Els dies vinents seran claus en el procés judicial contra el Govern i els membres de la Mesa del Parlament investigats pel procés. El Tribunal Suprem ha de començar la instrucció del cas citant nous imputats, però primer ha de resoldre si manté a la presó el vicepresident de la Generalitat en funcions, Oriol Junqueras; el conseller d'Interior en funcions, Joaquim Forn, i Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.

A més, la Fiscalia ha demanat diversos tràmits, entre els quals que es traslladi al Suprem la part que afecta el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, que ara és a l'Audiència Nacional, i la instrucció contra Josep Maria Jové, mà dreta de Junqueras, que va organitzar la logística del referèndum. El ministeri públic, a més, vol escoltar de nou tots els membres del Govern investigats i reclama al magistrat Pablo Llarena que els torni a citar i els prengui declaració. La declaració com a investigats es va fer el 2 de novembre a l'Audiència Nacional.

Els tràmits judicials de l'acusació, però, topen amb els de la defensa, que està, encara, treballant per treure els empresonats de la presó. I les defenses, a més, tenen estratègies diferents.

Tot plegat conforma un tetris judicial que s'haurà de resoldre els dies vinents i que passa, primer i irremeiablement, per resoldre els nous recursos de Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart. Les decisions de diversos jutges, a més, marca el pas. Els primers a moure peça seran els de la sala penal del Tribunal Suprem, que hauran de decidir si Oriol Junqueras surt o continua en presó provisional.

Primer, sortir de la presó

A la presó d'Estremera, els consellers detinguts, Oriol Junqueras i Joaquim Forn, segueixen vies diferents i paral·leles per sortir en llibertat. Des de Soto del Real, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart van pel mateix camí, pel que fa a l'estratègia de defensa. 

Mentre Forn, Sànchez i Cuixart han presentat un recurs al magistrat instructor Pablo Llanera, Junqueras ha tirat pel dret i ha portat el seu cas a la sala penal segona del Suprem, via un recurs d'apel·lació amb el qual espera sortir de la presó i en el qual no demana tornar a declarar.

És una via coneguda per Sànchez i Cuixart, que ja la van fer servir i que la sala penal del Suprem va desestimar el 3 de novembre, just l'endemà que tanquessin a Estremera i Alcalá Meco els consellers del Govern.

La pauta la marcaran la sala penal i el magistrat Cándido Conde-Pumpido aquest dijous dia 4. Haurà d'escoltar els arguments de totes les parts i decidir si deixa en llibertat Junqueras. Si és així, estarà desautoritzant o esmenant la plana, primer al criteri de la jutgessa Carmen Lamela, que va dictar l'ordre de presó provisional, i després a Pablo Llarena, que, rebutjant els primers recursos, va mantenir a la presó Junqueras, Forn, Sànchez i Cuixart.

Llarena haurà de tenir en compte la decisió d'aquest tribunal quan decideixi si Junqueras pot sortir o no de la presó. L'11 de gener ha de dir si Forn, Sànchez i Cuixart queden el llibertat i per això els ha tornat a citar. Tots tres volen exposar els seus arguments per sortir de la presó en una nova declaració, en la qual volen centrar-se en els fets dels quals se'ls acusa. Fins ara no ho han pogut fer davant del jutge del Suprem. Només han prestat declaració una vegada, el 2 de novembre a l'Audiència Nacional.

Els nous imputats

Un cop s'hagin resolt els recursos i se sàpiga si els quatre empresonats surten en llibertat o no, el magistrat Pablo Llarena haurà de citar a declarar els nous investigats.

Són la secretària general d'ERC, Marta Rovira; la presidenta del grup parlamentari de la CUP, Mireia Boya; la seva portaveu, Anna Gabriel; el president del PDeCat, Artur Mas; la coordinadora general s'aquest partit, Marta Pascal, i la presidenta de l'AMI, Neus Lloveras.

Llarena no va tenir cap problema a fer pública la interlocutòria amb els nous investigats just l'endemà de les eleccions. Però es va reservar la data de la declaració per a més endavant. 

Abans de saber-se oficialment la imputació i coincidint amb la precampanya electoral, van començar a fer-se públics a la premsa els informes del jutjat d'instrucció número 13, que han servit de base per acusar els nous investigats. La gran "prova de càrrec" és "Enfocats", un document amb el full de ruta, sense noms, però amb càrrecs, que la Guàrdia Civil va trobar en els escorcolls del 20 de setembre, mentre investigava per al jutge número 13. De sobte, el document va acabar a la taula de Pablo Llarena quan va reclamar el sumari de l'Audiència Nacional, perquè la policia li havia fet arribar el seu atestat a la jutgessa Carmen Lamela. 

De fet, tota la investigació té l'origen en querelles i denúncies de la Fiscalia General de l'Estat i es basa en els informes policials del sumari del 13. Només un atestat policial, el 101743-0112, fet públic el dia de les eleccions, és nou i ha estat lliurat directament al Suprem. Però tota la seva base es troba, també, en els informes previs que va fer la Guàrdia Civil per al jutgat d'instrucció número 13 de Barcelona.

La pressió de la Fiscalia

El magistrat Pablo Llarena està pressionat, a més, per la Fiscalia, que ha demanat que tornin a declarar tots els acusats, els que són a la presó i els que en són fora. A més a més, el ministeri públic vol que el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i la mà dreta de Junqueras a la Vicepresidència i cervell del referèndum, Josep Maria Jové, passin a mans del Suprem com el Govern, el Parlament i els Jordis.

La situació de Jové penja encara del jutjat d'instrucció número 13 de Barcelona, el qual proveeix d'informes a tot el cas, el qual penja, en part, del Suprem, i, en part, de l'Audiència Nacional. Jové, tot i que va ser detingut el 20 de setembre, encara no ha declarat com a investigat.

La Fiscalia demana també tot el sumari del 13, i el cas que encara hi ha al Tribunal Superior de Catalunya que dirigeix Mercedes Armas contra els membres del Govern de la Generalitat. La resta, el sumari que implicava els membres de la Mesa del Parlament i que dirigia la magistrada Maria Eugènia Alegret, ja és al Suprem. El va reclamar Llarena de seguida que va assumir les competències del cas.