El manifest de lloa a Franco, signat per un miler d’alts comandaments militars espanyols en la reserva, inclou cognoms de ‘rancio abolengo’ franquista. Entre ells, els fills de nissagues del franquisme dur i recalcitrant com els Piñar i els Muñoz-Grandes, i també almenys un condemnat pel cop d’Estat militar del 23 de febrer del 1981.

La llista dels abajofirmantes del manifest, feta pública aquest dimecres per El Confidencial Digital, inclou, a banda de noms ja coneguts com els de l’excap de l’Estat Major de l’Exèrcit (JEME), Luis Alejandre Sintes; l’excap de l’Exèrcit de l’Aire Eduardo González-Gallarza, i l’excap del Cuarto Militar del Rey Antonio González-Aller, a altres com el del general de Brigada d’Infanteria Blas Piñar Gutiérrez, fill de Blas Piñar, líder del partit d’ultradreta Fuerza Nueva que va mantenir el llegat del franquisme durant la transició. Piñar fill, a més, ja va ser arrestat per enviar cartes crítiques amb la “submissió” de l’exèrcit al poder polític.

Un altre nom destacat és el de del tinent general Agustín Muñoz-Grandes Galilea, excapitán general de la II Regió Militar i fill del general Muñoz-Grandes, comandant de la División Azul que va lluitar colze a colze amb els nazis durant la Segona Guerra Mundial.

També apareix a la llista el colpista Ricardo Pardo Zancada, el mateix que durant el cop d’Estat militar del 23 de febrer del 1981 va mobilitzar la Divisió Cuirassada Brunete i la va portar fins al Congrés dels Diputats. Pardo Zancada va ser condemnat a dotze anys de presó pel delicte de rebel·lió militar, tot i que va ser indultat el 1989.

El president de la Fundación Franco, també

Altres noms que apareixen són el del general de divisió d’Infanteria de Marina Juan Chicharro, antic col·laborador del rei Joan Carles i actual president de la Fundación Francisco Franco; el tinent general Emilio Pérez Alamán, excap del Comandament Militar de Canàries; l’almirall José María Treviño Ruiz, cap del gabinet tècnic de Federico Trillo quan aquest era el titular de Defensa i el tinent coronel José Ignacio San Martín Naya, fill del coronel colpista San Martín, condemnat a 10 anys de presó per la seva participació en el 23-F.

El manifest de lloa a Franco va ser donat a conèixer a finals de juliol com a reacció a la intenció del Govern espanyol d’exhumar les restes del dictador feixista Francisco Franco del mausoleu del Valle de los Caídos -fet que encara no s’ha produït-. En ell, els signants es sumaven a una "declaració de respecte i desgreuge al general Francisco Franco Bahamonde, 'Soldat d'Espanya'", en que es lloava i glorificava la figura del dictador.