El 20 de març del 1972 l’estació de Correus de la xarxa de Metro de Barcelona va quedar fora d’ús, de manera que aquell dia de fa una mica més de cinquanta-tres anys va ser l’última oportunitat per a la ciutadania en general de transitar per un espai que va passar, per obra i gràcia del perllongament de l’L4 en direcció a la Barceloneta, de ser una parada plenament operativa a transformar-se en allò que els aficionats anomenen una estació fantasma, és a dir, una instal·lació ferroviària fora d’ús, però la de la que encara queden restes que, per al viatger que està al cas, són visibles si s’està atent durant el recorregut.
Correus és, en aquest sentit, l’estació fantasma paradigmàtica de la xarxa de Metro de Barcelona, més encara que l’estació de Gaudí que té la particularitat que mai va entrar en servei. I és que aquesta estació a mig camí entre Jaume I i Barceloneta no només va quedar ancorada en el temps, sinó que a més té la particularitat que per accedir-hi cal fer-ho d’una manera molt peculiar: baixant a les vies des de l’estació més propera, la de Jaume I. Aquest condicionant fa que no s’hagi obert mai a visites fins ara, quan en el marc del centenari del Metro de Barcelona, han començat les jornades de visites guiades, això sí, ja amb totes les entrades exhaurides.
Aquesta matinada de dilluns a dimarts, doncs, ha estat el primer cop, més enllà de visites molt restringides, que la ciutadania hi ha pogut accedir, amb una visita prèvia per als mitjans de comunicació, en la que hi ha participat la presidenta de TMB, Laia Bonet, que ha qualificat l’experiència de “fascinant”. Bonet, que ha recordat que l’estació va estar en servei entre 1934 i 1972, ha incidit en “l’interès” que provoquen aquestes visites, però ha remarcat l’excepcionalitat d’obrir Correus, fet que fa que, de moment, no hi hagi previsió d’oferir més vistes en aquest espai, a diferència d’altres llocs singulars que sí que ampliaran calendari.
Arribar a l’estació per les vies
I és que l’excepcionalitat de la visita arrenca en la forma d’accedir-hi. Tot i que històricament Correus tenia un accés just davant de l’edifici d’on pren el nom, a la part de baix de la Via Laietana, i que encara avui existeix com a sortida de ventilació, aquest accés no és practicable i, per tant, l’única manera d’arribar-hi és baixant a les vies, en concret, des de l’estació de Jaume I. El primer al·licient de la visita és, doncs, poder trepitjar les vies per on passa el servei regular del Metro. Aquest mateix condicionant obliga, és clar, al fet que la visita es faci fora d’horari de servei, és a dir, de matinada i en feiner, perquè el cap de setmana el Metro funciona ininterrompudament la nit de dissabte a diumenge.
Un cop a la via, que en aquest tram és de placa de formigó, és a dir sense travesses ni balast i, per tant, força practicable, cal endinsar-se en el túnel una mica més de dos centenars de metros, un passeig que convida a imaginar com es van foradar aquests túnels, que en el cas de la Via Laietana van ser construïts en el mateix moment de la creació d’aquesta avinguda, a principis del segle XX, tot i que el Metro trigaria encara uns anys a circular. Per a la visita s’han condicionat alguns laterals amb figures que representen els treballadors que van fer possible aquesta infraestructura.
Mitja estació congelada en el temps
Un cop arribats a l’estació es pot veure el que en queda, que, de fet, és mitja estació. Cal tenir en compte que Correus funcionava com a cua de maniobra, amb una sola via, una andana per als passatgers i una altra de més estreta que tenia només una funció, facilitar el canvi de cabina del motorista -el conductor del Metro-, que un cop arribava al final de línia utilitzava l’andana estreta per arribar a l’’’altra punta del comboi. Doncs bé, només queda aquesta andana estreta, ja que la d’ús de passatgers va desaparèixer per donar pas a la segona via que completa el trajecte des de Barceloneta cap a Jaume I.
Ara bé, el que en queda paga la pena. Els vells rètols de ‘Correos’ en grans lletres vermelles, les restes de l’andana, les rajoles originals -ara amb una rentada de cara-, i els rètols publicitaris del moment -convenientment protegits- formen un escenari molt difícil de veure, malgrat que està a la vista dels usuaris habituals de l’L4 però amb la velocitat normal dels combois és difícil apreciar els detalls. De fet, per qüestions tècniques està descartada una circulació més lenta en aquest tram que afavoriria la visió de l’estació fantasma des del mateix tren. Un cop vista l’estació encara queda l’última part d’aquest viatge, el retorn altre cop per les vies, una última aventura que permet descobrir una Barcelona subterrània poc accessible, però força fascinant de la que ja han pogut gaudir els primers visitants.
