Lleó XIV ha fet història aquest dilluns convertint-se en el primer Papa que pronuncia un discurs al Congrés dels Diputats. Ha centrat les seves proclames en una defensa de la solidaritat i l’acollida d’immigrants, la pau en un escenari internacional de creixent inestabilitat, l’advertència de la perillositat de la intel·ligència artificial i de la creixent "polarització" global, però també de la condemna a l’avortament i l'eutanàsia. Tret d’aquests darrers dos elements, ha sigut un discurs alineat amb les polítiques del govern espanyol de Pedro Sánchez i marcat per algunes picades de crostó a, especialment, Vox. Tanmateix, el seu discurs ha rebut una unànime ovació, amb uns aplaudiments de tota la cambra que han durat set minuts. Ha escoltat amb atenció des de la tribuna de l’hemicicle el president de la Generalitat, Salvador Illa, a qui abans se l’ha vist conversar amb els expresidents José María Aznar i Mariano Rajoy, exministres de Sánchez, el seu homòleg a Astúries, Adrián Barbón, i l’alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida. A la seva arribada a la cambra, el Papa ha estat efusivament saludat per la diputada i senador de Junts per Catalunya Míriam Nogueras i Eduard Pujol, que s'han presentat com a compatriotes d'Antoni Gaudí i Pau Casals. Han reivindicat l'ús de la llengua catalana com un acte de "respecte i amor" per la terra que l'acollirà els pròxims dies.
El Papa s’ha referit a un dels elements polítics centrals del seu viatge a l’Estat espanyol, especialment a Madrid i les Canàries: la sensibilitat per la immigració. “Nombrosos homes, dones i infants es veuen obligats, per circumstàncies moltes vegades dramàtiques, a marxar de les seves comunitats i deixar enrere éssers estimats, històries i vincles; aquesta realitat vessa qualsevol lectura purament demogràfica o econòmica, i constitueix una qüestió eminentment moral i jurídica; allà on una persona és discriminada pel seu origen nacional, ètnic, religiós o lingüístic, o per la seva condició econòmica o social, es vulnera greument el principi universal de la igual dignitat de tots els éssers humans”, ha assenyalat, en unes línies que complauen el govern espanyol i alguns dels seus aliats i que situen el PP —i especialment Vox— en una posició incòmoda.
Lleó XIV ha reclamat “oferir vies segures i legals, una acollida respectuosa i possibilitats reals d'integració; i promoure el dret a romandre a la mateixa terra, treballant perquè ningú hagi d'abandonar la seva llar per falta de pau, seguretat o condicions dignes de vida, entre elles les desigualtats econòmiques i els efectes de la crisi climàtica”. En una relació indirecta amb l’actual fenomen migratori, el Sant Pare també ha asseverat que durant el descobriment, conquesta i colonització d’Amèrica, l’època en la qual “s’obrien nous mons”, la societat “i la mateixa Església no sempre van estar a l’altura de les intuïcions que trobaven eco en la seva pròpia tradició cristiana”. De la mateixa manera, ha reconegut la importància que va tenir l’Escola de Salamanca per haver, després, influït en la construcció internacional d’una “pau sobre el reconeixement de la persona i no sobre la imposició de la força”.
En un fragment del seu discurs que també ha satisfet l’executiu de Sánchez, el Papa ha advertit que “el món travessa una profunda crisi espiritual i cultural que es manifesta en múltiples formes de violència, polarització i desconfiança recíproca”. “La pau es presenta com una aspiració política i moral” que exigeix “valentia diplomàtica” en l’àmbit internacional. I, igual que l’executiu del PSOE i Sumar, ha carregat contra les tesis que “presenten el rearmament com una resposta gairebé inevitable davant la fragilitat de l'escenari internacional”, així com la implementació acrítica de la intel·ligència artificial en l’àmbit militar. “Les decisions sobre la vida i la mort no poden ser sostretes de la responsabilitat moral de la persona humana”, ha dit. Abans de Lleó XIV ha pronunciat un discurs la presidenta del Congrés, Francina Armengol, que ha destacat la “incertesa global i de polarització que amenaça debilitar les democràcies”. Per combatre-ho, ha dit, cal “lluita per la dignitat humana, justícia i esperança”.
