El Parlament Europeu debatrà i votarà la setmana que ve una resolució sobre la possible violació dels drets dels infants i el presumpte ús dels menors per part de les autoritats marroquines durant l'anomenada crisi migratòria a Ceuta. Enmig de la controvèrsia per l'expulsió en calent i sistemàtica de menors durant la crisi, Europa escull fer costat a l'Estat espanyol.

Tal com figura en el programa oficial, els europarlamentaris debatran el dijous que ve els recents esdeveniments a Ceuta, quan milers de joves marroquins van aconseguir travessar la frontera amb les dues ciutats autònomes.

Més concretament, l'Eurocambra votarà per decidir si la suposada utilització i encoratjament dels centenars de nens a travessar la frontera per part de les autoritats marroquines suposa una vulneració de la Convenció sobre els drets de l'infant de l'ONU. En acabar el debat, el ple votarà una resolució on resumiran les seves conclusions.

L'interès europeu

Des del començament de la crisi migratòria de mitjans de març, la Comissió Europea ha reiterat en diverses ocasions el seu suport a Espanya després que Rabat relacionés aquesta crisi migratòria amb la posició espanyola sobre el Sàhara Occidental. Més concretament, la UE depèn de les fronteres d'Espanya amb el continent africà per evitar el moviment de persones migrades cap a l'Europa continental, un 'servei' pel qual l'Estat cobra desenes de milions d'euros l'any, i que al seu torn, també es reparteix amb el Marroc per mantenir les fronteres vigilades.

"La frontera de Ceuta és una frontera europea i la UE és solidària amb Espanya" és la frase que han repetit una vegada i una altra diferents dirigents comunitaris, que van deixar en mans de la Moncloa la gestió d'aquesta crisi amb Rabat. Brussel·les també ha repetit que la UE té una posició "molt ferma sobre el Sàhara occidental" i que "roman invariable".

A més, la Unió ha demanat una represa immediata de les negociacions amb les Nacions Unides per a "trobar una solució política justa, duradora i mútuament acceptable, conforme amb les resolucions pertinents del Consell de Seguretat de l'ONU, en particular la 2548 adoptada el 30 d'octubre de 2020".

Investiguen l'Executiu espanyol

Paral·lelament, la Fiscalia ha decidit obrir diligències d'investigació per les expulsions exprés de menors durant la crisi migratòria, ja que la legislació estableix la prohibició de devolucions en calent per a persones menors de 18 anys que entrin irregularment a territori espanyol. A diferència dels adults, les expulsions dels quals han estat avalades pel TC i el TEDH, els menors tenen una protecció especial per part de la legislació espanyola i internacional. Aquesta expulsió només pot realitzar-se amb el previ contacte amb els pares de l'infant, si es confirma la voluntat del jove de tornar a casa i es demostra que això garanteix la protecció de l'interès superior del menor.

Acusacions mútues

En declaracions recents, el president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat que és "absolutament inacceptable" que el Marroc hagi pogut "atacar les fronteres" de Ceuta amb l'assalt de milers de persones com a manera de protestar per un problema de política exterior. De la mateixa manera, la ministra de Defensa, Margarita Robles, també va emprar un llenguatge similar i va culpar directament el país africà d'enviar menors a les fronteres.

Per la seva banda, els marroquins denuncien el tractament de l'Estat cap als milers de nens no acompanyats arribats a la frontera amb Espanya.

El Govern de la Ciutat Autònoma de Ceuta estima que encara queden unes 3.000 persones "vagant" pels carrers, entre elles molts menors, de les més de 10.000 que van entrar a la ciutat per l'espigó fronterer amb el Marroc durant les jornades del 17 i 18 de maig. Les autoritats asseguren que en l'actualitat tenen comptabilitzats uns 1.160 menors i que s'està treballant per a poder habilitar noves naus en el polígon industrial del Tarajal per a albergar als immigrants que encara romanen als carrers perquè tinguin "una atenció digna".

 

Foto principal: centenars de menors a les naus prop del Tarajal a Ceuta / Efe