La crisi de Ceuta passa factura a Pedro Sánchez. Fins i tot ho reconeix aquest dilluns el baròmetre de setembre del CIS dirigit pel socialista José Félix Tezanos. El Centre d'Investigacions Sociològiques s'obstina a mantenir el PSOE en primera posició en cas d'hipotètiques noves eleccions generals, però redueix la distància amb el suposat segon partit, el PP. Si al juliol la diferència entre tots dos era de vuit punts (33% i 25,1%), ara s'escurça als 5,5 punts (31,0% i 25,5%). Així, els socialistes baixen, mentre que els populars, capitanejats per Alberto Núñez Feijóo, creixen una mica. Vox es mantindria com a tercera força del Congrés dels Diputats amb el 16,6% dels vots a tot l'Estat. L'altra formació espanyola d'extrema dreta, Se Acabó La Fiesta de l'ultra Alvise Pérez aconseguiria l'1,8% dels vots. Per la seva banda, Podemos continua retallant distàncies amb Sumar: la coalició que actualment lidera Yolanda Díaz s'enduria el 5,7% dels volts; i una candidatura d'Irene Montero s'emportaria el 3,7% dels sufragis.
Esquerra Republicana continua imposant-se de manera clara sobre Junts per Catalunya en aquests baròmetres: 2,5% contra 0,7% en l'estudi de setembre. Bildu (1,3%) torna a superar el PNB (0,7%) en intenció de vot. Per últim, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) aconseguiria el 0,7% dels vots, per davant de Coalició Canària (0,2%) i Unió del Poble Navarrès (0,1%).
L'agenda política, monopolitzada per la crisi de Ceuta
El CIS va fer les 4.042 entrevistes d'aquest baròmetre de setembre durant els primers dies del mes, just quan Pedro Sánchez compareixia al Congrés per donar explicacions sobre la gestió de la crisi de Ceuta per part del seu govern. Va ser llavors quan el president espanyol va anunciar que es desclassificarien els avisos que els serveis d'intel·ligència havien emès sobre l'entrada massiva.
L'episodi ha obert un xoc intern entre el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la titular de Defensa, Margarita Robles. Mentre Robles ha sortit sempre en defensa de la feina feta pel Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Marlaska ha mantingut que mai no van rebre cap avís que apuntés a la magnitud del que finalment va passar a la ciutat autònoma. El dossier desclassificat va acabar donant la raó a Robles: la intel·ligència espanyola va advertir de convocatòries massives en grups a xarxes socials tant a la delegació del govern espanyol a la ciutat autònoma, com a la Guàrdia Civil i fins i tot als serveis marroquins.
Els papers revelen, concretament, que el CNI va alertar per WhatsApp el cap de gabinet del delegat del govern espanyol a Ceuta: hi parlaven d'una "crida" que circulava per xarxes socials convocant un "assalt per tanca i mar" a la ciutat el 29 de juliol, un dia abans que hi entressin de cop més de 70.000 immigrants procedents del Marroc. Aquell cap de gabinet, Gonzalo Sanz, va presentar la dimissió divendres passat i va assegurar que sí que havia fet arribar "personalment" aquesta informació al seu superior, Miguel Ángel Pérez Triano, que també és secretari general del PSOE a Ceuta.
Arran de la crisi de Ceuta, el CIS ha decidit preguntar de manera específica per aquest episodi, cosa que fa que la immigració perdi pes com a problema percebut pels ciutadans. Al juliol, la immigració ocupava el segon lloc del rànquing, només per darrere de l'habitatge, amb un 23,4% de mencions. Al setembre, en canvi, cau fins a la tercera posició —ara la supera també la crisi econòmica— i es queda en el 19,7%, gairebé quatre punts menys (3,7 exactament). En paral·lel, l'enquesta obre un apartat propi per a la crisi amb el Marroc i les fronteres de Ceuta i Melilla, que recull el 4,8% de les respostes.
Preguntes sobre Ceuta i el Marroc
El baròmetre també demana explícitament a la ciutadania si detecta actors interessats a atiar el conflicte entre Espanya i el Marroc. Un 67,7% respon que sí, davant d'un 24,5% que ho descarta. Entre els qui hi veuen interessos, els més assenyalats són "Estats Units, alguns sectors dels Estats Units" (49,1%), seguits d'"alguns sectors de la societat marroquina" (38,1%), Israel (35,4%), Donald Trump (33,4%) i Netanyahu (15,2%); el rei marroquí Mohamed VI amb prou feines hi apareix (1,4%), igual que Vladímir Putin (0,9%) o el mateix Pedro Sánchez (0,9%).
L'enquesta reflecteix, alhora, un suport ampli a la mà dura fronterera i a l'entesa amb Rabat: el 82,2% creu que Espanya hauria de reforçar les seves fronteres, el 89,4% reclama més implicació de la Unió Europea en la gestió de la crisi, i prop de nou de cada deu enquestats (63,4% "molta" i 22,9% "força") atorga una importància alta a mantenir una bona relació amb el Marroc per garantir la seguretat a Ceuta i Melilla. Sobre l'estatus de les dues ciutats autònomes, el 77,1% les considera "territoris tan espanyols com qualsevol altre de la península", enfront d'un 14,3% que hi veu una "situació ambigua" que hauria de resoldre's amb acords bilaterals amb el Marroc.
Sánchez continua com a president preferit dels espanyols
Aquest baròmetre continua situant Pedro Sánchez com el dirigent preferit pels entrevistats per ocupar la presidència del govern espanyol. El cita un 25% dels enquestats, gairebé el doble que Alberto Núñez Feijóo, que obté un 13,2%. Santiago Abascal és tercer amb un 9,8%, seguit del portaveu d’ERC al Congrés, Gabriel Rufián, amb un 4,6%. Isabel Díaz Ayuso obté l’1,7%, Alvise Pérez l’1,4%, Yolanda Díaz l’1,3%, Irene Montero el 0,7% i Ione Belarra el 0,4%.
Malgrat això, el 46,7% dels entrevistats assegura que Sánchez no li inspira "cap confiança" i un altre 20,5% diu que li inspira "poca confiança". En sentit contrari, un 22,8% afirma tenir "força confiança" en el president del govern espanyol; i un 8,7%, "molta".