Carles Vallejo, sindicalista i actual president de l'Associació Catalana de Persones Ex-preses Polítiques del Franquisme, va patir 21 dies de tortures durant la dictadura a la comissaria de policia de Via Laietana entre el 1970 i el 1971. Després d'un periple infructuós pels tribunals espanyols, ara portarà el seu cas davant del Tribunal Europea de Drets Humans (TEDH), on denunciarà l'Estat per la negativa que s'ha trobat per investigar judicialment els fets. Representat pel col·lectiu legal Irídia, aquesta és la primera demanda interposada davant de l'alt tribunal europeu per tortures del franquisme després de l'entrada en vigor de la llei de memòria democràtica que va impulsar el govern de Pedro Sánchez el 2022, que "estableix l’obligació d’investigar els crims contra la humanitat comesos durant la dictadura i que reconeix expressament que aquests no prescriuen ni poden ser amnistiats".
Prèviament, Vallejo i l'equip legal que el representa van topar-se amb un cop de porta al jutjat d'instrucció número 18 de Barcelona, que va rebutjar la seva querella "sense practicar cap diligència d’investigació" al·legant els obstacles que es troben habitualment aquesta mena de denúncies per crims contra la humanitat comesos durant la dictadura franquista: que el delicte hauria prescrit, el principi de la legalitat i, a més, la llei d'amnistia del 1977, un dels pilars que van propiciar la Transició política a Espanya. L'Audiència Provincial de Barcelona va corroborar la decisió del jutjat d'instrucció i, finalment, el Tribunal Constitucional també va inadmetre el recurs d'empara, de manera que les tortures que va patir Vallejo es mantenen de moment impunes.
En concret, la demanda que han presentat Vallejo i Irídia denuncia Espanya davant del TEDH per una presumpta vulneració dels articles 3 i 13 del Conveni Europeu de Drets Humans, que garanteixen el dret a una investigació efectiva davant denúncies de tortura i el dret a un recurs efectiu. En el text, subratllen que la negativa dels tribunals espanyols a investigar "suposa un incompliment flagrant de les obligacions internacionals de l’Estat". Amb aquesta demanda, Carles Vallejo i les entitats memorialistes que hi ha al voltant del cas esperen que el TEDH "obri d’una vegada per totes la porta a la investigació judicial dels crims de la dictadura" i obligui l’Estat espanyol "a complir amb els estàndards internacionals en matèria de drets humans".
21 dies de tortures
Vallejo va ser detingut amb 20 anys per la Brigada Politicosocial i sotmès a 21 dies d’incomunicació i tortures físiques i psicològiques com a represàlia per la seva activitat sindical i política, sostenen els coneixedors del seu cas. "Tot i que ha rebut diversos reconeixements oficials com a víctima del franquisme, mai no ha obtingut ni veritat, ni justícia, ni reparació efectiva", valoren. Actualment, més de 100 persones supervivents de tortura franquista continuen vives i reclamant justícia. A aquesta acció judicial l'acompanya una campanya sota el nom de "Mai és tard per fer justícia, però ha de ser ara", a la qual han donat suport 5.820 persones i 175 entitats.
"Mai és tard per fer justícia", la campanya del col·lectiu
Aquest mateix juny, el col·lectiu pels drets humans Irídia va aplegar gairebé un centenar de persones d'arreu de l'Estat espanyol detingudes per la policia franquista per adreçar una carta conjunta al TEDH i al Comitè contra la Tortura de l’ONU demanant-los que obliguin l’Estat espanyol a investigar les tortures sistemàtiques dutes a terme durant la dictadura i la Transició. "Amb tot el respecte, però també tota la convicció, els demanem que posin fi a aquesta impunitat perquè mai és tard per fer justícia, però ha de ser ara, mentre encara som vius, mentre els perpetradors encara poden respondre pels actes horribles (i imprescriptibles) que van cometre", asseverava la missiva dirigida als organismes internacionals.