Deia el Papa aquest dilluns en un solemne discurs pronunciat al Congrés dels Diputats que l’avortament i l’eutanàsia són intolerables. I aquest dijous, malgrat haver aplaudit la seva intervenció durant set minuts de rellotge, aquesta mateixa cambra l’ha desobeït. Amb els vots de PSOE, Sumar, Podemos, Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, Bildu, PNB i BNG, la majoria de l’hemicicle ha votat a favor de la presa en consideració d’una llei arribada del Parlament de Catalunya que millora el dret a morir dignament. La iniciativa accelera els tràmits judicials, amb l’objectiu que les persones amb malalties greus o incurables no hagin de prolongar de manera involuntària el seu patiment. La proposta neix per casos com el de la Noèlia, una pacient catalana que va estar dos anys amb litigis judicials abans de rebre la mort assistida. A la cambra catalana, la iniciativa va rebre el suport del PSC, Junts, ERC, Comuns, CUP i també Aliança Catalana.
Lleó XIV, en el seu discurs pronunciat dilluns, va fer una defensa de la família com “la primera escola d'humanitat on s'aprèn la gramàtica elemental de la convivència”; i va fer llavors proclames antiavortistes i en contra de l'eutanàsia. “Es pot anomenar plenament justa una comunitat que deixa a l’ombra l’infant encara no nascut?”, va preguntar-se abans de defensar que “la vida humana no és una qüestió parcial ni un interès confessional; és una fita de la civilització que ha de ser reconeguda i custodiada des de la seva concepció fins al seu ocàs natural”.
Aquest dijous, el Congrés no li ha donat la raó al Sant Pare en les seves preguntes retòriques. PP i Vox sí que s’han posicionat del seu costat. Però la majoria de la investidura ha avalat la proposta del Parlament. La iniciativa —defensada pels diputats catalans Sara Jaurrieta (PSC), Jordi Fàbrega (Junts) i Juli Fernández (ERC)— ha rebut 179 vots. Jaurrieta ha recordat que la iniciativa catalana ha rebut el suport de cinc dels vuit grups del Parlament i té l’aval d’entitats com l’Associació pel Dret a Morir Dignament.
Fàbrega, per la seva banda, ha apuntat que la proposta del Parlament no parla només de dret, sinó de “dignitat, llibertat i patiment”. “L’eutanàsia és un dels procediments més garantistes de tot l’ordenament jurídic i sanitari; no és una decisió improvisada, precipitada o frívola”, ha remarcat, tot dient que cal demostrar que es pateix una malaltia “incurable” amb un patiment “intolerable”. Fernández ha afegit que la proposta del Parlament busca “perfeccionar” un dret ja aconseguit. “La mort és una part de la nostra vida”, ha exposat abans de dir que qualsevol vol que la seva vida sigui “llarga i plena” i acabi amb una mort “digna”. “Aquest dret no és una obligació o un deure, és una opció legítima i individual”, ha manifestat
La llei catalana per millorar l’eutanàsia
La proposició de llei impulsada pel Parlament de Catalunya pretén accelerar els procediments judicials relacionats amb les sol·licituds d’eutanàsia quan aquestes ja han rebut el vistiplau de les comissions de garantia i avaluació. La iniciativa parteix de la premissa que alguns recursos presentats davant dels tribunals han provocat retards de més d’un any en l’execució de prestacions d’ajuda per morir, malgrat que les persones afectades es troben en situacions de malaltia greu, incurable o amb patiments considerats intolerables.
La reforma modifica tant la Llei orgànica de regulació de l’eutanàsia com la Llei de la jurisdicció contenciosa administrativa per crear un procediment judicial específic i molt més àgil. L’objectiu és evitar que els recursos contra les resolucions de les comissions de garantia mantinguin suspesa durant llargs períodes l’aplicació d’una eutanàsia ja autoritzada.
La proposta estableix que els recursos s’hauran de presentar davant dels tribunals superiors de justícia i fixa terminis molt reduïts per a totes les fases del procediment. El recurs s’haurà d’interposar en un màxim de tres dies, la comissió haurà de remetre la documentació en dos dies i el tribunal convocarà una audiència en un termini màxim de quinze dies des de la presentació del recurs. Després de la vista, la resolució judicial s’haurà de dictar en un termini improrrogable de tres dies.
A més, la decisió del tribunal serà ferma i no es podrà recórrer per la via ordinària, tot i que continuarà existint la possibilitat de presentar un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional. La sentència únicament podrà confirmar o revocar la resolució de la comissió de garantia i avaluació.
Els promotors de la iniciativa sostenen que el sistema actual pot prolongar innecessàriament el patiment de persones que ja han acreditat que compleixen els requisits legals per accedir a l’eutanàsia. Per això, consideren necessari establir un procediment judicial preferent i sumari que permeti compatibilitzar les garanties jurídiques amb una resolució ràpida dels conflictes que puguin sorgir al voltant del dret a morir dignament.