El Col·lectiu Praga, format per juristes a favor del dret a decidir, ha fet una significativa precisió sobre la llei de seguretat nacional (LSN), ara que el govern espanyol n’ha fet esment com a possible resposta a un eventual escenari complicat a Catalunya arran de la sentència del judici contra el procés. De fet, el govern espanyol estudia la seva aplicació com a fórmula per prendre el control dels Mossos d’Esquadra i, precisament, el que assenyala el Col·lectiu Praga és que aquesta llei no facultaria l’executiu de Pedro Sánchez a intervenir la policia catalana, sinó únicament a assumir-ne la coordinació amb la Generalitat, això sí, sota la presidència del president de la Generalitat.

En un fil de Twitter, l’esmentat col·lectiu assenyala que la LSN “no pot sostraure a la Generalitat les competències sobre Mossos”, sinó que en cas que l’Estat declari “una situació d’interès per a la seguretat nacional”, n’assumiria “la coordinació amb la Generalitat”.

En un segon tuit s’indica que la coordinació es fa a través de la “Junta de Seguretat Nacional”, que és un “òrgan de composició paritària entre la Generalitat i l’Estat” i, atenció, "presidida pel president de la Generalitat".

A la tercera piulada hi ha el moll de l’os, ja que se cita textualment la sentència del Tribunal Constitucional 184/16 que indica que “la situació d’interès per a la seguretat nacional no suposa una alteració de l’esquema competencial, ja que parteix de la base que cada Administració seguirà exercint les seves competències”.

Finalment, el Col·lectiu Praga rebla l’argumentari assegurant que no es pot dir que l’aplicació de la LSN “comporta la pèrdua de la competència de la Generalitat sobre els Mossos”, ja que afirmar-ho és “fer passar bou per bèstia grossa”, ja que “es pretenen aplicar els efectes del 155 des de la LSN”, cosa que entraria en contradicció amb una sentència del Tribunal Constitucional.