En els últims mesos, el País Basc encadena episodis que ja no semblen fets aïllats; del boicot a La Vuelta a les protestes contra Vito Quiles, fins als incidents de Vitòria del 12 d'octubre i les mobilitzacions d’aquest dissabte a Bilbao, amb càntics contra Espanya, tensió amb la policia i contenidors cremats abans del partit entre Euskadi i Palestina. Per a molts analistes, aquest patró és la reaparició d’una “nova kale borroka” —kale borroka significa “lluita al carrer” en euskera—, però és un fenomen diferent del que va marcar les dècades de violència vinculada a ETA. Ara no hi ha una estructura jeràrquica ni objectius seleccionats, ni una organització paramilitar ni armada, sinó grups juvenils, sovint uniformats de negre i encaputxats, que es mouen en blocs coordinats i actuen de manera reactiva en actes massius, amb accions de pressió, enfrontaments amb la policia i consignes contra l’Estat. Entre ells hi ha també menors d’edat. Tot plegat reflecteix un moviment que guanya força i que apareix allà on hi ha convocatòries multitudinàries o altaveus mediàtics. Però què està passant realment al País Basc?

El partit d'aquest dissabte entre Euskadi i Palestina era el pretext, però el que realment va marcar el dia van ser les dues grans mobilitzacions prèvies i, sobretot, la que van protagonitzar els sectors més radicals del moviment ‘abertzale’. Segons la Policia Municipal, unes 20.000 persones es van sumar a la marxa convocada per Palestinarekin Elkartasuna, la GKS i diverses graderies ultras, avançant entre bengales, fum, contenidors cremats i càntics que ressonaven per tot el centre de la ciutat. Entre els més repetits hi havia “Espanyol qui no boti”, “Puta Espanya, puta selecció”, “Ayuso entzun, pim, pam, pum” i els habituals “Alde hemendik” (Marxeu d'aquí) i “Txakurrak!” (Gossos!) dirigits a la policia. Aquesta mobilització, marcada per l’estètica negra i encaputxada de molts joves radicals, contrastava amb la manifestació anterior, impulsada per plataformes sobiranistes afins a EH Bildu.

Un moviment que no sorgeix del no-res

Els incidents d'aquest dissabte s’entenen millor si s’observa el context dels últims mesos. La nova onada radical que creix al País Basc i Navarra no és espontània, és el resultat d’una estratègia impulsada pel Moviment Socialista (una estructura marxista-leninista) i la seva branca juvenil, la GKS, que han anat guanyant espai als barris, als carrers i sobretot a les universitats. Després de diversos enfrontaments amb la policia, especialment al campus de la Universitat Pública del País Basc i a Navarra, aquests grups es veuen reforçats i parlen obertament d’“elevar l’agitació” i d’impulsar una “lluita d'avantguarda”. El seu discurs, centrat en el comunisme ortodox i en l’antiimperialisme, apunta directament contra l’Estat i també contra EH Bildu, a qui acusen d’haver-se “aburgesat”. Aquesta fractura interna ha generat xocs entre la GKS i Ernai, i ha situat EH Bildu en una posició incòmoda, ja que està atrapat entre el seu rol institucional i una base juvenil que s’escapa cap a formes més dures de mobilització.

Assalts a comissaries, contramanifestacions violentes als feixistes i l’episodi de Vito Quiles

El que passa ara ja es va anunciar fa mesos. A Azpeitia, el 19 de juliol, un centenar de joves radicals va assaltar la comissaria de la Policia Local després que els agents identifiquessin un jove que feia pintades amb les sigles ACAB. Els atacants van arribar a amenaçar i colpejar els policies, i es van endur manilles i walkie-talkies abans que arribessin reforços de l’Ertzaintza.

Però els episodis més significatius han estat els de Vitòria i Pamplona. A Vitòria, el 12 d’octubre, una convocatòria “antifeixista” va acudir per contrarestar un acte de la Falange, i la jornada va acabar en un greu enfrontament, on centenars de joves van superar el cordó policial i va haver-hi gairebé 40 ferits, 19 detinguts i una batalla campal entre radicals, falangistes i Ertzaintza. Per als col·lectius més durs, aquell dia fins i tot es va convertir en un motiu d’orgull; el portaveu d’Aske, Kai Karasatorre, va afirmar: “La victòria a Vitòria és un precedent en els conflictes que vindran més tard”.

El cas de Pamplona va suposar un salt qualitatiu. Una crida de GKS, Indar Gorri i altres grups a “rebentar” l’acte de Vito Quiles —que havia anat a la Universitat de Navarra dins la seva gira España Combativa— va encendre els carrers. El cartell difós per aquests col·lectius deia: “Vito Quiles ve a Euskal Herria a exalçar el feixisme. Cal enfrontar el feixisme als carrers”. La convocatòria va acabar en disturbis al campus, diversos policies ferits i una agressió al periodista d’El Español José Ismael Martínez, perseguit, tirat a terra i colpejat malgrat portar l’acreditació.

Palestina com a motor del moviment i La Vuelta com a punt d’inflexió

La Vuelta va ser el punt d’inflexió que ho va fer visible per a tothom. El 3 de setembre, a Bilbao, els manifestats van aconseguir bloquejar la línia de meta a l’arribada de l’etapa i van obligar a suspendre la cursa davant la incapacitat de la policia per contenir-los. Aquella imatge —la meta taponada, centenars de persones empenyent les tanques cap a dins del recorregut, gent onejant banderes tocant gairebé la cara dels ciclistes i agents desbordats— va demostrar la seva capacitat real de mobilització i d’impacte mediàtic. Des d’aleshores, els disturbis han estat més freqüents, més coordinats i amb objectius cada vegada més ambiciosos. En aquest context, Palestina s’ha convertit en el motor i, alhora, l’’excusa’ perfecta per estendre el moviment. 

Un País Basc dividit en dues vies

Les imatges d’ahir ho deixen clar. Dues manifestacions separades per menys d’una hora, però que representen maneres molt diferents d’entendre la mobilització. D’una banda, hi havia el sobiranisme institucional, amb EH Bildu al capdavant, reivindicant Palestina des d’un marc organitzat i multitudinari. De l’altra, un moviment juvenil i radical en creixement, coordinat i molt actiu al carrer, que projecta la seva força a través d'accions contundents i presència constant en convocatòries públiques.

Segueix ElNacional.cat a WhatsApp, hi trobaràs tota l'actualitat, en un clic!