Empipada conjunta del govern espanyol i de l’independentisme contra el PP per la seva ofensiva diplomàtica per evitar que Europa hagi oficialitzat el català, el basc i el gallec. Aquest dimarts, el president a l'exili, Carles Puigdemont, esclatava contra Alberto Núñez Feijóo; i aquest dimecres s'han sumat a aquests embats alguns ministres del govern espanyol. El màxim responsable del Ministeri d'Exteriors, José Manuel Albares, s'ha arribat a encarar de forma directa amb el líder dels populars durant la sessió de control a l'executiu que se celebrava al Congrés dels Diputats. I ha fet el mateix el líder d'Esquerra Republicana a Madrid, Gabriel Rufián, que ha criticat la poca influència en política exterior de Pedro Sánchez, però també ha carregat amb duresa contra els diputats del PP en aquest hemicicle, especialment els que parlen dues llengües. Mentrestant, Junts mantenia el seu assenyalament als populars a través del seu secretari general, Jordi Turull, que en una entrevista als Matins de TV3 els ha criticat durament i ha assegurat que aquest partit “mai no serà res” a Catalunya a causa de la seva política catalanòfoba.
La pregunta que havia registrat Rufián per a Albares era sobre la seva influència a Europa. Al principi de la seva intervenció s’ha dirigit directament a la bancada del PP i els ha renyat per haver-se “petat” l’oficialitat del català a causa de la seva croada anticatalanista. “Senyor Feijóo, vostè guanyava eleccions en gallec”, ha lamentat el cap de files republicanes a Madrid, que també ha esperonat el portaveu del PP Borja Sémper, que és basc, i ha recordat que l’actual vicepresidenta del PP Europeu, la catalana Dolors Montserrat, tenia “dificultats per parlar castellà” quan era ministra del govern de Mariano Rajoy. Ha sigut llavors quan s’ha dirigit directament a Albares per preguntar-li “què hi pinta a Europa” si el PP és capaç de sabotejar-li els plans. Ha acabat la seva intervenció dirigint-se a Junts: “El compromís del PSOE amb vostès ha estat incomplert, però jo no els dic que són uns inútils o uns botiflers”.
Rufián ja havia estirat Albares de les orelles uns minuts abans. En la seva arribada al Congrés dels Diputats, el líder d’ERC a Madrid ha estat preguntat pel nou fracàs d’oficialitzar el català a Europa. “Albares pesa el mateix que jo a Europa, molt poc; però ell és ministre i jo portaveu”, ha lamentat. Quan ha sigut el torn d’Albares per respondre les preguntes, s’ha dirigit directament al PP i els ha criticat per “donar l’esquena a vint milions d’espanyols que viuen en llengües cooficials”. “Senyor Feijóo, comprengui que el gallec també mereix ser respectat; no només serveix per demanar el vot”, ha sentenciat.
Minuts abans que arrenqués aquesta sessió de control, Albares ha estat entrevistat a Rac1. Ha titllat “d’escandalosa” l’actitud del PP amb el català i ha advocat per un “pacte d’Estat” que permeti igualar amb el castellà a Europa les tres llengües que a Espanya també són oficials. “Això no és un assumpte partidista”, ha reiterat. Fonts de la capitania del Ministeri d’Exteriors reconeixen a ElNacional.cat que l’ofensiva diplomàtica del PP ha estat efectiva, i assenyalen que no pot ser una mera coincidència que els governs europeus que ara mateix s’oposen a la mesura siguin pròxims als populars.
El ministre català de Cultura, Ernest Urtasun, també s’ha pronunciat aquest dimecres sobre el fracàs d’aquest dimarts d’Espanya per aconseguir l’oficialitat a Europa d'aquestes tres llengües. A la seva arribada al Congrés dels Diputats s’ha mostrat confiat que “tard o d’hora” aquests tres idiomes aconseguiran aquest estatus. I també ha disparat contra Alberto Núñez Feijóo i el seu partit per sabotejar la iniciativa al club comunitari: “Lamentem que el PP treballi en contra del govern espanyol”. Urtasun, que anteriorment havia estat diputat al Parlament Europeu, ha assegurat que els populars tenen el costum de "boicotejar els interessos dels seus ciutadans a Europa".
Espanya falla el tercer intent per fer oficial el català a Europa
Aquest dimarts, la votació per oficialitzar les llengües catalana, basca i gallega va quedar posposada novament davant la manca d'unanimitat entre els 27 estats membre en la reunió del Consell d'Afers Generals de la UE. Aproximadament una desena de països van demanar més temps a Espanya en veure aquest debat massa prematur. De fet, socis com Alemanya, Finlàndia, Croàcia, Suècia i Àustria van arribar a la trobada sense amagar les seves reticències a la mesura; i també van plantejar els seus dubtes dins del conclave. Les inquietuds són fonamentalment financeres i legals. Desconfien que el govern espanyol pagui indefinidament aquesta despesa i temen que calgui una reforma dels Tractats de la UE. Els països que sí que avalaven l'oficialitat d'aquestes tres llengües són Dinamarca, Eslovènia, Eslovàquia, Hongria, Bèlgica i Portugal.