrau, Daniel de Alfonso, li diu: “I els Cierco com estan?” Amb això, hem fet una feina de formigueta i li hem aportat tot a la jutge. I la jutge, que ara es considera il·lustrada, els cita com a investigats i en igualtat d’armes.
S’arribarà anar a judici?
No ho sé. A banda, de la part jurídica, hi ha una deriva diplomàtica. Estem acusant a un expresident espanyol de tot això i una justícia andorrana que està investigant. Entremig hi ha un tractat de bon veïnatge signat entre el Regne d’Espanya, el principat d’Andorra, i el president de la República francesa.
I què vol dir? que es voldrà aturar el cas judicial?
No, no que se’n parlarà de què està passant aquí. Fins ara, nosaltres hem treballat amb discreció, i amb l’aprovació de les comissions rogatòries, ara la presidenta de l’Institut de Drets Humans d’Andorra, Elisa Muxella, ha rebut trucades de diferents mitjans de premsa francesa perquè expliqui el procediment i què ha passat.
Drets i l’Institut acusen el president Rajoy del delicte coaccions sobre òrgans constitucionals. Hi ha algun precedent o sentència amb aquest delicte?
No, no s’ha aplicat mai. És el primer cop que s’acusa per aquest delicte. Per això, com aquest delicte pot arribar fins els 10 anys de presó, el cas d’Operació Catalunya es va derivar a una jutge especialitzada, que a Espanya seria com anar a l’Audiència Nacional. El delicte diu per intimidar i caldrà veure com es fa aquesta interpretació. Primer de tot hem d’aclarir què va passar. L’autoritat andorrana pot dir: “a mi no em van intimidar, em van enredar” i llavors seria un altre delicte, el d’estafa, a banda de la falsedat documental i les coaccions.
Les autoritats d'Andorra es van creure Espanya perquè pensaven que els ajudava per assolir el seu tractat amb la UE. Però Espanya va fer d'Espanya i els va deixar tirats
I perquè Andorra va fer cas al govern espanyol?
Cal posar en context que llavors Andorra buscava un bon tractat amb la Unió Europea i potser les autoritats van pensar que el que els deia Rajoy era consells per aconseguir-ho. Al final no va obtenir aquest tractat i ara ho intenta fer juntament amb Mònaco i Sant Merino, que és el que toca. La presidenta de l’IDHA ho va dir clar a TV3: “Si haguéssim estat Suïssa, això no hagués passat.” Andorra és un país petit i es van aprofitar d’ell, que tenia la il·lusió d’un bon acord amb la UE, però Espanya va fer d’Espanya i els va deixar tirats amb lo del tractat.
