Enmig de tota la polèmica generada arran de la sentència del Suprem que obliga les escoles a aplicar un 25% del castellà a les aules i el cas de la família d'un nen de P5 que ha exigit que aquesta sentència s'apliqui a la classe del seu fill de P5 a una escola de Canet, el Consell per la República ha demanat per carta al Govern de la Generalitat que garanteixi el català com a llengua vehicular als centres de Catalunya, mantenint el model d'immersió lingüística. Així, el Govern haurà de liderar, segons el Consell, la resposta "executiva i de caràcter urgent” a aquesta dramàtica situació. 

 

Aquest "nou setge al català per part de l'Estat espanyol", tal com defineixen la sentència del Suprem, tindrà "una resposta contundent del Consell", segons assegura la mateixa entitat en un comunicat. Aquesta resposta ha començat per una carta dirigida al Govern en què ha demanat que es faci efectiva "la Llei d'educació que fixa el règim lingüístic derivat de l’Estatut”. A més, l'entitat presidida per Carles Puigdemont també ha elaborat un informe jurídic amb possibles accions legals que podran emprendre les persones que vegin vulnerats els seus drets lingüístics. Aquestes van dirigides especialment a la comunitat educativa, tal com específica el Consell. 

"L'espanyolisme més agressiu"

L'entitat ha aprofitat aquesta carta per expressar la seva "preocupació pel progressiu deteriorament de la situació lingüística al nostre país en un context de diagnòstic crític". Al mateix temps, el Consell creu que el paper institucional a l'hora de donar una "resposta executiva i de caràcter urgent" a la dramàtica situació del català l'ha d'assumir la Generalitat de Catalunya. Segons es recull a la carta, la Generalitat també ha d'actuar davant  "l'espanyolisme més agressiu per promoure la minorització de la llengua catalana i la segregació de la nostra comunitat nacional”. 

Col·laboració institucional 

Tal com destaca la institució encapçalada pel president Puigdemont, les seves accions han de servir per establir mecanismes fora de l'autonomia per blindar "un sistema educatiu d'èxit", com és el de la immersió lingüística i la protecció del català com a llengua vehicular i pilar fonamental del país". Entre aquestes accions destaquen una roda de reunions amb diferents actors com sindicats, juristes i agents educatius per "traçar una estratègia de defensa jurídica i institucional". 

Per tot plegat, el Consell ha emplaçat a través d'aquesta carta el Govern a iniciar una col·laboració institucional amb ells, sempre amb l'objectiu d'unificar els seus criteris i actuacions, "encarades a la defensa i protecció del català com a llengua vehicular de l'ensenyament i oficial a Catalunya". 

Discrepàncies entre socis 

Ahir, la batalla per la immersió lingüística va arribar al Parlament amb interpel·lacions, mocions i fins i tot una protesta —amb xiulada inclosa— que ha convocat Vox davant de la Cambra catalana. Els grups de la CUP, Ciutadans i el PP han presentat mocions que es debatran al ple d'aquesta setmana coincidint amb el nou episodi de retrets i discrepàncies entre els socis de Govern, que han tornat a discutir en públic sobre com s'hauria de defensar el model d'immersió. Aquestes disputes s'allunyen de les peticions que fa el Consell per la República per defensar la llengua dels nous atacs. 

Per la seva part, el president Pere Aragonès ha reclamat que "es deixi en pau l'escola catalana", insistint que "el model lingüístic és un model d'èxit, de consens polític, social i pedagògic" i que Educació està treballant per trobar-hi una sortida que sigui "permanent i sòlida" i pugui tenir continuïtat en el temps.

A la imatge principal, Carles Puigdemont, president del Consell per la República / ACN