Amb l'arribada de la pandèmia, les Illes Canàries s'han convertit en el que diverses organitzacions de drets humans anomenen 'illes calabós' per a la detenció d'immigrants. Les oenegés alerten que, en molts casos, les condicions en els diversos centres de detenció implementats pel govern espanyol no protegeixen la dignitat ni els drets fonamentals dels interns.

En particular, el macrocamp de detenció de Las Raíces, a l’illa de Tenerife, ha protagonitzat en les últimes setmanes episodis de violència i malestar entre interns i les forces de seguretat. Davant aquesta situació, el president del Parlament de Canàries, Gustavo Matos, ha exigit al govern espanyol el tancament definitiu del camp, ja que “és una obvietat” que “les condicions humanitàries no són dignes”

 

EuropaPresscampament las raices tenerife immigracio Les condicions al campament de Las Raíces a Tenerife / Europa Press

El tap d'Europa

El 2020, 18.300 persones van arribar a les Illes Canàries, un augment del 1.019 % respecte al 2019, degut a un cúmul de factors: l'impacte de la Covid, la irrupció de conflictes bèl·lics, el tancament d'altres rutes migratòries i la pèrdua de treball a països de l'Àfrica Occidental pels acords de pesca amb la Unió Europea.

El tancament de fronteres per raons sanitàries ha forçat als immigrants a emprendre rutes més perilloses cap a Europa, com la de Canàries. A la pràctica, això ha convertit a les illes en un 'tap' que frena l'entrada de migrants a l'Europa continental. De fet, el passat desembre la Comissió Europea va pagar 43,2 milions d’euros a l’estat espanyol per tal "d'incrementar temporalment la capacitat d'acollida i millorar les condicions de recepció, inclosa l'assistència sanitària i de menjar", és a dir, per contenir els immigrants a les illes i evitar el seu desplaçament cap Europa. 

En aquest context, l'Assemblea de Suport per a Migrants de Tenerife i l'associació Iridia denuncien les condicions inhumanes als campaments de detenció, les polítiques del Ministeri d'Interior que violen els drets humans i la demonització de les persones migrades.

 

EuropaPress campament las raices immigrants tenerife

Campament de Las Raíces a Tenerife / Europa Press

Per què ha augmentat l’immigració?

Tal com informa Iridia, l'Acord de Col·laboració per a la Pesca Sostenible, pactada entre la UE i el Senegal a finals de 2020, suposa un important benefici per a l'estat espanyol, ja que compta amb 28 de les 45 llicències atorgades arran del pacte.

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) estima que mentre els països africans reben 400 milions d'euros a l'any gràcies a aquests acords, en podrien ingressar fins a 3.300 milions anuals si exercissin ells mateixos els drets de pesca. A més, Senegal es posiciona com el cas més flagrant de sobreexplotació pesquera del món: la FAO adverteix que el 90% dels seus recursos pesquers estan esgotats o al límit del col·lapse.

Arran de l'explotació europea d'aquest recurs, del qual depenen 600.000 llocs de treball al Senegal i el 75 % de la proteïna animal de la seva alimentació, moltes famílies es veuen forçades a emigrar per tal de trobar noves maneres per subsistir. A més, segons un informe de l'Agència Nacional d'Estadística i Demografia del Senegal, un 85 % de les llars ha patit una disminució dels seus ingressos a conseqüència de la pandèmia.

 

EuropaPress protestes las raices immigrants tenerife la laguna Protestes en contra l'internament dels immigrants a La Laguna, Tenerife / Europa Press

La resposta del govern espanyol 

En resposta a aquest auge, el govern espanyol va implementar el 'Pla Canàries' a finals de l'any passat. Aquest és un pla que, entre altres mesures, va crear una sèrie de campaments de detenció per als immigrants, repartits entre les illes. En aquests macrocentres "mai vistos abans a Espanya", tal com denuncia l'Assemblea de Suport en un article de la publicació Todo Por Hacer, es donen condicions que vulneren els drets humans.

Un dels campaments amb més presència mediàtica és el de Las Raíces, situat en la zona de La Laguna, a l'illa de Tenerife. Aquest camp de detenció a l'aire lliure, que actualment allotja unes 1.600 persones, constantment protagonitza els titulars de la premsa espanyola, pels aldarulls i violència entre interns i forces de seguretat.

 

EuropaPress campament las raices tenerife immigracioCampament de Las Raíces a Tenerife / Europa Press

A la deriva de la desesperació

Des de l'Assemblea de Suport, relaten la crua realitat patida pels interns, que emprenen "protestes i vagues de fam per culpa de la mala qualitat i l'escassetat del menjar [...] molts no arriben a poder menjar". La desesperació dels interns, que han patit una situació traumàtica en el viatge, i que a vegades perden éssers estimats en el camí, no rep l'atenció "legal, psicològica, sanitària i de traducció" adequada, ja que els serveis es veuen "desbordats".

El dia a dia dels interns que relata l'ONG és molt dur: "La gent dorm en carpes, amb poc abric, en una de les zones més fredes de l'illa." "Les cites per resoldre la seva situació administrativa es fan esperar mesos", afegeixen. Pel que fa a la salut mental dels immigrants, l'Assemblea denuncia que "hi ha autolesions i intents de suïcidi" a causa de la situació, que els "deriva a la desesperació".

El tractament de l'estat espanyol cap a les persones immigrants es contradiu greument amb l'explotació de recursos africans dels quals es beneficien. A la pràctica, la Unió Europea se n'aprofita de la geografia de les Illes Canàries, una de les zones més pobres d'Espanya, i compra la contenció dels immigrants a canvi de mantenir-los lluny de l'Europa continental i de l'opinió pública.

Foto principal: protestes en el campament de Las Raíces a Tenerife / Europa Press

T'ha fet servei aquest article? Per seguir garantint una informació compromesa, valenta i rigorosa, necessitem el teu suport. La nostra independència també depèn de tu.
Subscriu-te a ElNacional.cat