Dinamarca ha reiterat el seu suport a l'oficialitat del català i ha afirmat que "ajudarà" Espanya "en tot el que pugui" per assolir la unanimitat de tots els estats membres de la Unió Europea per donar llum verda a la mesura. Així ho ha dit l'ambaixador danès a Espanya, Michael Braad, en una roda de premsa a Barcelona, on ha presentat les prioritats de Dinamarca durant la presidència de torn del Consell de la UE. Braad ha admès "molts contactes en l'àmbit ministerial" de cara a la reunió de ministres d'Afers Europeus de la setmana vinent en què es tornarà a portar la qüestió i ha afirmat que el govern espanyol "està treballant intensament" per esvair els dubtes dels estats.
El passat 1 de juliol, el país nòrdic va assumir la presidència de torn del Consell Europeu de les mans de Polònia, sota la presidència de la qual es va retirar la votació sobre l'oficialitat del català, el basc i el gallec a les institucions europees per falta de consens entre els 27. En declaracions davant dels mitjans, l'ambaixador de Dinamarca davant d'Espanya ha afirmat que el seu govern "és conscient" de "com és d'important per a Espanya i Catalunya" l'oficialitat de les llengües cooficials a les institucions europees.
La sessió de la setmana vinent serà un debat i no es preveu que acabi amb una votació. Així i tot, l’ambaixador ha recordat que hi ha "un asterisc" sobre aquest punt a l'agenda del Consell i que, si hi hagués un consens, es pot votar i "adoptar" l'oficialitat del català.
Implementació esglaonada de l'oficialitat
La proposta de l'executiu espanyol, que és la mateixa que ja va portar al Consell d'Afers Generals del passat 27 de maig, on es va retirar la votació pels dubtes d'alguns socis comunitaris, aposta per una aplicació parcial i progressiva de l’oficialitat, que començaria el 2027.
En una primera fase, es preveu garantir només la traducció al català de la normativa aprovada pel Consell i pel Parlament Europeu. Les altres obligacions associades a l’oficialitat quedarien ajornades fins que el Consell en decideixi l’activació. "La proposta d'Espanya per al reconeixement ple del basc, el català i el gallec com a llengües oficials de la UE replica la seqüència seguida per al reconeixement del gaèlic el 2005", recorda l'executiu espanyol.
Les prioritats de la presidència danesa
Seguretat, defensa i migració
L'ambaixador danès a Espanya, Michael Braad, ha presentat, en la mateixa roda de premsa on ha parlat de l'oficialitat del català, les prioritats de la presidència del seu país del Consell Europeu durant la segona meitat de l'any 2025. L'ambaixador ha reiterat que la seguretat serà una de les prioritats de la presidència danesa. Braad ha comentat que volen “avançar cap a una capacitat de resposta més autònoma i coordinada” amb l'OTAN. “És crucial que Europa pugui defensar-se a si mateixa a tot tardar el 2030”, ha afirmat el danès.
Sobre la migració, el danès ha comentat que plantegen una "cooperació estratègica" amb els països situats a les rutes migratòries, com és el cas de l'Estat espanyol, i també ha avançat que volen posar èmfasi en la implementació del pacte migratori europeu.
L’ambaixador ha reafirmat el suport de la presidència a Ucraïna, assegurant que “aposten” per reforçar l’ajuda política, econòmica i militar al país. “La presidència donarà suport a totes les iniciatives que puguin facilitar el camí cap a una pau justa i duradora a Ucraïna”, ha dit Braad.
Comerç i transició energètica
La presidència danesa té com a “segona prioritat” la competitivitat d’Europa. És a dir, la capacitat de competir econòmicament amb els Estats Units i la Xina. Braad considera que per aconseguir-ho cal tenir “una resposta coordinada” a “desafiaments com la regulació excessiva, la falta de mà d’obra qualificada i els costos energètics elevats”. L’ambaixador ha afirmat que la presidència danesa “implementarà mesures per reduir la burocràcia, simplificar els marcs normatius i millorar l’entorn empresarial en benefici d’empreses, ciutadans i administracions”. Braad ha explicat també que volen “integrar el mercat únic” perquè consideren que és un “requisit previ per a una Europa competitiva”.
Pel que fa a les polítiques climàtiques i energètiques, l’ambaixador danès ha afirmat que volen “accelerar la transició cap a energies renovables” començant per unes infraestructures “més eficients i segures” per arribar a la “neutralitat energètica” el 2050. “És important que la transició climàtica europea continuï amb el mateix nivell d’ambició”, ha dit Braad a la presentació de les prioritats de la presidència danesa a Barcelona.