Espanya encara no ha contactat amb Dinamarca per tornar a portar el debat de l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea a l'agenda del Consell. L'ambaixador danès davant la UE, Carsten Gronbech-Jensen, ha assegurat en una roda de premsa aquest dilluns que "encara no hem estat abordats".
Les declaracions de l'ambaixador davant la premsa es produeixen en ple relleu de la presidència rotatòria del Consell de la Unió Europea, que des del passat 1 de gener estava en mans de Polònia. A la roda de premsa, Gronbech-Jensen ha explicat les prioritats de la presidència de Dinamarca, que comença el pròxim 1 de juliol i s'allargarà fins al 31 de desembre de 2025.
Durant la presidència polonesa, l'oficialitat del català, el basc i el gallec va arribar a tractar-se en una ocasió, concretament al Consell d'Afers Generals celebrat el 27 de maig. En les setmanes prèvies a aquella reunió, el govern espanyol va intensificar els contactes amb la resta de capitals perquè la qüestió tirés endavant, però diversos estats —entre ells Alemanya o Itàlia— van presentar objeccions a la proposta espanyola, argumentant que encara existien dubtes jurídics sobre la proposta. La votació finalment es va ajornar davant la manca d'unanimitat necessària, però alguns països es van mostrar obertament a favor de l'oficialitat.
Què va passar el 27 de maig?
El passat 27 de maig, durant l'últim Consell d'Assumptes Generals de la presidència danesa, el govern espanyol va retirar la votació sobre l'oficialitat del català de l'ordre del dia a causa de la clara falta d'unanimitat entre els socis comunitaris. Durant les hores prèvies a la reunió, aproximadament una desena de països van demanar més temps a l'executiu de Sánchez, sobretot pels dubtes financers i legals que despertava el debat, que encara veien poc madur. Alguns països —com per exemple Dinamarca— es van mostrar obertament a favor de l'oficialitat. Llavors, la ministra d'Afers Europeus danesa, Marie Bjerre, va assegurar que el seu país "no impedirà" que s'assoleixi la unanimitat al Consell. "Si es vota, votarem que sí", va declarar al maig.
Des d'aquell moment, el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares, va reiterar que l'oficialitat del català era "irreversible" i que cada cop era més a prop. En aquell moment, Albares va remarcar la disposició del govern espanyol d'acabar anant al Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Juntament amb la llei d'amnistia i la delegació a la Generalitat de les competències en immigració, l'oficialitat del català a Europa és un dels grans compromisos adquirits per Pedro Sánchez amb Junts per Catalunya durant aquesta legislatura.
Primera oportunitat
Després de sis mesos de presidència polonesa, la qüestió de l'oficialitat passa ara a mans de Dinamarca, que serà l'encarregada de decidir si es torna a elevar la proposta a l'àmbit ministerial per a una possible votació. El país escandinau es va mostrar obertament a favor de l'oficialitat en el seu moment.
La primera oportunitat es presenta el pròxim dilluns 14 de juliol, quan està previst que se celebri el primer Consell d'Afers Generals en el marc de la presidència danesa. No obstant això, i més enllà de les declaracions de l'ambaixador danès, fonts diplomàtiques afirmaven la setmana passada que no tenien constància que Espanya hagi sol·licitat incloure aquest punt a l'agenda de la reunió.