Els danesos han fet aquest cap de setmana un curs accelerat sobre el procés via els mèdia del seu país, que s’han abocat a explicar en detall el cas català i les peripècies del president Carles Puigdemont.

“La participació de Carles Puigdemont en un debat a la Universitat de Copenhaguen pot ser més dramàtica del que els organitzadors imaginen”, alerta el diari conservador danès Berlingske. Sota el titular “Espanya vol detenir Puigdemont a Dinamarca”, es fa ressò dels fets i rumors a l’entorn del viatge del president des de Bèlgica.

Ho fan també els altres dos grans diaris del país, el liberal Politiken i el centrista Jyllands-Posten, i les televisions i ràdios. Puigdemont ja és una cara familiar als mèdia danesos, que han explicat a bastament la situació de Catalunya.

La poca traça de l’ambaixada espanyola a l’hora de gestionar la situació també ha ajudat a generar soroll mediàtic i que els periodistes parin esment en l’afer, perquè alguns polítics hi han dit la seva, a favor i en contra. A Dinamarca no passen tantes coses i la visita de Puigdemont ha fet del conflicte català un afer local.

Tensió i euroordre

Els mèdia esmentats es fan ressò que els països que reben una euroordre no han d’analitzar el fons de l’afer. Només cal que comprovin si existeixen al seu país els delictes dels que s’acusa la persona de qui es demana l’extradició (“doble criminalitat”). Els jutges belgues no ho veien així i per això Espanya va haver de retirar l’euroordre.

A Dinamarca, però, existeix un delicte semblant a la rebel·lió o la sedició del Codi Penal espanyol. L’article 98 del Codi Penal danès pena amb presó “fins a cadena perpètua” posar part o tot el país en mans d’una potència estrangera o separar-ne una part. El tipus penal parla de fer-ho via “extens sabotatge o suspensió de la producció o del trànsit”.

Tot aquest debat l’expliquen en detall els mèdia danesos, que parlen de Puigdemont com a president a l’exili sense fer escarafalls; esmenten el nom del jutge del Suprem, Pablo Llarena, i el de l'advocat del president, Jaume Alonso-Cuevillas, o parlen de les bones perspectives de Ciutadans.

Per la seva banda, Politiken fins i tot assenyala que l'euroordre va ser retirada perquè Espanya “temia que el sistema legal belga no reconegués els càrrecs més greus i extradís [Puigdemont] a condició que només fos processat per delictes menors”.

Berlingske, per la seva banda, també avisa que la reunió de Puigdemont amb diputats danesos se celebrarà sense cap del partits del govern ni els socialdemòcrates “i tampoc no ajudarà a legitimar-lo ni a interferir en el que consideren afers interns espanyols”.

Fins i tot el popular sensacionalista Ekstra Bladet se n’ocupa, amb titulars a l’alçada del seu estil: “Puigdemont arriba a Dinamarca però els partits del govern refusen trobar-se amb l'alta traïció”. El diari també destaca que els partits del govern (Aliança Liberal, de centre; Venstre, de centredreta, i els Conservadors) no aniran al Parlament.

Els altres

Pel que fa a altres mitjans de comunicació internacionals, aquest diumenge ha estat l’agència britànica Reuters que ha publicat un despatx llarg on resumeix els fets del cap de setmana a partir de la informació de diverses capçaleres espanyoles i catalanes.

A França, L’Opinion, un diari liberal, i el setmanari Le Point, a la seva web, recullen el tema. El primer remarca que “el fiscal espanyol ha advertit l’expresident de la Catalunya independent, Carles Puigdemont, en l'exili a Bèlgica, que la seva immunitat com a diputat no impedirà que el detinguin si torna a Espanya”. El setmanari destaca el mateix tema i conclou que “Espanya no afluixa la pressió”.