Només un dia després que el govern espanyol anunciés que els telèfons mòbils del president, Pedro Sánchez, i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, havien estat infectats amb el programa Pegasus, el jutge de l'Audiència Nacional José Luis Calama ha iniciat una investigació per un possible delicte de descobriment i revelació de secrets arran d'una denúncia de l'Advocacia de l'Estat per aquests fets. En aquesta denúncia, es recullen uns informes del Centre Criptològic Nacional que concreten que les dues intrusions al mòbil de Sánchez es van registrar el 19 de maig de 2021 i el 31 de maig del mateix any. En aquests dos hackeigs, es van extreure 2,6 gigues i 130 megues de dades, respectivament. Pel que respecta a Robles, només s'especifica en els citats documents que el seu dispositiu va patir l'atac informàtic el mes de juny de 2021, amb una extracció de nou megues. En aquestes dates clau, què passava a Espanya?
Disputa amb el Marroc
El mes de maig de 2021 va venir marcat per la crisi a Ceuta i la ruptura diplomàtica amb el Marroc. Tot plegat es desencadenava fruit de l'ingrés de Brahim Ghali, secretari general del Front Polisario, per coronavirus a un hospital de Logronyo. Dos dies més tard, es coneixia aquest fet per la publicació del setmanari Jeune Afrique. El 24 d'abril, Rabat citava l'ambaixador espanyol al Marroc per mostrar el seu enuig davant l'ingrés del secretari general del Front Polisario a un centre hospitalari de l'Estat. Però la corda es va tensar molt més el 17 de maig, quan més de 10.000 persones van entrar a Ceuta amb una actitud passiva per part de les autoritats del Marroc. Per fer front a aquest escenari, Defensa va arribar a enviar a l'Exèrcit per intervenir en una situació sense precedents.
Per a més inri, després d'aquesta entrada massiva de persones al territori espanyol, el regne alauita va cridar a consultes l'ambaixadora del seu país a Espanya, que no va retornar al territori espanyol fins al 20 de març d'enguany. Les relacions diplomàtiques s'esquerdaven, amb un govern espanyol que denunciava el "xantatge" del Marroc. L'endemà de l'arribada de migrants, és a dir, el 18 de maig, Pedro Sánchez va desplaçar-se fins a Ceuta, acompanyat de Fernando Grande-Marlaska (ministre d'Interior). Sánchez es va reunir amb Juan Jesús Vivas, president de Ceuta, per abordar la situació, i també va visitar el Centre Operatiu de Seguretat. 24 hores després, el telèfon del president del govern espanyol era punxat i infectat amb Pegasus.
La segona intrusió al terminal del cap de l'executiu estatal, Pedro Sánchez, es registrava el 31 de maig de 2021. Aquell mateix dia, el Marroc difonia un comunicat en què establia un paral·lelisme amb l'independentisme català: "Quina hauria estat la reacció d'Espanya si un representant de l'independentisme hagués estat rebut al Palau Reial marroquí?". A més, retreien a Espanya la seva posició amb el Sàhara Occidental recordant que ells, "durant la crisi catalana, no vam optar per la neutralitat, sinó que ens vam alinear al costat de la integritat territorial i la unitat nacional".
De fet, també recordaven que "l'any 2012, una delegació econòmica del Govern català va voler visitar-nos i vam decidir modificar el programa, a petició del govern espanyol, perquè aquesta delegació no fos rebuda a alt nivell i que totes les entrevistes es fessin en presència del representant de l'ambaixada d'Espanya a Rabat". Altrament, sense especificar el nom, precisaven que "l'any 2017, vam seguir la mateixa coherència i vam decidir rebutjar la petició d'una visita i una reunió d'un gran líder del separatisme català". El juliol de 2021, es destapava un cas d'espionatge amb el programa israelià Pegasus. Una investigació revelava que el Marroc hauria infectat amb aquest 'spyware' el telèfon mòbil d'Emmanuel Macron, president de França, l'any 2019. El dirigent de La República En Marxa mai va arribar a confirmar aquest extrem, però. El país alauita ho va desmentir en tot moment. Un altre dels objectius d'aquest espionatge, que va afectar fins a 13 caps d'Estat segons la investigació, era el rei del Marroc, Mohammed VI.
Investidura de Pere Aragonès i els indults
El període de l'espionatge a Pedro Sánchez i Margarita Robles també coincideix amb altres episodis convulsos de la política catalana i espanyola. Feia poques setmanes que Isabel Díaz Ayuso havia obtingut una victòria contundent a les eleccions a la presidència de la Comunitat de Madrid i, a Catalunya, ERC i Junts seguien negociant la investidura de Pere Aragonès. El rellotge corria i, si a finals de mes no s'escollia un president a la Generalitat, s'havien de repetir els comicis al Parlament. Al final, Aragonès era investit el 21 de maig i, en pocs dies, es coneixia la composició completa de l'executiu de coalició d'Esquerra i Junts. Els contactes amb La Moncloa es reprenien. Paral·lelament, el Ministeri de Justícia treballava en els expedients per indultar els nou presos polítics. Aquesta mesura de gràcia s'aprovava el 22 de juny, mes en què es va produir la intrusió al terminal de Robles. A més, Pedro Sánchez havia fet un polèmic acte al Liceu per defensar els indults, amb protestes de l'independentisme al carrer i amb la dreta crispada.