El 7 de novembre se celebra la Diada de la Catalunya Nord, que marca els 363 anys de la partició de Catalunya pel Tractat dels Pirineus. Com ja és tradicional, el Col·lectiu 7 de novembre ha convocat per aquest dissabte una manifestació que sortirà a les quatre de la tarda de la plaça Catalunya de Perpinyà per rebutjar l'annexió francesa sota el lema "Sem Catalunya Nord". Tot seguit, tindrà lloc un acte polític al Castellet a partir de les sis de la tarda i, després, una marxa de torxes fins a la Casa Musical, on es finalitzarà la jornada amb actes musicals.

"Som Països Catalans"

El manifest recollit per l'ACN recorda que, malgrat la partició que va suposar el tractat dels Pirineus, "al nord del país" segueixen "sent catalans", "malgrat la persecució i la marginalització oficial —i social— de la nostra llengua, malgrat l’eliminació de les institucions pròpies i malgrat la imposició d’una uniformització francesa en tots els àmbits de la vida", afirmen. Per això, des de 1984 cada any surten a manifestar-se pels carrers de Perpinyà per dir, "ben alt i clar", que són "Catalunya Nord" i "Països Catalans". A la manifestació d'enguany, a més, volen denunciar, de nou, el tancament dels passos fronterers i l'actuació del Prefecte dels Pirineus Orientals de "prohibir" als representants municipals d'Elna i Banys d'Arles "expressar-se en català als consells municipals de la Catalunya del Nord". "La cacera de bruixes continuarà contra els ajuntaments que ja han aprovat aquesta moció als seus plens municipals", remarquen al manifest.

Reclamen l'oficialitat del català a la Catalunya Nord

Aquest "espectacle", afegeixen, xoca amb "l'alegria escèptica" de l'acord per desenvolupar fileres bilingües a tots els centres educatius en els pròxims 10 anys. "L'Oficina Pública per la Llengua Catalana s'ha declarat responsable de desplegar aquest acord, però només té pressupost per a dos treballadors, mentre l'OPL basca té uns 40 treballadors per a una població molt més reduïda i una llengua més saludable", afirmen. Per tot plegat, reclamen el reconeixement oficial del català a la Catalunya Nord i que l'administració pública els atengui en català; la reobertura dels passos fronterers; l'ensenyament immersiu a tots els centres educatius públics; un estatut particular per a Catalunya del Nord; reconèixer el 7 de novembre com a festiu oficial a Catalunya Nord i polítiques socials i econòmiques que permetin als nord-catalans viure "dignament".