El 2024 és un any electoral. Del 6 al 9 de juny se celebraran les eleccions al Parlament Europeu, tot i que a l’Estat el dia en què es podrà votar a les urnes serà el 9. També és un any en què els partits treballaran per la campanya dels comicis al Parlament de Catalunya que, com a màxim, seran el febrer de 2025. De fet, les sales de màquines de les formacions que s’hi presentaran no descarten la hipòtesi que siguin aquest mateix any i hi treballen en aquesta possibilitat, tot i que el Govern reitera que esgotarà la legislatura. Una prova que ja es comença a engreixar els engranatges pel que pugui passar és que aquest mateix dissabte, el consell nacional d’Esquerra Republicana ja ha avalat que el president Pere Aragonès pugui optar a la reelecció. Per la seva banda, el PSC proclamarà Salvador Illa com a candidat a la Generalitat al seu congrés, que tindrà lloc entre el 15 i 17 de març.
El darrer baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), publicat a mitjans de novembre de 2023, donava una victòria àmplia als socialistes, amb una forquilla de 39 a 45 diputats. Per la seva banda, l’independentisme perdria la majoria absoluta. Els republicans repetirien la segona posició del 2021, però més allunyats dels d’Illa: concretament, estarien entre els 29 i 34 escons. Al seu torn, els juntaires seguirien tercers i perdrien pistonada en relació amb l’any 2021 (19-24 representants). En aquest sentit, val a dir que aquesta enquesta és prèvia al pacte de Junts amb el PSOE. Encara sobre el sondeig del CEO de novembre, el PP creixeria substancialment i seria quarta força amb entre 12 i 17 parlamentaris. L’espai dels comuns també pujaria (10-14), en tant que Vox (6-9) i la CUP (4-8) retrocedirien.
Aquest mateix estudi demoscòpic traça algunes pistes del perfil dels potencials votants de cadascun dels espais amb representació al Parlament de Catalunya (menys Ciutadans, que la mostra és molt petita i no permet extreure moltes conclusions), com la franja d’edat de bona part dels electors, els seus orígens, el seu sentiment catalanista o espanyolista o els seus trets socioeconòmics. Totes les dades s’extreuen d’aquells enquestats que van expressar a qui votarien si demà hi hagués eleccions al Parlament: la intenció directa de vot. El resultat, sense la ‘cuina’, col·loca el PSC en primer lloc (21,2%), seguit d’ERC (18,3%), Junts (11,1%), En Comú Podem (7,8%), el PP (5,8%), Vox (4%) i la CUP (4%).
PSC: molt vot entre els jubilats, més espanyolistes que catalanistes però partidaris d’un referèndum
La mostra del CEO era de 2.000 persones. D’aquestes, un 21,2% va respondre que votaria el PSC. Dins d’aquest percentatge, els socialistes concentrarien més vot entre les dones (52,8%) que entre els homes. Per franges d’edat, més de tres de cada 10 potencials electors seus tenen 65 anys o més. Pel que fa a l’origen —és a dir, el lloc de naixement—, més de la meitat dels qui es plantegen votar els socialistes responen que van néixer fora de Catalunya (50,2%). Això els converteix en una de les formacions que capta més vot entre els qui van néixer en una altra comunitat autònoma d’Espanya (capten el 33,6% del total dels qui tenen un altre lloc de naixement diferent a Catalunya dins de l’Estat) i els qui el seu origen es remunta a un altre país (fins a un 38,4%). En paral·lel, són votants força satisfets amb el funcionament de la democràcia (un 35,9% d’ells ho està molt o bastant).
Sobre qüestions més vinculades a la identitat i al sentiment, un grapat molt important dels qui triarien el PSC en uns eventuals comicis se situen en un 5 quan els pregunten on s’ubicarien en una escala on el 0 representa el mínim catalanisme i un 10, el màxim catalanisme. Un 40,1% se situa just al ‘centre’ d’aquesta franja, fent que la mitjana sigui d’un 5,41. Encara és més elevada quan se’ls pregunta pel sentiment espanyolista: 5,76. Entre els catalans que es consideren molt espanyolistes, els d’Illa atreuen al 34,3%. En ubicació ideològica, la mitjana és del 4,24 (centreesquerra): dos de cada tres se situen entre el 3 i el 5. Preguntats pel dret a decidir i l’autodeterminació, fins a un 59,7% dels qui responen que votarien al PSC s’hi mostren favorables. En aquest sentit, pràcticament la meitat dels electors socialistes creuen que Catalunya s’ha de mantenir com a comunitat autònoma, per damunt del 28%, que pensa que hauria de ser un estat dins d’una Espanya federal. Sobre la immigració, un 67,9% està d’acord en el fet que n’hi ha “massa” a Catalunya. I si fem una ullada a les característiques sociodemogràfiques, un 44,1% treballa. Això s’explica perquè els socialistes tenen molts votants que són jubilats i pensionistes. I una altra dada més: al voltant d’un 40% percep menys de 2.000 euros mensuals per família.
