Un error de principiant. El rei emèrit Joan Carles I va regularitzar al desembre més diners dels que eren suposadament necessaris. Hisenda i el Ministeri Públic reconeixen que el monarca va abonar més quantitat del que corresponia per els fons opacs que se li atribuïen en aquell moment, segons ha publicat aquest dilluns El Confidencial.
Els fets es remunten al passat desembre, quan l'emèrit va presentar una declaració "sense requeriment previ" davant l'Agència Tributària per pagar uns ingressos no declarats. Una quantitat que apujava a 678.393,72 euros. D'aquesta manera, va admetre el frau relacionat amb les targetes opaques, alhora que intentava esquivar possibles investigacions penals.
Noves investigacions
L'estratègia li va sortir carabassa. Lluny de posar fi als seus problemes fiscals, va provocar l'inici de noves indagacions a la seva fortuna. Si bé no sabem encara quina era la quantitat "correcta" a pagar en aquell moment, el que està clar és que el rei emèrit va reconèixer involuntàriament que havia rebut més fons dels que es tenien constància.
El Ministeri Públic va posar en quarantena les seves troballes i va obrir la investigació al voltant de diferents moviments de l'empresari mexicà Allen Sanginés-Krause, font d'on provindrien els diners de les targetes de crèdit opaques. Abans, la recerca s'havia centrat en els pagaments efectuats directament pel directiu, que s'encarregava de costejar les factures de la família reial i entregar als seus membres targetes de crèdit amb càrrec al seu compte, amb les quals es pagaven hotels, vols, desplaçaments en Uber, compres a El Corte Inglés o classes de piano, entre moltes altres coses.
Una segona regularització
Però la Fiscalia del Tribunal Suprem va començar a investigar altres formes d'entrega de diners de l'empresari mexicà a Joan Carles I, després d'adonar-se de la diferència entre els diners reconeguts pel rei emèrit i el que s'havia descobert prèviament. En aquest context, l'advocat Javier Sánchez-Junco va fer una segona regularització de diners el passat 25 de febrer, tres mesos després de la primera, per tapar totes les vies obertes. Aquest cop es van abonar 4,4 milions d'euros.
L'Agència Tributària encara no s'ha pronunciat sobre les dues regularitzacions, però al maig va obrir una acta d'inspecció per comprovar les quantitats. Si no es corresponen amb els diners suposadament defraudats, el rei emèrit s'exposa a una possible querella per presumpte delicte contra la Hisenda Pública, que s'afegeix a altres delictes, com el blanqueig de capitals.
Europa Press
Aquest detall en la història del rei emèrit la coneixem tot just un any després de la seva gran evasió als Emirats Àrabs. Tot, per fugir de la gran quantitat d'escàndols que s'han destapat al seu voltant i que s'han tractat amb molta opacitat, amb la complicitat de Felip VI o el govern espanyol, entre altres.
I és que Joan Carles I coneix bé els països àrabs, ja que és la zona on ha creat la seva fortuna amb la venda d'armes. Una actuació "èticament qüestionable" més a l'expedient de l'emèrit, però que alguns dels partits polítics del Congrés volen parar: Podem i els independentistes es disposen a investigar de nou els negocis del rei fugit.
Imatge principal: El rei emèrit Joan Carles I / Europa Press