La crisi diplomàtica entre França i Espanya, després del document de 41 senadors francesos a favor del procés català i dels presos polítics, no para de créixer. El president del Tribunal Suprem espanyol i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, ha expressat una queixa formal al president del Senat francès, Gérard Larcher, i ha negat que existeixi una persecució dels polítics independentistes.

Lesmes qualifica literalment d'"inadmissible" que es digui que a Espanya es reprimeixen representants polítics per les seves opinions. "Es manifestament contrari a la veritat i resulta totalment inadmissible assenyalar l'existència a Espanya, i més concretament al Tribunal Suprem, d'una situació de repressió de representants polítics per raó de les seves opinions", afegeix.

El president del Suprem afirma que a Espanya "existeixen partits obertament independentistes que concorren als diferents processos electorals des de fa més de 40 anys amb absoluta llibertat i normalitat, sense que mai s'hagi obert un procés penal contra els seus dirigents, militants o votants per raó de les seves idees i opinions polítiques, la legitimitat de les quals està emparada per la mateixa Constitució espanyola".

Lesmes assegura al president del Senat francès, que només s'estan jutjant "actuacions atribuïdes als acusats i realitzades en l'exercici de les seves responsabilitats públiques, actes que podrien ser constitutius de delicte, sense que en cap cas s'estiguin jutjant idees o opinions". 

En un to que evidencia malestar, el president del Suprem indica que li és "especialment dolorós recordar que a Espanya es respecten escrupolosament els postulats de l'Estat de Dret". Afegeix que la declaració dels 41 senadors ha causat un "malestar profund" al Suprem. Al seu entendre, representa "una desqualificació de la nostra actuació com a jutges i de la mateixa democràcia espanyola en el seu conjunt, quan aquesta desqualificació es basa en uns fets que no es corresponen amb la realitat i que són fruit de la propaganda i de la desinformació interessada".

Lesmes indica també la coincidència que han tingut Espanya i França "en les últimes dècades", en la construcció europea i "en la confiança mútua".

Aquest és el document que han subscrit els 41 senadors francesos i que ha obert la polèmica.

"El nostre país és a prop d’Espanya i de la seva gran regió, Catalunya, amb la qual compartim una llarga història.

Com a europeus i com a francesos, estem preocupats pels greus esdeveniments que s'han produït a Catalunya. En el moment en què té lloc el judici davant el Tribunal Suprem espanyol contra antics membres de la Generalitat de Catalunya, l'expresident del Parlament de Catalunya i líders de les associacions catalanes, nosaltres, membres del Senat de la República:

  • demanem respecte als drets i llibertats fonamentals a Catalunya, sense, per descomptat, interferir en els problemes polítics d'un país veí i sense prendre partit en la qüestió de la independència de Catalunya;
  • denunciem la repressió soferta pels representants polítics de la Generalitat de Catalunya legítimament elegits, empresonats o forçats a exiliar-se per les seves opinions en l'exercici dels mandats que els electors els van encomanar;
  • constatem que aquesta situació és un veritable atac contra els drets i les llibertats democràtiques;
  • lamentem que la gravetat d’aquesta situació estigui subestimada al nostre país;
  • demanem que França i els països de la Unió Europea intervinguin per restablir unes condicions de diàleg que permetin trobar solucions polítiques a un problema polític."