El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha hagut de recordar aquest dimarts al president del tribunal de l’Audiència Nacional que jutja els Pujol que “no és un caprici, sinó un dret de l’ordenament jurídic” que pugui declarar en la llengua pròpia, el català, en la seva intervenció com a testimoni. El magistrat president José Ricardo de Prada li ha manifestat que el "tribunal és castellanoparlant" i que "si hi persisteix" li accepta declarar en català; fa dies que ho va sol·licitar per escrit. L’estrena del català a l’Audiència Nacional, però, ha estat desastrosa i accidentada. La traductora de català a castellà s’ha escudat en el fet que no hi sentia bé, degut al molest "soroll" (cert) que hi havia en la videoconferència amb Barcelona. Al final, per problemes d’oïda o del nivell de català de la traductora, han estat els advocats defensors els qui han fet de traductors al tribunal.
Els drets lingüístics dels catalanoparlants a tots els tribunals espanyols no es van reconèixer formalment fins al desembre del 2024, amb l’entrada en vigor de la llei del dret de defensa, que es va aprovar al Congrés dels Diputats. La norma va incorporar dues novetats primordials: blinda el dret a fer servir el català en els “processos davant d’òrgans amb jurisdicció a tot l’Estat” (com l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem) i estableix que si l’ús del català “contribueix a garantir l’exercici del dret de defensa”, es podrà utilitzar en qualsevol tribunal de l’Estat i caldrà posar a disposició dels intervinents mecanismes d’interpretació o traducció. La iniciativa va ser impulsada per Plataforma per la Llengua, amb la signatura de Junts, ERC i el BNG i amb la complicitat de la majoria que va permetre la investidura de Pedro Sánchez. El precedent a canviar era la negativa del llavors president del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, a permetre que els testimonis del judici de l’1-O poguessin usar la llengua catalana, i adduint que els acusats hi havien renunciat.
El cas de l’abocador de Tivissa
Espadaler ha estat citat com a testimoni en el judici perquè va ser titular de Medi Ambient (llavors amb Unió) en l'últim Govern de Jordi Pujol el 2003, i ha assegurat que no va rebre “cap pressió” en el procés d'autorització d'un abocador a Tivissa (Ribera d'Ebre), impulsat per Jordi Pujol Ferrusola, juntament amb Gustavo Buesa i Josep Mayola, que també són jutjats. Salvador Milà (ICV), successor d’Espadaler al capdavant del Departament de Medi Ambient, amb el tripartit de Pasqual Maragall, també ha assegurat, en el judici, que va aprovar el codi gestor de l’abocador, tal com aconsellaven tots els informes preceptius i el president de la ponència.
La Fiscalia Anticorrupció manté que l'empresa Gestió i Recuperació de Terrenys SA (GiRT), propietat dels acusats Gustavo Buesa i Josep Mayola —defensats pels penalistes Carles Monguilod i José Maria Fuster-Fabra—, va obtenir, el 2002, de la Generalitat autorització ambiental per a l'abocador i que no s'ha justificat l'import de cinc milions d'euros pagats per tots dos empresaris a Jordi Pujol Ferrusola i la seva exdona i també acusada, Mercè Gironès.
En la seva declaració, Espadaler (ara en el Govern del PSC amb Units per Avançar) ha explicat que la tramitació dels permisos per a l'obertura de l'abocador era "un acte reglat" que va comptar amb el vistiplau tècnic de totes les administracions implicades, des de l'Ajuntament —aleshores en mans d'ICV— fins a la Generalitat i la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre (CHE), entre altres. Davant les preguntes de Monguilod, el conseller Espadaler ha contestat que “no hi va haver diners públics ni recursos del Govern” en l’abocador de Tivissa.
Per la seva part, Milà ha manifestat que el permís de l’abocador “no era una concessió sinó un procés d’autorització”. Fins i tot ha explicat que va ser l’Administració qui va dir a Buesa que el projecte era viable, però que s’havia de limitar a recollir només runes del territori, de les Terres de l’Ebre.
Paral·lelament, en la sessió d'aquest dimarts han declarat els protagonistes de la policia patriòtica del PP, que han negat qualsevol irregularitat sobre l'obtenció dels comptes dels Pujol a Andorra, a més d'inculpar-se entre ells, com el comissari jubilat José Manuel Villarejo i l'inspector Marcelino Martín-Blas.