La trama investigada en la causa en què ha estat imputat l’expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero hauria pactat una comissió del 3% vinculada a la construcció del macrocomplex Hard Rock de Tarragona, un projecte turístic, d’oci i de joc projectat entre Salou i Vila-seca, al costat de PortAventura, valorat en uns 2.000 milions d’euros. La causa que investiga el jutge José Luis Calama de l’Audiència Nacional va incorporar una derivada vinculada al macroprojecte del Hard Rock de Tarragona. Segons la interlocutòria judicial, la trama investigada hauria pactat una comissió del 3% relacionada amb la construcció del complex, valorat en uns 2.000 milions d’euros. Segons informacions que publiquen El Periódico i l’ABC, la referència apareix dins l’anàlisi de les relacions comercials entre Grupo Aldesa i empreses vinculades a Julio Martínez Martínez, amic de Zapatero i peça central de la investigació. Els investigadors han localitzat contractes amb la societat Idella Consulenza Strategica, propietat de Martínez, que preveien tasques d’intermediació a canvi d’un percentatge sobre el valor del contracte. En una primera addenda, la retribució se situava entre l’1% i el 3%, però en una segona, del maig del 2022, quedava fixada definitivament en el 3%.  El projecte que el PSC va exigir al govern de Pere Aragonès per aprovar els pressupostos no va tirar endavant per l’oposició dels Comuns, cosa que va impedir que l’amic de l’expresident s’emportés una comissió del voltant dels 60 milions d’euros.

Pagaments del Grupo Aldesa a Análisis Relevante

El jutge Calama va incloure les intencions de la trama vinculada a Zapatero sobre aquest megaprojecte dins l’apartat dedicat als pagaments del Grupo Aldesa a Análisis Relevante, l’empresa que té com a administrador únic l’amic de Zapatero, Julio Martínez Martínez, que s’ha fet coneguda per estar en el centre del cas Plus Ultra. El Grupo Aldesa és un grup espanyol de construcció i enginyeria especialitzat en infraestructures d’obra civil i edificació. També desenvolupa activitat en l’àmbit industrial i en inversions vinculades a sectors com les energies renovables, l’immobiliari i les concessions. La UDEF investiga si Aldesa va fer pagaments a la presumpta trama vinculada a Zapatero a través d’Análisis Relevante SL, la societat administrada per Julio Martínez, conegut com a “Julito”, amic íntim de l’expresident espanyol i assenyalat pels investigadors com el seu presumpte testaferro. Aquestes remuneracions van ascendir a 133.100 euros. Tot i això, en la comptabilitat de l’empresa de Julio Martínez Martínez hi constava una quantitat inferior, de 127.050 euros. L’1 d’octubre del 2021, les dues societats van signar un contracte d’assessorament que establia uns honoraris de 5.000 euros mensuals més IVA. La tesi del jutge és que Zapatero hauria utilitzat la seva influència per afavorir els interessos de la constructora, controlada des del 2020 en un 99% per l’empresa estatal xinesa China Railway Construction Corporation (CRCC). Aldesa hauria pactat amb una societat vinculada entorn de Zapatero una comissió per fer d’intermediària en el projecte del Hard Rock de Tarragona. La UDEF té en el seu poder converses entre directius d’Aldesa i Julio Martínez, i ha incorporat a la causa Zapatero el registre de l’empresa xinesa que controla la constructora.

Segons l’Audiència Nacional, Análisis Relevante no operava com una consultora convencional, sinó com una estructura dissenyada per simular serveis d’assessorament, generar contractes i factures que donessin aparença de legalitat als pagaments i canalitzar fons d’empreses amb interessos en ajudes públiques cap a l’entorn de Zapatero. Dels 1,95 milions que suposadament va cobrar irregularment Zapatero i el seu entorn, 730.535 euros provenien d’aquesta consultora, dels quals, 490.780 van anar a Zapatero i 239.755 a Whathefav, l’empresa de les seves filles. El jutge Calama ha bloquejat els comptes bancaris de l’expresident del govern fins al límit de 490.780 euros de saldos dels comptes de Zapatero, l’import que va rebre d’Análisis Relevante.

La investigació assenyala, a més, que Idella Consulenza Strategica és la mateixa empresa que constaria com a propietària de totes les participacions d’una societat offshore a Dubai. Segons la causa, aquesta estructura s’hauria constituït el març del 2022 per “indicacions” del mateix José Luis Rodríguez Zapatero i preveia obtenir “almenys 3 milions de dòlars durant els pròxims cinc anys”.