En contra de l’avortament i l'eutanàsia
No totes les paraules pronunciades pel Papa aquest dilluns han sigut de connivència amb el govern de Pedro Sánchez. Part del seu discurs, en el qual s’ha fet una defensa de la família com “la primera escola d'humanitat on s'aprèn la gramàtica elemental de la convivència”, ha sigut antiavortista i en contra de l'eutanàsia. “Es pot anomenar plenament justa una comunitat que deixa a l’ombra l’infant encara no nascut?”, s’ha preguntat abans de defensar que “la vida humana no és una qüestió parcial ni un interès confessional; és una fita de la civilització que ha de ser reconeguda i custodiada des de la seva concepció fins al seu ocàs natural”.
Primer discurs d’un Papa al Congrés
El de Lleó XIV d’aquest dilluns ha sigut el primer discurs que mai pronuncia un Papa al Congrés dels Diputats. Ho ha fet en creixent polarització i crispació política a Occident, de la qual l’Estat espanyol no se’n salva; tant per la presència institucional ja normalitzada de l’extrema dreta com per la lluita acarnissada que sempre protagonitzen PP i PSOE. Podemos i BNG han plantat el pontífex i no han fet acte de presència a la cambra baixa. El Sant Pare ja va pronunciar dissabte el seu primer discurs a Madrid, el mateix dia que va aterrar a la capital espanyola. Des del Palau Reial i en presència de Felip VI i Letícia, el pontífex va demanar deixar de banda la polarització i la divisió tot fent una aposta pel diàleg.
Aquest Papa, igual que el seu antecessor Francesc, és especialment sensible amb la crisi migratòria. I també alerta dels riscos que comporten aspectes de la hipermodernitat com la intel·ligència artificial. Són alguns nexes amb les polítiques del govern espanyol de Pedro Sánchez. El líder socialista —que aquest dilluns torna a tenir aparició pública a Madrid després d’haver gaudit dissabte del Primavera Sound de Barcelona— n’està fent tota l'ostentació possible. El 27 de maig va tenir una audiència amb el Papa al Vaticà, però va ser esgarrada pel jutge que investiga les clavegueres del PSOE ordenant la Guàrdia Civil a entrar a la seu de Ferraz.
La voluntat de Sánchez de regular l’ús de les xarxes socials en els menors d’edat i de monitoritzar els discursos d’odi que s’hi difonen ha provocat l’acusació per part de PP i Vox que el govern espanyol pretén limitar la llibertat d’expressió. I aquestes dues formacions també han posat el crit al cel per la regularització extraordinària d’immigrants a l’Estat; cosa que ha provocat tensions entre l’Església espanyola i especialment el partit de Santiago Abascal, per la seva bel·ligerància contra els nouvinguts. Però el pontífex, que després de Madrid arribarà a Barcelona, acabarà el seu viatge fent parada a les illes Canàries. Es tracta d’una visita que ja volia fer el seu antecessor Francesc per la crisi migratòria que es viu a l’arxipèlag i que l’actual Papa es va comprometre a fer realitat.
Centenars de diputats i senadors, i Salvador Illa
El passat mes d’octubre, Salvador Illa també va tenir una audiència amb el Papa al Vaticà. El va convidar a visitar la Sagrada Família el 10 de juny. I així serà: aquell mateix dia, coincidint amb el centenari de la mort d’Antoni Gaudí, el Sant Pare hi oferirà una santa missa. El president de la Generalitat també ha fet acte de presència aquest dilluns al Congrés. Qui també ha estat convidat a aquest acte però ha declinat la invitació és José Luis Rodríguez Zapatero, ara imputat en el cas Plus Ultra per, presumptament i lluny de qualsevol actitud moralment acceptada pel Papa, liderar una trama internacional de tràfic d’influències i blanqueig de capitals.
