Els documents desclassificats sobre la crisi de Ceuta ja han provocat la primera dimissió. Gonzalo Sanz, cap de gabinet de la Delegació del Govern espanyol a la ciutat autònoma, ha deixat el càrrec després que transcendís que el 29 de juliol, un dia abans de l’entrada massiva de migrants, va rebre diversos missatges del CNI a través de WhatsApp i va mantenir una conversa telefònica d’uns onze minuts amb un agent del servei d’intel·ligència. Sanz al·lega "raons personals i familiars", però la seva sortida arriba en plena tempesta per saber qui sabia què i quan ho sabia abans dels fets del 30 de juliol. Durant aquestes setmanes havia negat haver rebut informació que permetés anticipar el que acabaria passant a Ceuta. La publicació de les comunicacions del CNI ha deixat aquesta versió sota una forta pressió política. La dimissió arriba, a més, després que el delegat del Govern, Miguel Ángel Pérez Triano, hagués anat assenyalant Sanz en les últimes hores i assegurés que ell no havia estat informat de la conversa que el seu cap de gabinet va mantenir amb el CNI.
Un WhatsApp a un "carrec menor"
El punt central de la polèmica és què significaven exactament aquelles comunicacions. Els papers desclassificats mostren que el CNI havia detectat convocatòries a les xarxes socials per intentar entrar a Ceuta per la tanca i pel mar i que aquesta informació es va traslladar a diferents interlocutors, entre ells la Delegació del Govern i la Guàrdia Civil. Per al govern espanyol, però, això no equivalia a una alerta formal sobre una entrada de la magnitud que finalment es va produir. La Moncloa va defensar el 9 de setembre que les comunicacions del CNI "no van alertar mai d'una arribada massiva" i va carregar la responsabilitat sobre els mateixos serveis d’intel·ligència: si realment consideraven imminent una entrada massiva, sostenia l’Executiu, no podien limitar-se a enviar "un WhatsApp ambigu a un càrrec menor", sinó que havien d’elevar l’avís pels canals corresponents.
El delegat diu que no sabia res
La publicació d'aquests contactes va posar immediatament Pérez Triano contra les cordes perquè havia defensat que no tenia constància d'una alerta prèvia sobre el que acabaria passant. Aquesta és precisament la línia argumental que ha mantingut el delegat del Govern a Ceuta. Preguntat pels missatges desclassificats, el delegat va restar-hi importància i va assegurar que "els whatsapps del dia 29 no suposen cap alerta ni cap informe", sinó simplement "una conversa entre una persona del CNI i un membre del Gabinet". Segons el delegat, es tractava només d'"un intercanvi de comunicació informatiu".
Aquest dijous, Pérez Triano insistia que el missatge rebut per Sanz no podia considerar-se una alerta: "Les alertes del CNI no s'emeten així ni molt menys a un cap de gabinet de la Delegació del Govern". Segons Pérez Triano, una advertència d’aquesta naturalesa hauria d’haver estat formalitzada i elevada als ministeris competents. El delegat del govern espanyol ha assegurat que desconeixia tant els whatsapps com la conversa telefònica d’onze minuts que el seu cap de gabinet va mantenir amb el CNI. Segons la seva versió, entre Sanz i Intel·ligència només hi va haver "un intercanvi d'informació" i ell no en va ser informat. De moment, el delegat descarta seguir els passos del seu cap de gabinet i abandonar el càrrec. Però la qüestió es va complicar quan es va conèixer l'existència de la trucada d'onze minuts. El delegat va afirmar que desconeixia aquella conversa i que havia estat Sanz qui havia parlat amb Intel·ligència sense traslladar-li posteriorment el contingut. D'aquesta manera, la responsabilitat començava a baixar un esglaó dins de la Delegació: del delegat al seu cap de gabinet.
Pérez Triano matisa la seva versió
Aquest dijous, en una entrevista a la Cadena SER, Pérez Triano va explicar que ja havia parlat amb Sanz per saber què s'havia tractat durant aquell contacte amb el CNI. Segons la versió que li hauria donat el seu cap de gabinet, la conversa va girar entorn de la situació migratòria que vivia aquells dies Ceuta, però sense aportar cap dada decisiva sobre el que passaria l'endemà. "Ell ens trasllada que parla de la situació d'aquells dies, que era bastant greu, una situació migratòria complexa; aquell WhatsApp no aportava res de nou", va explicar. La defensa de la Delegació coincideix així amb la línia marcada per la Moncloa: els contactes del CNI existien, però no constituïen una alerta formal sobre una entrada massiva de les dimensions que finalment es va produir.
La Moncloa també va carregar contra el CNI
El govern espanyol ja havia intentat tancar aquesta controvèrsia el 9 de setembre. En un comunicat, la Moncloa va assegurar que les comunicacions d'Intel·ligència "no van alertar mai d'una arribada massiva". L'Executiu va anar fins i tot més enllà i va traslladar la responsabilitat al mateix CNI: "Si creu que es produirà una entrada massiva no es limita a enviar un WhatsApp ambigu a un càrrec menor: l'eleva. Aquesta és responsabilitat i competència seva". Aquell "càrrec menor" era precisament Gonzalo Sanz. Dos dies després, Sanz decideix dimitir.