Fa uns dies que els diaris del Trio de la Benzina deixen caure com llenya seca en un bon foc tot d’enquestes electorals on surt mal parada la coalició entre el PSOE i Podemos (més socis locals) que governa nombroses capitals i autonomies. El panorama que presenten aquests sondejos és el d’un PP a l’alça que pot governar amb els escons d’un Vox que comença a punxar. Fins i tot en comunitats com Castella-La Manxa o el País Valencià, on fa anys o molts anys que la dreta no governa. A Madrid, tant a l’autonomia com a la ciutat, no hi ha res a pelar pels socialistes i aliats, segons les dades. El baròmetre d’abril d’El País sobre les eleccions generals, però, té millors notícies per als socialistes: perden només per sis dècimes —gairebé un empat— i la seva tendència és positiva des del novembre passat, mentre que la del PP és estàtica i en cap cas suma la majoria absoluta amb Vox. Als principals partits dinàstics, doncs, els anirà del canto d’un duro —La Razón ho quantifica en un milió de vots—. En fi. No serà una partida sabatera i, a més, sumar majories absolutes dependrà dels pactes amb els partits petits.
És en aquest context d’incertesa i inquietud, on qualsevol jugada suma o resta vots decisius, que cal situar compromisos com el de Pedro Sánchez d'aquest diumenge: que el parc d’habitatges de propietat pública salti de l’actual 3% al 20%. En concret, vol posar en mans de municipis i autonomies uns 50.000 habitatges més a preu de lloguer social. No li hauria de ser difícil, atès que pertanyen a la Sareb, el banc “dolent” públic que el 2012 es va quedar tot el totxo que els bancs no podien digerir. Aquesta decisió se suma a la limitació al 3% de l’augment dels lloguers que ja s’ha pactat amb ERC i Bildu.
Tot plegat és una proposta molt llaminera per als electors. Només a Barcelona, per exemple, llogar és un 19% més car que fa un any. D’altra banda, fa més sentit oferir habitatge públic a lloguer baix que controlar els preus de tot el sector. Si estàs d’acord que l’habitatge és un bé social necessari, no t’hauria d’estranyar que n’hi hagi una bona proporció en mans públiques, com passa amb la sanitat o l’educació. Sánchez parla d’això, de controlar l’oferta, l'aprovisionament del servei, més que de posar topalls als preus. Espanya, a més, està endarrerida aquí: disposa d’un 3% d'habitatge social respecte al total de construccions, proporció que als Països Baixos és del 30%, a Àustria del 24% i a Dinamarca del 20,9%.
Naturalment, els diaris més favorables a l’actual govern espanyol dediquen a la cosa posicions preferents en portada. El País obre amb aquest tema. L’Ara hi dedica una bona promoció per sobre del títol principal. La Vanguardia ho dona a la columna del si no fos però a dalt de tot. El Periódico no en diu res en portada. Curiós, perquè és un tema que encaixa amb el seu perfil editorial de sempre. El Punt Avui tampoc ho esmenta en primera pàgina. El Mundo ho arracona a un retall enmig de la columna del si no fos: reconeix que el tema és important però no li vol donar aire perquè és una bona maniobra electoral de Pedro Sánchez.
