Les portades seran un desori des d’ara fins al dia de les eleccions. Ànims a tots. Avui, la saragata de la dreta mediàtica madrilenya esbronca al PSOE, amb El Mundo llençant la portada per la finestra, cada titular com una rajada de metralladora en to de T’hem enxampat! Perquè han descobert que els pèrfids independentistes s’han decidit a entregar els seus vots a Pedro Sánchez per fer-lo president del govern espanyol i aconseguir així el referèndum.
És l’únic diari que ho explica. Curiós. Posats a pensar-hi una mica, és possible que, en el xivarri del consell de redacció, tot especulant per sobre de les seves possibilitats, hagin confós els seus desitjos amb la realitat. De moment, el que explica la història real és que els indepes van fer upa a Sánchez un dia i vuit mesos després li van negar els pressupostos —i és així que ara som aquí, a les envistes d’unes eleccions generals.
En canvi, La Razón i l’ABC diuen que la central socialista va obligar Iceta a rectificar, de manera que la “Via Iceta” al referèndum (picada d’ullet al concepte “Via Eslovena”, de sang i violència sense fi) que desvela El Mundo, en realitat ja no existeix. Per a més inri, El Periódico insisteix en un subtítol (un de color vermell): “El PSOE sospesa opcions d’acord amb Ciutadans i Podemos i descarta l’independentisme”. La primera part la van dir ahir a tota portada. Avui reblen el clau amb “l’independentisme”, no fos cas que no t’hagi quedat clar. Aviam, senyores i senyors, el PSOE i els indepes s’entenen o no s’entenen?
És tot una confusió colossal. Hores d’ara, llegint aquells diaris, no hi ha forma humana de saber què pensa el PSOE ni què pensen els indepes. El que queda clar és què pensen aquests diaris i com volen que pensis tu. Segurament es tracta d’això. La realitat pot esperar. Asseguda.
També fa l’efecte que La Vanguardia ha triat, a la vista del to dels titulars d’avui sobre l’actitud de “la dreta”, concepte on inclou PP, Cs i Vox. Si més no, confirma que, almenys per avui, ni el PP és de centredreta o conservador ni Ciutadans un partit liberal o centrista, etcètera. Quin disgust. Val a dir que la foto és fenomenal. Quines cares.
Entretant, el més calent és a l’aigüera. El País no deixa de petja les investigacions sobre la policia política (i patriòtica) que actuava mentre va governar el PP, afer del que només El Mundo en diu alguna cosa en portada, un titular petitet i confús, amagadet a la columna de sortida, que et costarà de trobar. La Vanguardia ho dona de segona notícia amb un títol cristal·lí: “Investiguen una trama policial per a impedir un pacte entre PSOE i Podemos”. Comandaments policials provant d’interferir en la confecció del govern espanyol? Hola. Tenen sort que no van actuar tumultuàriament ni amb violència —la de debò, la que tothom capta sense esforç— perquè com se’n diu de maquinar des d'una institució com la policia per alterar el joc democràtic entre els partits?
L’altre afer del que no se’n canta ni gall ni gallina a les portades —fora de la d’El Punt Avui— és dels conflictes diplomàtics encesos per l’encara ministre Josep Borrell amb França, Mèxic i Israel, i la seva gresca a la televisió pública alemanya DW amb el veterà periodista Tim Sebastian, a qui va titllar de mentider i desinformat abans de marxar de l’entrevista empipat com una mona (després hi va tornar). Segurament és perquè Borrell no el va mirar amb cara d’odi, que si no…
