Més de 70 agents de la policia, un xòfer infiltrat, escoltes i geocalitzacions. Els diners de fons reservats que va destinar el ministeri de l'Interior conduït per Jorge Fernández Díaz a espiar il·legalment a l'extresorer Luís Bárcenas, encara no s'han pogut comptabilitzar del tot. El PP va muntar una operació pagada amb fons públics per treure elements sensibles a Bárcenas, per amagar-los i impedir que les informacions sobre el finançament il·legal dels populars arribessin a mans de la justícia. És el Cas Kitchen, i el febrer d'aquest any van transcendir les conclusions de la comissió d'investigació feta al Congrés dels Diputats: va ser una operació parapolicial per a robar documentació sensible a Bárcenas sobre la caixa B per ocultar-la, Mariano Rajoy i María Dolores de Cospedal en tenien coneixement, i es va fer ús irregular de fons reservats de l'estat. Acabada la comissió i les conclusions, la CUP ha decidit fer un documental on recull tant la les intervencions a la comissió Kitchen dels seus dos diputats, com també la corrupció general de les clavegueres de l'estat, i és que els anticapitalistes conclouen que la corrupció no és una acció sistemàtica de l'estat, sinó que en forma part d'ell: és sistèmica.
És un vídeo de 30 minuts que encara no es pot consultar obertament. S'ha vist ja a Mallorca, aquest dimecres s'ha presentat a la Casa Golferichs de Barcelona i dia 22 serà el torn de Madrid. A partir de llavors la formació anticapitalista el publicarà a les plataformes digitals. Porta per nom 'Pomes' i la seva imatge inicial és un cistell amb aquests fruits, tots podrits, en al·lusió a que la corrupció de l'estat no és només qüestió d'una persona o partit, sinó de "tot un cistell", estructural. En el documental es desgrana la pràctica del finançament il·legal dels partits per mitjà de comissions d'obra pública durant les últimes dècades de la democràcia espanyola, una trama que també es vincula amb les clavegueres de l'Estat.
Hi apareixen veus de tota la trama del Cas Kitchen en el marc de la comissió al Congrés, com la de l'excomissari José Manuel Villarejo, l'exministre Alejandro Fernández Díaz o el coronel Diego Pérez de los Cobos. En contraposició i comentant la corrupció apareixen l'exdiputat David Fernàndez, qui va publicar ja fa uns anys 'Llums i taquígrafs. L'atles de la corrupció als Països Catalans'. També els actuals diputats al Congrés Mireia Vehí i Albert Botran, que van intervenir i participar en la comissió. I dues presències més: la de l'actual diputada al Parlament Montserrat Vinyets, que va ser l'advocada responsable de l'acusació particular de la candidatura anticapitalista en el cas Catalunya Caixa i també l'exdiputada Maria Sirvent, qui va portar el Cas Castor al Parlament de Catalunya interrogant Florentino Pérez.
Amb totes aquests veus doncs la CUP no aborda únicament el cas Kitchen, sinó "tot el cistell", les relacions entre actius poderosos, mencionant també casos com el Filesa del PSOE o el Palau de Convergència i Unió o la figura de l'empresari Florentino Pérez, com un arquetip del poder que s'enriqueix "a costa de qui fa la feina". En definitiva, un retrat que mostra la familiaritat que hi ha entre el poder i la corrupció, l'atac directe als drets fonamentals que suposa aquesta pràctica, i com d'impregnada està aquesta dinàmica en l'estructura dels partits del règim: la relació entre el règim del 78, la corrupció i el finançament il·legal dels partits.
