L'amnistia va ser una condició imprescindible perquè Pedro Sánchez aconseguís la investidura el novembre del 2023 amb els vots a favor de Junts i ERC. Això malgrat que fins aquell moment el PSOE i el seu líder s'havien posicionat en contra de la llei de l'oblit. L'oposició a la mesura de gràcia de PP —que havia guanyat aquelles eleccions— i de Vox es va desencadenar de manera immediata i furibunda. Ja abans de començar les negociacions es van multiplicar les mostres de rebuig, amb manifestacions multitudinàries pel centre de Madrid i a Barcelona i amb nombroses nits de protestes a les portes del PSOE a Ferraz. Les mobilitzacions es van mantenir durant mesos. Fins i tot es van incorporar convocatòries per pregar el rosari davant de la seu socialista.
Els pronunciaments del líder popular Alberto Núñez Feijóo van ser igualment contundents per denunciar que s'estava produint un atac contra l'Estat de dret, mentre que José María Aznar va arribar a titllar Sánchez de perill per a la democràcia espanyola. Quan el 30 de maig del 2024 l'amnistia es va aprovar al Congrés, els populars van presentar un recurs d'inconstitucionalitat contra la llei. Aquest recurs, però, ja es va resoldre i el TC va avalar que la llei és constitucional, respecta la separació de poders i la igualtat davant de la llei.
Negativa del Suprem
En l'àmbit judicial, també el Tribunal Suprem va portar el text al Constitucional i, a més, es va negar a aplicar l'amnistia als líders del procés assegurant que hi havia hagut benefici personal en el delicte de malversació que se'ls imputava. El Suprem va argumentar que l'ús de fons públics per tirar endavant el referèndum no va reduir el patrimoni personal dels implicats, però sí que els va representar un "benefici personal i patrimonial", la qual cosa els deixaria fora de la mesura de gràcia. La decisió del Suprem de no aplicar-los l'amnistia, va provocar també recursos davant del Tribunal Constitucional, entre altres, de Carles Puigdemont.
Per la seva banda, el Tribunal de Comptes, que també manté causes vinculades al procés i l'1-O, va presentar qüestions prejudicials davant del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE) relatives al delicte de malversació i l'impacte que va tenir sobre els interessos financers de la Unió, un altre de les excepcions que marca l'amnistia. Per la seva banda, l'Audiència Nacional va plantejar qüestions al TJUE sobre si es pot aplicar als delictes de terrorisme que s'atribueix als CDR de l'operació Judes, una altra de les línies vermelles que assenyala la llei.
TJUE i TC
Aquestes qüestions prejudicials són les que haurà de respondre la Sala Gran del TJUE, que està formada per 15 jutges, dijous vinent a Luxemburg. El novembre de l'any passat, l'advocat general del TJUE, Dean Spielmann, va avalar la llei d'amnistia, amb l'argument que és competència exclusiva de cada estat, respecta el dret de la Unió i no ha afectat fons de la UE. Les conclusions de l'advocat general, que habitualment avancen el que serà el pronunciament del tribunal, descartarien, així, l'argument pel qual el Tribunal Suprem es nega a aplicar l'amnistia a Puigdemont i els membres del Govern.
Això no obstant, la decisió final que marcarà el retorn de Puigdemont serà del Tribunal Constitucional, quan doni resposta al recurs del president a l'exili contra la decisió del Suprem de no aplicar-li l'amnistia. Aquesta decisió, però, no arribarà abans de la tardor vinent.
Escenari polític
Dos anys després de l'aprovació de l'amnistia, quan el TJUE i el TC enfilen les decisions definitives, la situació política a Catalunya i Espanya és radicalment diferent. A Catalunya, Salvador Illa ha fet del discurs de la "normalitat" la bandera del seu govern, mentre el partit que lidera l'oposició, Junts per Catalunya, pateix les conseqüències de l'anormalitat que representa tenir el líder de la formació a l'exili i les enquestes li auguren successius revessos a les urnes. El que sí s'ha mantingut constant al llarg d'aquests dos anys és el context de tensió entre Junts i ERC, tant a Catalunya com al Congrés dels diputats.
Pel que fa a Espanya, l'amnistia ja no forma part de les preocupacions del PP. Més aviat al contrari. El discurs d'Alberto Núñez Feijóo parla ja de girar full al procés, conscient que, després de quedar-se a les portes de la Moncloa el 2023 malgrat guanyar les eleccions, no es pot permetre cremar cap dels ponts que li pot servir per arribar finalment al poder. Ni tan sols el dels independentistes de Junts, amb els quals evita l'enfrontament, tot i les protestes de l'ala més dura del partit. Això treu que, després d'abanderar a Espanya i a Europa l'oposició a l'amnistia, una sentència favorable del TJUE no deixi en evidència als populars. Això no obstant, les seves preocupacions són ara altres. Per exemple, la declaració el mateix dia 16 de la directora general de la Guàrdia Civil davant del jutge Santiago Pedraz pel cas Leire.
En el cas del PSOE i Pedro Sánchez, cada cop més assetjat pels casos de corrupció que afecta el seu entorn més immediat, mantenen una relació més que tensa amb Junts, que davant dels incompliments del PSOE va decidir donar per trencades les relacions l'octubre de l'any passat. Algunes fonts apunten que una resolució positiva del TJUE que obrís les portes del retorn de Puigdemont podrien servir per reconduir el diàleg. El que és innegable és que l'aval del tribunal de Luxemburg aportaria una mica d'aire a l'executiu de Sánchez en un moment extremadament complicat.