En l'àmbit electoral, estem pendents de veure com es resol la candidatura de la ultradretana Macarena Olona a Andalusia. La candidata de Vox va empadronar-se en el municipi de Salobreña (Granada) per poder presentar-se a les pròximes eleccions andaluses, però l'ajuntament de la localitat ha anul·lat el seu empadronament perquè Olona realment no viu allà. Això posa clarament en perill el futur de la candidatura, ja que podria quedar exclosa de les llistes electorals. Casos com aquest se n'han viscut bastants, però entre els precedents n'hi ha un que destaca: el cas de Toni Cantó.

Cal remuntar-se fins al març del 2021, quan Cantó va dimitir de tots els seus càrrecs a Ciutadans: coordinador autonòmic al País Valencià i portaveu del grup parlamentari a les Corts Valencianes, a més de deixar el seu escó a la cambra legislativa. Després, va arribar el típic canvi de jaqueta del polític espanyolista: va anunciar que es presentava a les eleccions a l'Assemblea de Madrid del 2021 a la llista del PP (com a independent i en la cinquena posició). Va ser el fitxatge estel·lar d'Isabel Díaz Ayuso.

La diferència entre Olona i Cantó

Aquesta aventura no va durar gaire. A l'abril, el PSOE va recórrer la llista electoral d'Ayuso on figurava Cantó perquè no reunia els requisits necessaris per ser elegible davant l'Assemblea de Madrid. El motiu? S'havia empadronat fora de termini. Tanmateix, la Junta Electoral Central va decidir donar llum verda a la llista. Els socialistes no van quedar contents amb la decisió de la JEC i van presentar un recurs al Tribunal Suprem, que va acabar dictaminant l'anul·lació de la candidatura de Cantó (i la d'Agustín Conde Bajén) per haver-se empadronat més d'una setmana després de l'anunci de la convocatòria electoral. El PP també va presentar un recurs, ara al Constitucional. La seva sort, però, no va ser la mateixa: el tribunal de garanties va mantenir la decisió del Suprem. La resta és història: Cantó no es va presentar a les eleccions; no obstant això, Ayuso va col·locar-lo a l'Oficina del Español de la Comunidad de Madrid.

La situació és similar a la d'Olona, que des que Salobreña va anul·lar el seu padró té quinze dies per presentar al·legacions. Això és rellevant, ja que aviat comença la campanya electoral. A més, aquest dilluns es proclamaran oficialment les candidatures. Acabarà decidint la JEC, perquè el partit d'esquerres Andaluces Levantaos ja ha presentat una denúncia davant l'òrgan electoral i perquè després de la proclamació de candidatures s'obre un període per presentar impugnacions. La qüestió probablement s'allargarà perquè s'esgotaran totes les vies jurídiques possibles. En tot cas, Olona té a favor el fet que la baixa en el padró no serà ferma fins que s'hagi començat la campanya, de manera que la JEC estudiarà la denúncia sense que aquest canvi administratiu sigui oficial. Un altre punt clau aquí és el cens electoral, que es va tancar l'1 de febrer. Per aquella data, Olona ja estava empadronada, cosa que facilita les coses per a la candidata d'extrema dreta. Aquesta és la principal diferència respecte del cas de Cantó: el candidat del PP va empadronar-se quan el cens electoral ja s'havia tancat, qüestió clau en la decisió del Constitucional.