En un dels debats més sensibles de la legislatura europea, el govern espanyol s’ha desmarcat de la majoria d’estats membres en la reforma del Pacte Migratori. La reunió dels ministres d’Interior a Brussel·les ha servit perquè Fernando Grande-Marlaska deixés clar des de l’inici que Espanya s’abstindria en el nou mecanisme de solidaritat —que inclou el repartiment d’immigrants entre països— i que votaria en contra tant del reglament de retorns com del de “tercer país segur”. La posició d’Espanya arriba en un moment en què la UE intenta tancar una reforma migratòria que ha estat anys encallada.
Rebuig al concepte de “tercer país segur”
Marlaska ha explicat als seus homòlegs que el reglament de tercer país segur, que permet declarar inadmissible una petició d’asil si el sol·licitant podia haver-la presentat en un altre estat, “trenca amb la integritat del pacte”. Segons ha dit, la mesura introdueix canvis profunds abans que el nou sistema entri en vigor i genera “seriosos dubtes jurídics”.
El ministre ha advertit que permetre acords no vinculants amb tercers països “genera interrogants sobre la garantia d'una protecció efectiva i el respecte als drets i les obligacions dels sol·licitants”. També ha assenyalat que podria afectar relacions bilaterals clau per a Espanya i provocar distorsions en rutes migratòries com la Mediterrània o l’Atlàntica, que queden fora de la definició actual de fronteres comunes.
A més, ha qüestionat l’eficàcia pràctica del sistema. El fet que el criteri de connexió amb el país receptor sigui optatiu, ha dit, fa difícil assegurar que una persona retornada no intenti tornar a la UE si no té cap vincle real amb el país on es pretén enviar-la.
Vot contrari al reglament de retorns
Espanya també ha rebutjat el reglament de retorns. Marlaska ha recordat que el text manté el reconeixement voluntari —i no obligatori— de les ordres d’expulsió dictades per altres estats membres. A parer seu, això significa que “no avancem res”.
El ministre ha criticat igualment la possibilitat de crear centres de deportació fora de la UE i ha alertat que algunes mesures podrien vulnerar “l’ordenament internacional” i fins i tot la “llei humanitària internacional”. “Creiem que aquestes circumstàncies no conjuguen amb el que ha de ser el respecte al dret internacional i, concretament, amb els valors de la UE”, ha remarcat.
Abstenció en el mecanisme de solidaritat
Pel que fa al sistema de reubicació de migrants i el suport econòmic als països més pressionats, Espanya ha optat per l’abstenció. El pacte original de 2023 fixava 30.000 reubicacions anuals i 600 milions d’euros, però la presidència de torn del Consell ha rebaixat la xifra a 21.000.
Marlaska ha lamentat aquest canvi i ha assegurat: “Si es toca la solidaritat, cal tocar la responsabilitat”. El ministre defensa que les xifres han de respondre a les necessitats reals dels països de primera entrada i evitar que hagin d’assumir sols la càrrega inicial de les arribades.