Que la realitat no t’espatlli un bon titular. I menys quan el titular confirma una realitat sobre la qual bases el teu discurs polític. Així és com Ciutadans ha construït un relat polític, tant a Catalunya com a la resta de l'Estat espanyol, a partir d’informacions confuses, mitges veritats o fake news. Sovint s’acaben desmentint, fins i tot als tribunals.

Hi ha un patró bastant establert. En primer lloc, un mitjà de comunicació generalment en l’òrbita del partit, o en sintonia amb les seves idees, publica una informació que acusa unes determinades persones d’alguna cosa. Aquesta notícia és recollida pels dirigents de la formació i difosa a través de les xarxes socials, en què tenen el seu minut de glòria. Finalment, l’acusació acaba caient per si sola, però la rectificació no apareix per enlloc.

El cas més recent és el de la tesi doctoral del president espanyol Pedro Sánchez. Va ser Albert Rivera qui va rescatar vells rumors de les xarxes socials la setmana passada. En aquest cas, van ser mitjans afins, com els diaris ABC i El Mundo, els qui van acompanyar-lo en les acusacions. I s'hi va recrear a les xarxes socials, demanant-li que fes pública la seva tesi doctoral per "dissipar els dubtes".

El president espanyol la va fer pública el mateix divendres, després que la Moncloa la passés per Turnitin i PlagScan, dos programes especialitzats contra el plagi. Per la seva part, la Universitat Camilo José Cela va confirmar dijous passat que el procés d'avaluació de la tesi del president del govern espanyol es va dur a terme amb "normalitat".

Tot i així, després de publicar-se la tesi en obert i desmentir-se el plagi, Albert Rivera no només no ha rectificat, sinó que ha mantingut l'ombra del dubte que volia "dissipar" sobre Sánchez, preguntant-se "qui va ser el negre".

L'agressió de la Ciutadella

Aquest patró és el mateix de l’agressió a Lídia al parc de la Ciutadella, que immediatament després Ciutadans va atribuir a la crispació de l’independentisme. Fins i tot va convocar una manifestació contra la violència (que va acabar en episodis de violència). Però, malgrat l’assenyalament, el cas avui encara té molts dubtes.

Malgrat que Inés Arrimadas i Albert Rivera sortissin en tromba a assenyalar l’independentisme, els tres agents dels Mossos que van acudir al lloc dels fets van desmentir que hi hagués al·lusions polítiques, ni referències als presos polítics. Segons el seu relat, la discussió va començar quan els tres fills de Lidia van començar a arrencar i llençar a terra llaços grocs. L’agressor els hauria renyat de males maneres per estar “embrutant la ciutat”.

El mateix marit de la víctima, que és militant de Ciutadans, admetia que l’agressor va increpar-la perquè estava embrutant el terra. “Que hi hagi vinculació política o no, no ho sé”, assegurava en una entrevista a Antena 3. No va ser fins tres dies més tard, després d’una intensa campanya, que la víctima va presentar denúncia per delicte d’odi. I va fer-ho davant la Policia Nacional espanyola, i no davant els Mossos, que són els qui van acudir al lloc dels fets i els qui habitualment investiguen aquest tipus d’agressions.

Enmig va haver-hi també algunes mentides difoses per dirigents del partit, com que a la víctima li havien trencat el nas, un fet que va ser desmentit pel mateix marit de la víctima de la Ciutadella. La notícia inicial de l’agressió la va donar un portal anomenat Las voces del pueblo.

No hi ha hagut cap rectificació en cap sentit de Ciutadans.

Agressió al País Valencià

Però aquest no és l’únic cas d’aquest tipus que Ciutadans ha aprofitat per a treure’n rèdit polític i que la realitat ha acabat desmentint. L’endemà de l’agressió del parc de la Ciutadella, n'hi va haver una altra a Oliva (País Valencià). Albert Rivera difonia immediatament una notícia del diari ABC, i denunciava a través de les xarxes socials: “El nacionalisme ha trencat la convivència, continua l’escalada violenta. Agredeixen un home de 75 anys davant del seu net per criticar una pancarta que defensava els polítics imputats pel cop. La meva condemna i desig de ràpida recuperació”.

Però la realitat no era com la denunciava Ciutadans. El mòbil no tenia res a veure amb els presos polítics. Ho va desmentir el mateix Ajuntament d’Oliva a partir de l’informe de la Policia Local: “L'agressió que es va denunciar a través de les xarxes socials es va produir en el context d'una discussió en la qual van intervenir dos homes, el veí d'Oliva i un altre sense identificar fins al moment i que segons els testimonis podria ser de nacionalitat anglesa (...) Pel que fa a la pancarta, només hi ha constància d'una amb reivindicacions feministes des de l'escenari, sense que consti que existeixi cap altra proclama amb contingut polític per part de l'organització, dels grups musicals ni del públic”.

El tuit de Rivera va superar els 2.100 retuits. No hi ha hagut cap rectificació en cap sentit.

Els mestres de la Seu

El diari El Mundo recollia la denúncia de diversos pares d’una escola de la Seu d’Urgell segons els quals els professors haurien dit nens de nou anys després de l’1-O, que “la Guàrdia Civil és dolenta” i “han picat la gent que volia votar i han matat una persona”. El líder de Ciutadans immediatament va agafar la bandera de la denúncia: “Segons PPSOE, no hi ha cap cas d’adoctrinament a les aules... Espero que la justícia actuï sobre professors que manipulen nens”.

I sí que va actuar la justícia, però per desmuntar l’acusació. L’Audiència de Lleida va considerar el passat juny que, encara que fossin certs els fets denunciats per les famílies, no serien constitutius d’un delicte d’odi, que requeriria una incitació directa a la violència. També deixava constància que els fets denunciats no havien estat provats. El cas ha quedat sobresegut.

El tuit de Rivera va superar els 1.200 retuits. Malgrat la decisió judicial, no hi ha hagut cap rectificació en cap sentit.

El mateix, però a Sant Andreu de la Barca

Un altre reportatge d’El Mundo, titulat Los 9 maestros catalanes de la infàmia, assenyalava nou professors de Sant Andreu de la Barca. Albert Rivera els disparava amb el seu compte de Twitter. El relat del periodista Javier Negre deia que aquests professors s’haurien dirigit a fills de guàrdies civils amb expressions com “que aixequin la mà els fills dels guàrdies civils” o “semblen gossos rabiosos”. El diari en publicava també les fotos.

El líder de Ciutadans va dedicar durant aquells dies d’abril diverses piulades contra els docents. “Espero que la justícia actuï contra la persecució separatista a les famílies de servidors públics a Catalunya”, deia en un dels tuits. També denunciava que el govern de Mariano Rajoy no feia res davant “aquest atropellament a la dignitat”.

De moment, la “justícia” ja ha començat a “actuar”. El jutjat d’instrucció 7 de Martorell va arxivar el passat maig cinc de les nou denúncies contra els professors de l’IES El Palau de Sant Andreu de la Barca. Les altres quatre, repartides entre dos jutjats, encara estan sent investigades. Però ja hi ha el precedent de la Seu d’Urgell.

Una de les piulades de Rivera va superar els 3.000 retuits. Malgrat els arxivaments, no hi ha hagut cap rectificació en cap sentit.