Miquel Buch va ser conseller d'Interior durant dos anys. Va viure tot el procés judicial que tensava el cos dels Mossos d'Esquadra des de dins. Amb un major apartat, amb desenes d'agents investigats i amb l'ombra de dubte de si la policia catalana havia actuat segons la llei o segons les voluntats independentistes. Amb un cos desgastat per la manca de mitjans, per la crítica i per la incertesa del procés judicial contra el major Josep Lluís Trapero i la intendent Teresa Laplana.
El 21 de juny, en una entrevista a ElNacional.cat, en plena pandèmia, Buch deia això sobre el procés judicial: "El millor que puc fer tant pel major, com per la intendent Teresa Laplana, com per l'anterior cúpula d'Interior, és continuar mossegant-me la llengua. Quan acabi tot, parlaré. I l'únic resultat que espero, vist el que he vist, i vista la demostració de proves i les declaracions, l'únic que hi pot haver és l'absolució".
Avui Buch ha viscut la sentència d'absolució de Trapero, Laplana i dels càrrecs polítics de la cúpula d'Interior Cèsar Puig i Pere Soler amb "satisfacció màxima", i avui sí, en parla a ElNacional.cat.
Com ha viscut la sentència i la filtració?
Una vegada més, hi ha una filtració que diu molt del sistema judicial que tenim. Que les sentències es filtren abans a la premsa que als acusats. Per tant, ja portem des d'ahir a la nit donant-li voltes i la satisfacció és màxima. Poder veure com allò que tenies el convenciment que havia de ser que acabi sent així, dona molta satisfacció.
La sentència del major és la primera bona notícia en tres anys. Que hagi estat una absolució amb una sentència tan contundent que avala el model policial que es va aplicar l'1-O, les decisions dels mossos i que les desvincula de les accions polítiques, marca una diferència molt notable respecte a les altres sentències...
El que diu la sentència no deixa de ser el que hem explicat sempre, tant el govern anterior com el govern actual. I per tant, reforça que el que es va fer va ser un referèndum amb les eines que teníem i on el cos dels Mossos d'Esquadra va complir la legislació vigent i els mandats judicials que els imposaven. El mandat judicial de l'1-O que fa el TSJC ells el compleixen a la perfecció, perquè, destaco dues coses: la primera, obligava tots els cossos policials a coordinar-se, cosa que els Mossos van fer, però que els cossos i forces de seguretat de l'Estat no van fer. I la segona, deia que s'havia d'actuar garantint la convivència ciutadana, fet que els Mossos van complir i que la Guàrdia Civil i el CNP no van fer. Per tant, que acabi en un procés judicial el cos que va complir escrupolosament el que es demanava en una interlocutòria judicial, sorprèn. Per tant, només hi podia haver l'absolució.
Miquel Buch a la Conselleria d'Interior el mes de juny passat / Sergi Alcàzar
L'absolució tira a terra els arguments de la sentència del Tribunal Suprem contra l'exconseller d'Interior Joaquim Forn...
El que hauria de fer l'exconseller Forn és obrir un procés de revisió a la seva sentència. És difícil d'entendre. Com pot ser que hi hagi un conseller condemnat a 10 anys i mig per sedició precisament perquè era el conseller d'Interior i perquè tenia tot el cos policial a les seves ordres per saltar-se la llei? Per això va ser condemnat en Quim Forn. I quan jutgen pels mateixos fets el cos policial, se'ls absol perquè van complir la llei tal com se'ls marcava. Per tant, el conseller Forn no tenia ningú per ordenar-li que fes una cosa que no s'ajustés a llei. Per tant, si Quim Forn és condemnat per ser conseller d'Interior i el cos de Mossos d'Esquadra ha quedat absolt, per al conseller Forn no hi ha cap altre camí que no sigui l'absolució i la posada en llibertat immediata.
Ha parlat amb el major Trapero?
Ens hem creuat uns missatges.
Com l'ha trobat?
Bé. Avui segurament és un dels dies amb més missatges de la seva vida i de trucades. És molt normal que avui estigui sobretot per al seu entorn més immediat i la gent que s'estima.
Creu que se l'ha de restituir?
Major ho serà sempre. Hauríem de parlar de si ha d'estar al capdavant de l'operativitat del cos i és una qüestió que a mi no em toca respondre. Jo no puc respondre a aquesta pregunta més enllà de dir que és el conseller Miquel Sàmper a qui li pertoca prendre aquest tipus de decisions. Igual que jo vaig prendre en el seu moment les meves, ara li toca a ell.
Fins a quin punt pot marcar el futur de Trapero la seva defensa en el procés i el fet que es desmarqués del projecte independentista?
El que es demostra és que el major i el conjunt dels Mossos d'Esquadra són una policia democràtica i que actuen vetllant per la seguretat de tots i en compliment de les lleis i no en funció de les ideologies. Ells actuen en base a les lleis que tenen.
Buch al Parlament, on exerceix de diputat de JxCat / Sergi Alcàzar
Com ha viscut com a conseller els dos anys del procés judicial?
Han estat dos anys altament complexos. A més de la pressió que pot tenir la Conselleria d'Interior, cal sumar-hi que veníem del 155, que hi havia el procés judicial al major Trapero, a la intendent Teresa Laplana i al secretari i el director. Però també hi ha hagut més de 70 encausaments judicials a diferents punts del territori, per tant, hi havia molta tensió del cos i hi havia molta preocupació, perquè entenien que havien fet la feina que els marcava una interlocutòria judicial i no entenien per què estaven enmig dels processos judicials. Tot i això, la responsabilitat és el que ha imperat en tot moment i han deixat de banda qualsevol situació que els pogués afectar personalment, i això és el que a mi em fa estar més orgullós de la policia que tenim a Catalunya. Malgrat les dificultats, malgrat la complexitat, malgrat que els han assenyalat quan no hi havia raó, han continuat exercint de policies i vetllant per la seguretat de tots i totes.
La sentència també ha absolt dos càrrecs polítics. Demostra encara més que els Mossos no van estar mai a les ordres de les directrius polítiques?
De la mateixa manera que la consellera de Salut no dirà com s'ha d'operar, els càrrecs polítics d'Interior tenen una altra missió que entrar en les ordres operatives. La part política ha d'estar allà per facilitar les eines, parar els cops, donar les respostes que faci falta, però la part operativa la decideixen sempre els professionals. Per tant, allò que el funcionari farà el que li digui el polític, doncs no.