Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord han decidit sumar forces per reclamar a Londres un dret que fins ara havien defensat per separat: poder decidir democràticament el seu futur constitucional. Els líders dels tres territoris han signat aquest dilluns a Cardiff un memoràndum d’entesa en què reclamen al govern britànic que "prepari, planifiqui i faciliti" el canvi constitucional a cadascun dels territoris.
És un gest polític especialment significatiu perquè, per primera vegada, les tres nacions tenen al capdavant forces compromeses amb un canvi de la seva relació amb el Regne Unit. John Swinney, de l’SNP, governa Escòcia; Rhun ap Iorwerth, del Plaid Cymru, Gal·les; i Michelle O’Neill, del Sinn Féin, Irlanda del Nord. Els tres, però, han signat el document com a líders dels seus partits i no formalment en nom dels governs que encapçalen.
El memoràndum defensa que "les nostres nacions tenen dret a l’autodeterminació" i reclama que aquest dret es pugui exercir per vies democràtiques. Els signants adverteixen també que "cap govern de Westminster té dret a bloquejar la democràcia" ni a impedir que els ciutadans decideixin sobre el seu propi futur. Alhora, assumeixen que no hi ha un únic camí per a les tres nacions: "Cada nació determinarà el seu futur a la seva manera i al seu temps", assenyala el text. La reivindicació és comuna, però la situació és molt diferent a cada territori.
Una realitat diferent a cada lloc
A Escòcia, l’SNP fa anys que reclama un segon referèndum després del que van celebrar el 2014, quan el 55% dels votants va rebutjar la independència. El problema és que el Parlament escocès no pot convocar unilateralment una consulta sobre la independència: el Tribunal Suprem britànic va establir el 2022 que aquesta competència correspon a Westminster.
El primer ministre del Regne Unit, Andy Burnham, ha obert recentment una escletxa en aquesta posició, després d’haver suggerit al Parlament que una consulta podria arribar si hi hagués un suport majoritari a la independència. Però posteriorment, el govern britànic ha aclarit que un nou referèndum escocès continua fora de l’agenda. Burnham ha escrit a Swinney per reiterar que repetir la consulta del 2014 no està previst, segons destacava el The Guardian.
A Irlanda del Nord, el mecanisme és diferent. L’Acord de Divendres Sant preveu la possibilitat d’un referèndum sobre la reunificació de l’illa si el secretari d’estat britànic considera que hi ha prou indicis que una majoria vol abandonar el Regne Unit. La qüestió ha guanyat visibilitat, a més, després que Donald Trump afirmés durant la seva visita a Irlanda que li agradaria veure una Irlanda unida.
Gal·les és encara més lluny d’un referèndum. El Plaid Cymru prioritza ara aconseguir més competències i més recursos, i considera que abans cal obrir un debat social més ampli sobre la independència. El seu líder no preveu, de moment, demanar una consulta durant el primer mandat.
El Brexit, un punt en comú
Hi ha, però, un element que uneix les tres forces: Europa. Escòcia i Irlanda del Nord van votar majoritàriament per continuar dins de la Unió Europea el 2016, mentre que Gal·les també ha defensat una relació més estreta amb Brussel·les. El memoràndum reivindica que "Europa és la nostra casa comuna" i defensa que el futur de les tres nacions hauria de continuar vinculat a la Unió Europea. El document també vincula aquesta reivindicació europea amb el Brexit. "El Brexit ha perjudicat les nostres economies i ha limitat les oportunitats de la nostra gent", assenyalen els tres partits en el memoràndum.
Ara bé, les majories socials a favor de la independència no són clares en cap dels tres territoris i les vies legals són diferents. La situació, però, marca un canvi polític: per primera vegada, els tres principals moviments nacionalistes de les nacions no angleses intenten actuar coordinadament davant d’un mateix interlocutor, Westminster. I això obliga el nou govern de Burnham a determinar quanta capacitat de decisió està disposat a cedir a les altres nacions del Regne Unit.