Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo se’n van de vacances més allunyats que mai. Políticament i demoscòpicament. L’examen de fi de curs fet a la Moncloa i a Gènova és el més semblant a un oxímoron, el líder del PP assegura que el govern espanyol “no mereix” el seu suport al Congrés, que ells no “picaran els seus hams” i que a l’executiu “li sobra legislatura”, però el president espanyol veu legislatura per a estona i aspira a “persuadir” els socis habituals per poder aprovar uns nous pressupostos. “Ja portem dos anys, i després vindrà el tercer i posteriorment vindrà el quart”, va verbalitzar el dilluns. En aquest context, les últimes setmanes del curs polític han estat marcades, en bona part, pels casos de corrupció que envolten Pedro Sánchez. El més recent i el que més mal li pot fer és la investigació sobre el paper de Santos Cerdán (que era el seu número tres) com a capitost d’una presumpta trama de cobrament de suborns a canvi d’adjudicacions públiques. Des que el 30 de juny va entrar a Soto del Real, ha intentat sortir de la presó. De moment, sense èxit. Primer, la Sala d’Apel·lació del Tribunal Suprem va confirmar la presó pel seu “paper directiu” i ara ell ha recorregut al Constitucional denunciant una vulneració de drets.
Sense oblidar les causes judicials sobre la seva dona (que encara està en marxa), sobre el seu germà (a qui la jutgessa ha enviat a judici) i sobre el fiscal general de l’Estat (que està a un pas del banc dels acusats), així com la poca producció legislativa en dos anys i les dificultats per tirar endavant les mesures estrelles del govern espanyol (com la reducció de la jornada laboral). Tot això ha portat els sondejos a posar a sobre de la taula uns pronòstics inèdits fins ara. Les quatre últimes enquestes que s’han publicat sobre unes hipotètiques eleccions generals auguren la xifra més elevada dels últims mesos per a la suma de PP i Vox. Les de SocioMétrica (per a El Español) i Celeste-Tel (per a Onda Cero) situen al bloc de dretes per sobre dels 200 escons, mentre que les de Sigma Dos (per a El Mundo) i Key Data (per a Público) el deixen a les portes de superar aquesta barrera. La més favorable per a ells és la de SocioMétrica, que els situa en 207 escons, només a tres dels 210 diputats que permeten reformar la Constitució (condicionat al mateix suport en el Senat i només els articles que no requereixen un procés agreujat) o que són necessaris per als nomenaments, per exemple, al Constitucional o al CGPJ. Ara bé, aquest és un escenari que queda lluny.
És cert que les enquestes del 23J es van equivocar i, malgrat que la majoria auguraven una majoria absoluta de PP i Vox (algunes amb més comoditat que d’altres), al final Pedro Sánchez va poder mantenir-se en la Moncloa amb el full de ruta conegut per tot el món. Entre el centenar d’enquestes que es van publicar el mes de juliol del 2023, 64 pronosticaven que la suma del PP i Vox arribaria a la majoria absoluta, que hauria permès una investidura d’Alberto Núñez Feijóo. La més alta va ser la de NC Report del 12 de juliol, que dibuixava un escenari de 191 escons. El 31 de maig, IMOP Insights havia arribat fins als 196 escons. Però no es va passar d’allà. Per tant, els més de 200 escons són un salt quantitatiu. Però... és viable, factible o versemblant imaginar que el PP i Vox puguin realment arribar als 200 escons a les urnes? ElNacional.cat ho ha preguntat a les principals enquestadores i la resposta no és unànime. Malgrat que la majoria de veus allunyen aquest horitzó.
Una xifra “conjuntural i extraordinària” i una realitat “poc probable”
“És absolutament conjuntural i extraordinari”, sosté Gonzalo Adán, director de SocioMétrica, que atribueix la xifra dels 207 escons a dos motius “purament mecànics o matemàtics”. “D’una banda, el PSOE i Sumar, de manera simultània, estan molt baixos. D’altra banda, la distància en vots del PP (amb un 35%-36%) amb el següent (el PSOE, amb un 25%-26%), és d’uns deu punts, per la qual cosa la regla D’Hondt premia el primer de manera més notable que si la distància fos menor”, explica. “Si el vot a l’esquerra puja una mica, la dreta guanyarà per menys marge”, postil·la. “En un context de tanta polarització, veig complicat que la dreta superi els 200 escons”, afegeix Narciso Michavila, president de GAD3. “Per a això, s’hauria d’enfonsar la participació i dubto que passi. Ara hi ha cada vegada més indecisos, en haver-hi més opcions, però no implica que hi hagi més abstencionistes”, raona. Per a ell, les dues condicions que s’haurien de donar perquè fos possible són la “divisió i abstenció” al bloc de les esquerres.