ERC: vot més jove que els socialistes i situats al centreesquerra
La mostra dels que van respondre que escollirien la papereta d’Esquerra Republicana a les següents eleccions al Parlament reflecteix que hi ha més vots d’homes (50,7%) que dones. D’altra banda, el seu electorat és força transversal per franges d’edat, tot i que arriben més al públic que supera els 35 anys. De fet, els qui tenen entre 35 i 49 anys són els que suposen més pes entre els electors republicans (28,6%). Tot i això, entre el públic de 25 a 34 anys, serien primera força en intenció de vot (19,9%). Majoritàriament, les persones més properes als republicans van néixer a Catalunya (83,7%).
Preguntats pel seu grau de catalanisme, la ‘nota’ que més triomfa és el 8 (26,2%). La mitjana també és elevada: 7,67. El sentiment catalanista entre els republicans contrasta amb el seu espanyolisme: la mitjana cau al 2,54, sent el 0 (mínim espanyolista) el qui recull més adeptes (31,6%). En relació amb la ubicació ideològica, la mitjana és del 3,27. De fet, quasi tres de cada deu votants d’ERC s’autosituen en el 3. Pel que fa a l’autodeterminació, el 87,3% n’és clarament partidària i sis de cada 10 volen que Catalunya sigui un estat independent. Respecte a la carpeta d’immigració, més de la meitat creu que n’hi ha “massa” (en específic, el 52%). D’altra banda, un 53,4% dels seus electors treballa. Quasi quatre de cada 10 —el 37,2%— ingressen de 2.000 a 4.000 euros nets al mes per família.
Junts: intenció de vot elevada entre els de 50 anys o més i molt catalanistes
En el cas de Junts per Catalunya, aplega més vot entre el gènere masculí (50,9%) que el femení en aquesta mostra del CEO. Per franges d’edat, el partit concentra una intenció de vot més elevada entre la gent que supera els 50 anys. Un de cada tres dels seus potencials votants té entre 50 i 64 anys. Pel que fa al lloc de naixement, nou de cada 10 són nascuts a Catalunya. A la pregunta que fa referència al grau de catalanisme, els possibles electors dels juntaires se situen al ‘capdavant’, amb una mitjana de 8,4. De fet, quatre de cada deu s’ubiquen en el ‘màxim catalanisme’. Al seu torn, el sentiment d’espanyolisme és molt baix (2,09), situant-se la majoria en el 0 (46,4%). Sobre el perfil ideològic, la nota mitjana és un 4,3, xifra molt similar a la del PSC. El suport a l’autodeterminació és del 94,2% i un 73% aposta per fer de Catalunya un estat independent.
En termes d’immigració, sis de cada 10 consideren que n’hi ha massa. En relació amb dades vinculades a l’àmbit econòmic i laboral, un 51,4% es troben en situació activa de treball i un 68,6% són assalariats indefinits. És, de fet, una de les formacions que compta amb més potencials sufragis d’empresaris amb assalariats (10,6%). Per últim, el 31,2% dels qui diuen que votarien Junts tenen ingressos inferiors a 2.000 euros, alhora que és una de les formacions que té un públic bastant transversal en aquest aspecte: dos de cada 10 dels seus potencials votants superen els 4.000 euros d’ingressos familiars mensuals.
Vox: més vot masculí que femení, insatisfets amb la democràcia i més públic juvenil que el PP
Entre el públic que triaria la papereta de Vox, hi ha principalment homes (53,8%). El gruix dels electors tenen de 35 a 49 anys (33,8%) i, tot i estar per darrere del PP en aquesta enquesta, superen als populars en intenció de vot entre les franges d’edat més joves —de 18 a 34 anys—. Pel que fa a l’origen dels seus simpatitzants, set de cada 10 han nascut a Catalunya i arrosseguen molt poc vot entre els nascuts fora d’Espanya. D’altra banda, són els més insatisfets amb la democràcia (només un 8,8% ho està).
Preguntats pel grau de catalanisme, se situen com la formació amb els votants que menys se’n senten (4,94), encara que el 27,5% s’ubica en un 5. Ara bé, també és cert que un 15% d’ells pronuncia el 0 i confirma el seu “mínim catalanisme”. La situació és a la inversa quan el terreny es mou en l’espanyolisme: la nota és del 7,42, i un de cada tres s’ubica en el “màxim espanyolisme”. Ideològicament, són els més escorats a la dreta (6,53): més del 33% se situa en el 7 i 8, i el 10% admet ser d’extrema dreta. D’altra banda, més de la meitat rebutja un referèndum d’autodeterminació, tot i que un 38,8% no ho veuria malament. També són partidaris de mantenir-se com a comunitat autònoma (63,8%). Sobre immigració, els seus votants són els qui més creuen que n’hi ha massa (92,5%). En termes de treball i economia, un 53,8% treballa. I una altra dada és la que té a veure amb els ingressos familiars al mes: un 42,7% dels qui votarien Vox perceben menys de 2.000 euros.