La petició d’eliminar la paraula “comissió”

Pel que fa al projecte del Hard Rock, la documentació incorporada a la causa també recull que el 24 de maig del 2022 l’advocat de Plus Ultra, Santiago Fernández Lena, va enviar a Cristóbal Cano —gestor de confiança de Julio Martínez— i a Enrique Iranzo, un altre dels implicats en l’operació, un esborrany de contracte entre Idella i Aldesa. El document tenia el mateix objecte i preveia una remuneració del 3%. Dos dies després, Cano va demanar al lletrat, per indicació de Martínez, que eliminés del text la paraula “comissió”. Per als investigadors, aquesta instrucció explícita, sumada a l’anàlisi de la documentació intervinguda, permet inferir que aquest tipus d’operacions s’haurien articulat mitjançant denominacions alternatives vinculades a suposats serveis d’assessorament, amb l’objectiu d’ocultar la veritable naturalesa econòmica dels pagaments. Segons el jutge Calama, aquest patró coincideix amb el detectat en altres societats investigades en la causa i reforça la tesi d’una estratègia orientada a amagar o disfressar pagaments de naturalesa diversa. “La instrucció expressa d’eliminar la paraula “comissió”, juntament amb l’anàlisi global de la documentació intervinguda, permet inferir que aquest tipus d’operativa s’articularia mitjançant denominacions alternatives vinculades a suposats serveis d’assessorament, amb la finalitat d’encobrir la veritable naturalesa econòmica de les operacions”, explica el jutge Calama en la seva interlocutòria. 

Els contractes no s’haurien materialitzat

Tot i això, la informació de l’Oficina Nacional d’Investigació del Frau (ONIF) indica que no consta cap pagament d’Aldesa a Idella Consulenza Strategica, de manera que els contractes analitzats podrien no haver-se arribat a materialitzar. Si aquest negoci hagués tirat endavant, l’amic de Zapatero s’hauria embutxacat fins a 60 milions d’euros.

Ara bé, els investigadors també destaquen que Zapatero hauria donat instruccions per constituir la societat Landside Dubai Fzco —participada al 100% per Idella— i que fins i tot s’hauria plantejat utilitzar-la per canalitzar el cobrament de l’1% del rescat de 53 milions d’euros concedit a Plus Ultra. Per als investigadors, aquest element aporta un indici addicional sobre la finalitat econòmica real d’aquestes estructures societàries. “En la informació proporcionada per l’ONIF no consta que s’hagi fet cap pagament del Grupo Aldesa a Idella, de manera que els contractes descrits no s’haurien arribat a materialitzar. Tot i això, anteriorment en aquest informe ja s’ha fet referència a les indicacions de José Luis Rodríguez Zapatero per constituir la societat Landside Dubai Fzco, participada al 100% per Idella, així com a la possibilitat de canalitzar a través d’aquesta societat el percentatge de l’1% vinculat al rescat de Plus Ultra”, explica la interlocutòria amb què el magistrat va acordar el registre a l’oficina de Zapatero. 

Un projecte vetat pels Comuns

El projecte del Hard Rock també va tenir un paper clau en la política catalana recent i va estar envoltat de polèmica. Segons destaca l’ABC, el PSC va exigir a Pere Aragonès que donés llum verda al projecte per aprovar els pressupostos, en contrast amb la posició dels Comuns d’Ada Colau, que pensava rebutjar els comptes si el macrocasino tirava endavant. El Govern d’Aragonès va defensar en el seu moment que no podia aturar la tramitació del Pla Director Urbanístic que regulava els terrenys del complex, i va remarcar que els pressupostos no incloïen cap partida per al macroprojecte. L’explicació no va convèncer els Comuns, que exigien una renúncia més clara al Hard Rock. La falta d’acord pressupostari va acabar precipitant l’avançament electoral del maig del 2024, que va donar la victòria al socialista Salvador Illa. 

L’especulació urbanística i els possibles danys mediambientals són alguns dels arguments que han esgrimit les plataformes contràries al Hard Rock de Tarragona, un pla que preveia dos hotels, un casino, una sala de concerts amb capacitat per a unes 15.000 persones, una zona comercial i diversos espais d’oci i restauració.  Malgrat l’oposició d’aquests col·lectius, Salvador Illa i el PSC continuen sent els principals defensors del projecte. Ara bé, els socialistes saben que l’actual correlació de forces al Parlament no facilita reobrir aquest debat. Portar ara el Hard Rock a la cambra podria traduir-se en una derrota política, en un escenari similar al que va viure Pere Aragonès. El desacord sobre el macrocomplex va acabar bloquejant els pressupostos i va precipitar unes eleccions que el van deixar fora del Govern.