“Veig difícil que superin els 200 escons, em sembla poc probable”, resumeix Rocío Segura, analista política a GESOP, que s’expressa en la mateixa línia. “Crec que hi hauria d’haver una desmobilització molt forta de l’esquerra perquè això pogués arribar”, assenyala, però recorda que l’habitual és que, com va passar el 23J, l’esquerra acabi “mobilitzant-se quan el que es veu que pot tenir al davant és un govern d’extrema dreta”. Així mateix, recalca que el sistema electoral espanyol “penalitza molt la fragmentació dels partits” i la “divisió del vot” a les províncies petites, una cosa que perjudicaria les dretes, ja que els votants conservadors tindrien dos paperetes entre les quals elegir (el PP o Vox). En aquest sentit, Rocío Segura recorda que ni Mariano Rajoy el 2011 va arribar als 200 escons (es va quedar en 186), malgrat que hi havia una “crisi econòmica molt forta”, una “dreta unificada” i un “vot antisistema molt més feble que ara”.
“Un enfonsament del PSOE i que Sumar estigui fora de combat”
Esteve Espuig, analista electoral de Celeste-Tel, insisteix que el motiu del repunt del nombre d’escons de la suma de PP i Vox és la baixada de vots del PSOE (que, segons els seus càlculs, ha passat del 28,4% al 25,6%), que “ha reestructurat la distribució d’escons a favor dels dos partits més ben situats en la majoria de les circumscripcions”. Aquests són el PP i Vox. De fet, en aquest diagnòstic coincideixen fonts del PP, que, en conversa amb ElNacional.cat, subratllen que la formació de Santiago Abascal és la més beneficiada per la divisió i debilitat de Sumar, sobretot a les províncies petites.
“El repunt de les dretes no se l’ha d’atribuir, ni únicament ni principalment, a un augment dels seus votants”, relata Esteve Espuig, ja que només guanyen 300.000 vots entre el maig i el juliol. “La causa de la seva pujada en escons és degut el retrocés de 2,8 punts del PSOE, que fa que la regla D’Hondt entregui els 15 diputats que perd a les dues opcions més ben situades”, rebla. Per tant, el guany de 15 escons de les dretes en dos mesos “es basa més en la caiguda del PSOE que en els mèrits propis”. Un exemple pràctic: a les eleccions del 2011, en les quals es va imposar Mariano Rajoy, el PP va guanyar 600.000 de vots i 32 escons, mentre que el PSOE va perdre 4,3 milions de sufragis i va retrocedir 59 diputats. “Les dretes no necessiten créixer molt més en votants per arribar a la Moncloa si es produeix un enfonsament electoral del PSOE”, justifica.
En aquesta línia, Paloma Román, doctora en Ciències Polítiques de la Complutense, atribueix les últimes enquestes a la “davallada” del PSOE i al “desgast” de Sumar: “Refleja el moment pel qual està passant l’esquerra”, assenyala. Ara bé, també desconfia de la viabilitat que la xifra dels 200 escons es consolidi i cristal·litzi en uns futurs comicis: “Ho dubto precisament pel sistema electoral perquè, com hem après de tants anys, a les províncies petites la competició realment continua sent bipartidista. Així que resultaria bastant complicat que això pugui ser possible sense canviar el sistema”. Quines condicions s’haurien de donar? “Més que un triomf d’un nou projecte, seria la desfeta majúscula dels partits d’esquerres: un enfonsament del PSOE i que Sumar estigui fora de combat”, exposa. “Seria més la pèrdua de suports per part del govern espanyol que per un triomf aclaparador del PP i de Vox”, postil·la.
Finalment, Antón Losada, professor de Ciència Política de la Universitat de Santiago de Compostel·la, atribueix les enquestes que pronostiquen 200 escons per al PP i Vox a la voluntat de “crear un estat d’opinió” i recorda que José María Aznar (el 1993), Mariano Rajoy (el 2008) i el mateix Alberto Núñez Feijóo (el 2023) van tenir unes projeccions electorals més favorables dels resultats que van acabar obtenint. “El 2023, el PP i Vox van tenir el millor escenari possible i no van arribar ni a la majoria absoluta”, esgrimeix. “El gran resultat que poden obtenir no depèn d’ells, sinó que depèn de si es reconstrueix o no un espai a l’esquerra del PSOE. Tota la pujada de Vox i del PP té més a veure amb el desastre de Sumar, Podemos i companyia perquè els percentatges tampoc s’han alterat tan significativament”, sosté. I creu que els casos de corrupció no són el “principal problema” de Sánchez, sinó que el seu gran hàndicap és el “desgast” del seu lideratge: “Els cicles s’acaben i les coses es gasten”. Això sí, posa la lupa en el vot a l’esquerra del PSOE: “Hi ha un espai que ara no sap què fer, però això no vol dir que no vagi a votar quan siguin les eleccions”, conclou.
El PSOE registra l’índex més gran d’indecisió i el PP mostra una gran mobilització
Des de Sigma Dos, sí que creuen que, amb l’estimació electoral actual, és “factible” arribar als 200 escons. El motiu que ha portat a aquesta xifra és clar: “Una caiguda en la fidelitat del vot al PSOE, un increment en la fuga de votants i un grau de mobilització, que seria més gran a la dreta que a l’esquerra”, relaten. Quins són els motius principals per deixar de votar el PSOE? El 36,5% d’ells ho fa per la desconfiança generada per les informacions que envolten Pedro Sánchez i el 29% ho atribueixen el descontentament amb el seu lideratge.