CUP: vot jove i el més situat a l’esquerra
El CEO del novembre de 2023 il·lustra que el 51,9% de possibles votants de la CUP són homes. Els anticapitalistes ‘connecten’ més amb l’electorat jove: el 36,7% dels seus potencials electors té de 35 a 49 anys, fent forat —també— entre els de 25 a 34 anys (8,1% en intenció directa de vot). El 93,7% de la mostra detalla que va néixer a Catalunya, i no es mostra del tot satisfet amb la democràcia (un escàs 15,2% ho està).
En l’àmbit del catalanisme, els cupaires també es troben entre les formacions on els seus electors se’n declaren més identificats (7,44). Al mateix temps, el sentiment espanyolista és ínfim (1,26 de mitjana). El 53,2% declara sentir un “mínim espanyolisme”. A l’escala ideològica, els seus votants són els que s’ubiquen més a l’esquerra (2,27): més del 50% es col·loca entre el 2 i 3, i fins a un 20% se situa en el 0 (extrema esquerra). Sobre el referèndum d’autodeterminació, un 98,7% l’avala; així com un 77,2% dona suport a la independència. Respecte a la immigració, en oposició a electorats d’altres partits, el 69,6% nega que n’hi hagi massa. D’altra banda, un 68,4% són treballadors. Sobre els ingressos familiars que els electors dels anticapitalistes tenen, un 36,8% declara percebre menys de 2.000 euros al mes, i un 35,5% afirma que ingressa de 2.000 a 4.000 euros.
Comuns: tercers entre els joves, federalistes i força satisfets amb la democràcia
En el si de l’electorat dels comuns, un 51,6% són dones. En la línia de la CUP, l’espai d’En Comú Podem atrau més al jovent. De fet, en les franges de 18 a 34 anys, els comuns són tercera força en intenció de vot. Dins dels seus possibles votants, el 41,9% té entre 35 i 49 anys. Paral·lelament, set de cada 10 van néixer a Catalunya i, conjuntament amb el PSC, són dels que es mostren més satisfets amb el funcionament del sistema democràtic (35,5%).
En relació amb el sentiment de catalanisme, la mitjana és del 5,4, ja que un de cada tres se situa en el 5 (a l’escala que va del 0, que és mínim catalanisme, al 10, que és màxim catalanisme). Al mateix temps, el seu espanyolisme (3,72) és inferior al catalanisme, encara que de nou el 32,3% es col·loca en el 5. Pel que fa al vessant ideològic, la nota mitjana és el 3,06. La carpeta de l’autodeterminació també és prou reveladora: el 89,7% dels qui votarien l’espai d’En Comú Podem en són favorables; i més de la meitat considera que Catalunya hauria de ser un estat dins una Espanya federal. Com en el cas dels cupaires, també rebutgen que hi hagi massa immigració a Catalunya: ho fa un 76,8%. El 60,6% tenen una ocupació laboral. I en relació amb els ingressos mensuals familiars, el 32,9% té unes retribucions que oscil·len entre els 2.000 i 4.000 euros.
PP: vot elevat entre la gent gran i que no va néixer a Catalunya
La mostra d’aquells que apunten que votarien el Partit Popular si les eleccions al Parlament es produïssin demà recull que el 54,8% són dones. La seva tendència de vot es dispara, sobretot, en la població que té 50 anys o més. Dels enquestats que s’inclinen pel PP, un 38,3% supera els 65 anys. Com passa amb el PSC, els qui no van néixer a Catalunya (53%) superen els qui sí que ho van fer.
De mitjana, els electors populars se situen en un 4,98 en l’escala del catalanisme. En canvi, aquesta es dispara fins al 6,96 quan la pregunta és per l’espanyolisme: el 23,5% d’ells es col·loca en el 10, és a dir, en el “màxim espanyolisme”. Després de Vox, els potencials votants del Partit Popular són els que més a la dreta se senten (6,1). Un de cada tres es col·loca entre el 6 i el 7. D’altra banda, dos de cada tres declinen un referèndum d’autodeterminació a Catalunya i la mateixa proporció defensa seguir com una comunitat autònoma d’Espanya. Juntament amb els votants de Vox, són els qui més creuen que hi ha massa immigració (el 80,8% ho sosté). El gruix dels seus electors no treballa (49,6%), ja que concentren bona part del seu suport en els jubilats i pensionistes. Quatre de cada 10 assevera que ingressa mensualment menys de 2.000 euros.