La nova crisi del govern espanyol té lloc en el marc de la cimera de l'OTAN, un tema controvertit entre PSOE i Unidas Podemos, ja que els ministres de la formació minoritaria s'han negat a participar en els actes de les reunions. En aquest sentit, amb tota l'atenció posada en Madrid i Pedro Sánchez pel seu paper com a amfitrió, fonts del govern espanyol asseguraven ahir que Moncloa té la intenció de incrementar el pressupost en Defensa fins a un 2% del PIB entre el 2028 i el 2030 i els morats ja els han advertit que no comptin amb ells per aconseguir-ho i, en paraules de Jaume Asens, president del grup parlamentari, "es mantindran fermes en les seves conviccions". 

El pressupost actual és del 1,03% 

Aquest compromís pel 2% del PIB va ser una entesa de l'Aliança Atlàntica que es remunta el 2014, quan van acordar arribar-hi de cara el 2024, en només una dècada. Llavors, el govern espanyol ja va dir que no compliria els terminis i va demanar d'allargar-los. Ara, sembla que la previsió és que s'hi arribi abans del 2030, quelcom que implicaria duplicar la despesa en aquesta direcció, que ara mateix compta amb una dotació d'uns 10.000 milions d'euros. Concretament, segons xifres de l'OTAN, el 2021 Espanya ha destinat un 1,03% de la seva riquesa en Defensa: només Luxemburg ha invertit menys que l'Estat de tots els països que conformen l'Aliança. 

Garzón i Asens, contra l'increment de la despesa

Des d'Unidas Podemos, però, rebutgen de ple aquesta possibilitat i ja ha advertit, en línia del que han anat fent les últimes setmanes, que no donaran suport a aquest augment del pressupost en Defensa: "Ja sabeu quina és la nostra posició al respecte, no li donarem suport", ha dit Asens en unes declaracions als passadissos del Congrés. Un altre de les veus del partit, en aquest cas des de dins del mateix govern, Alberto Garzón, ha recordat que el seu espai polític ja han rebutjat anteriorment aquests plans per elevar la despesa i que continuen ferms en la mateixa decisió. 

En la mateixa línia, el ministre de Consum i coordinador general d'Izquierda Unida ha assegurat que "els ministres d'Unidas Podemos votarem com el nostre grup parlamentari. Hem d'esperar que arribi l'hora de votar, però crec que la nostra posició és evident. Ahir la vaig manifestar a l'hemicicle i la mantindrem. Si es manté la línia apuntada, nosaltres mantindrem la nostra posició". De la mateixa manera, també ha reconegut que les diferències entre els socis de la coalició també es podran notar en l'acord d'ampliar de quatre a sis els destructors nord-americans a la base de Rota, a Cadis. Asens ha assegurat que tampoc s'hi sent còmode, perquè suposa "més militars, més destructors nord-americans i més dependència i submissió respecte als Estats Units". Mentrestant, Margarita Robles ja ha trucat al PP per garantir el seu suport en aquest sentit. 

Sánchez ignora Unidas Podemos

Per la seva part, Pedro Sánchez rebutja escoltar les crítiques de Podemos i ha defensat la seva decisió d'augmentar la despesa, ja que creu que la capacitat d'influència internacional dels països també es mesura per la seva capacitat d'assolir el repte del 2% del PIB el 2030. A més, ha assegurat que portarà a les corts una proposta en aquest sentit, tot i que no ha concretat en quina mesura això es veurà reflectit en els Pressupostos Generals de l'Estat pel 2023.