És dilluns 3 d’agost del 2020 i, a les nou del matí, un jet privat de la companyia TAG Aviation, amb matrícula 9H-VBG, espera a l’aeroport de Vigo. La discreció ha de ser màxima perquè no es conegui la identitat del passatger, que hi arriba en una furgoneta amb els vidres tintats. L’acompanyen una persona de la seva màxima confiança i un reduït grup de guàrdies civils que li fan d’escortes. Aquell mateix dia se sabrà, a través d’un comunicat de la Casa Reial, que el personatge misteriós és Joan Carles I, cap de l’Estat durant gairebé quatre dècades. Surt del país, però no se sap on va. No serà fins dues setmanes més tard, arrossegant tones de tinta de rumors i especulacions, que se sabrà que el seu destí, després d’una parada tècnica al Caire, ha estat la monarquia amiga dels Emirats Àrabs, una dictadura que no es caracteritza per la transparència i el bon govern.

Avui es compleixen 365 dies de la gran evasió del rei emèrit, perseguit pels seus escàndols de corrupció investigats per la justícia suïssa. Si s’han sabut aquests detalls sobre la fugida, ha estat perquè periodistes han picat pedra, com és el cas del llibre L’Armadura del rei (Ara Llibres, 2021). Durant aquests dotze mesos ha regnat l’opacitat, la mateixa manca de transparència que escenificar l’escapada d’Espanya. En canvi, el rei actual, Felip VI, ho sabia tot des d’almenys un any abans i va anar amb el seu pare al notari. I el govern espanyol, que ha col·laborat activament en l’encobriment, com altres institucions de l’Estat. Mentrestant, l’exiliat va marxar a contracor, contra la seva voluntat. No volia. De fet, ell ja pensava quan emergien els primers escàndols que “no n’hi ha per tant”.

D'informació n'hi ha hagut. Però ha vingut a través de Suïssa o de la premsa. Aquesta mateixa setmana, segons avançava El Confidencial, el fiscal helvètic Yves Bertosa ha descobert un segon compte del rei emèrit al banc Credit Suisse. Està obert a nom de Lactuva SA, una altra societat offshore panamenya. Segons fonts pròximes al cas, però, l'autèntic titular d'aquest dipòsit bancari seria un membre de l'entorn familiar de Joan Carles I. S'ha descobert gràcies a les transferències que hi va fer Álvaro d'Orleans, cosí de l'antic monarca. També era ell qui estava a càrrec de Zagatka, fundació que sufragava despeses i viatges al rei emèrit. Els escàndols no s'han parat de destapar durant els últims mesos.

No són només comissions per obres com el polèmic AVE a La Meca. Fa dues setmanes va ser Público qui va involucrar Joan Carles de Borbó en negocis encara més tèrbols. Segons aquest diari, l’exmonarca espanyol hauria creat la seva multimilionària fortuna amb diners que provenien de la venda d’armament a països àrabs, que hauria fet de la mà del seu amic íntim Manuel Prado y Colón de Carvajal i el traficant d’armes Adnan Khashoggi. S’hauria fet a través d’una societat hispanosaudita “per canalitzar el comerç entre els dos països”, anomenada Alkantara –“pont” en àrab– Iberian Exports. Repartida al 50%, Khashoggi era el soci saudita. Aquesta societat hauria estat finançada, a més, per l’Institut Nacional d’Indústria i Focoex, una empresa pública de comerç exterior.

Les investigacions avancen a Suïssa, i es van coneixent cada dia més detalls. En canvi, res no se'n sap de la justícia espanyola. Un equip dels millors fiscals del Tribunal Suprem se'n va fer càrrec, amb la voluntat de delimitar aquelles activitats criminals que estarien emparades per la inviolabilitat constitucional i aquelles que en canvi podrien ser perseguides per haver tingut lloc després de l'abdicació com a cap de l'Estat. Res no es mou en el terreny judicial i mentrestant el rei fugit posa la bena abans de la ferida. En els últims mesos ja ha procedit a dues regularitzacions fiscals –pagant uns cinc milions d'euros prèviament defraudats– després que sortissin a la llum determinades informacions, per estalviar-se conseqüències penals. L'Agència Tributària no va actuar fins un cop presentades les declaracions complementàries, quan ja poc es pot perseguir penalment.

I què ha fet el govern espanyol progressista? La seva actuació ha estat marcada, també, per la complicitat i l'opacitat, denunciada fins i tot des de dins l'executiu. Tan obscur ha estat que fins i tot s'ha actuat a l'esquena d'Unidas Podemos, el soci petit de l'executiu, que va saber a través de la premsa l'operació fugida negociada entre els palaus de La Moncloa i La Zarzuela. La missió de Pedro Sánchez, malgrat les males relacions amb Felip VI, era construir un tallafoc al voltant de la institució de la monarquia i no permetre que l'actual cap de l'Estat es veiés esquitxat (el seu nom també apareix com a beneficiari d'una societat panamenya). Perquè obrir el meló de la forma d'Estat ho pot fer trontollar tot. De cara a la galeria, tancar files amb el Rei actual i vagues referències a la modernització i la transparència de la Casa Reial, que amb el pas del temps han quedat sense cap mena de concreció.

El mateix fenomen s’ha pogut observar al Congrés dels Diputats. Els funcionaris del registre ja deuen haver perdut el compte de les peticions de comissió d’investigació registrades, després de cada nou escàndol de la monarquia, pels partits independentistes, nacionalistes, sobiranistes i en algunes quantes ocasions fins i tot amb la firma d’Unidas Podemos. Cap d’aquestes no ha pogut ni tan sols ser debatuda al ple de la cambra baixa. Totes han estat tombades per la mateixa pinça a la Mesa: la del PP, l’extrema dreta de Vox i els vots imprescindibles del PSOE. La majoria de les propostes comptaven amb el criteri en contra dels serveis jurídics, al qual es van aferrar als socialistes. Però alguna va ser avalada pels lletrats –per haver tingut lloc els fets després de l’abdicació de Joan Carles I– i va ser igualment tombada pels tres partits monàrquics que controlen la seu de la sobirania popular.

Tot just es compleix un any de la fugida d'un Rei, diferent de la del 31. En aquest cas ha comptat amb la complicitat de les principals institucions de l'Estat, que han mantingut les actuacions en la més absoluta opacitat. Va haver-hi rumors que tornaria Joan Carles I per Nadal a casa. Però allà continua, a la dictadura monàrquica dels Emirats Àrabs. Sense bitllet de tornada, de moment. Tampoc no s'han calmat les aigües; els escàndols exploten de forma constant. I les denúncies de Corinna per espionatge no hi ajuden. Mentrestant, els joancarlistes han passat, de la nit al dia, a ser felipistes.