Ara bé, veus de Sigma Dos consultades per ElNacional.cat són cautes i reconeixen que no es pot “projectar un escenari de futur a llarg termini en un context en el qual el flux d’informació i el seu impacte polític són tan intensos, veloços i profunds”. Això sí, el que afavoriria superar aquesta barrera serien la “falta de recuperació del PSOE” i la “divisió a l’espai a a la seva esquerra”. Així mateix, Sigma Dos aporta dades complementàries que expliquen la situació actual:
- El PSOE capta un 9,1% del votant anterior de Sumar i perd un 8,3% cap al PP.
- El PSOE registra l’índex més gran d’indecisió entre els grans partits (el 18,3%), seguit per Sumar (el 17,2%).
- El 20% de l’electorat anterior tant del PSOE com de Sumar afirma no tenir clar si anirà a votar. En canvi, l’electorat del PP mostra una mobilització propera al 90%.
El PP celebra una “potència demoscòpica” equiparable a la de Felipe González el 1982
Fonts de l’equip d’Alberto Núñez Feijóo consultades per ElNacional.cat sí que veuen viable la possibilitat de trencar la barrera dels 200 escons. Tanmateix, reconeixen que la seva preocupació és aconseguir uns resultats que els permetin governar en solitari (com s’ha compromès a fer el líder del PP) sense dubtes. És a dir, deixar Vox sense arguments per reclamar integrar una coalició. Les mateixes veus subratllen que l’última enquesta publicada a El Español dibuixa un escenari en el qual el PP té més vots que el PSOE i Vox i que el PSOE i Sumar ara, una xifra que els carrega de raons, diuen, per evitar que Santiago Abascal es converteixi en vicepresident. Així mateix, al·leguen que el seu objectiu és seduir el votant limítrof amb el PSOE i no amb Vox. “Per captar votants de Vox hauríem d’enviar el discurs a un lloc on no volem”, justifiquen. I afirmen que és l’estratègia que han estat implementant els últims tres anys.
D’altra banda, destaquen el “creixement lineal” que asseguren que han experimentat els populars en els últims mesos, subratllen que la “potència demoscòpica” de la dreta actualment és la mateixa que la del PSOE de Felipe González el 1982 i recalquen que els 51,3 punts de vot que l’enquesta atribueix a PP i Vox supera en gairebé set punts la majoria absoluta de Mariano Rajoy el 2011 així com l’obtinguda per José María Aznar el 2000.
Sánchez-Feijóo i Moncloa-Génova: dos balanços antagònics del curs polític
La distància entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo no és només demoscòpica. Si algú aliè a la política espanyola escoltés les rodes de premsa del president espanyol i del cap de l’oposició per fer balanç del curs polític, pensaria que parlen d’estats diferents. Cap coincidència i cap diagnòstic compartit. On Sánchez presumeix d’haver respost amb “promptitud i contundència” davant la corrupció “posant remei per extirpar-la de la vida política”, Feijóo li retreu que hagi “construït el seu projecte polític i vital amb presumptes delinqüents” i que arribés al poder per “beneficiar-se de la corrupció”.
Si des de la Moncloa, el discurs és que “queda molta legislatura per davant” malgrat el “raca-raca de sempre” sobre l’avançament electoral, a Gènova creuen que al govern espanyol “li sobra legislatura” i auguren que seguiran els “abusos i mentides” i que ho faran “una rere una altra i com una gota malaia”. Si Feijóo lamenta que l’executiu “governa sense tenir majoria, sense tenir paraula i sense tenir vergonya”, tenint només “corrupció, mossegades i àudios”, Sánchez exhibeix una “agenda que val la pena i els resultats de la qual salten a la vista per a aquell que realment vulgui veure’ls”.
📝 Sánchez es compromet a presentar pressupostos i vol esgotar la legislatura: “Lluitarem cada llei”
📝 Feijóo tanca el curs polític: “A aquest govern li sobra legislatura i a Espanya li sobra aquest govern”
En el PP, és clar, no els veuen. “Es miri per on es miri, avui a Espanya tot el que depèn del govern espanyol funciona pitjor”, va proclamar el dijous Feijóo. “Ni tota la propaganda de Sánchez és capaç de tapar el que veuen, el que viuen i el que pateixen els espanyols cada dia”, va insistir. “Sento que avui hi ha més distància que mai entre el que s’escriu a la Moncloa i la realitat dels carrers”, va postil·lar. Tres dies abans, Sánchez havia replicat al “catastrofisme dels malastrucs de sempre” i havia exhibit una “ampliació de drets constant i persistent” per part del govern espanyol i “l’optimisme” de les dades econòmiques: “El nostre país viu una de les èpoques de més prosperitat de la seva història democràtica. [...] És contemplat per mig món com un model d’èxit a seguir”, va verbalitzar. “Alguns s’obstinen a dir una vegada i una altra que els espanyols són avui més pobres que fa set anys, però és simplement i planerament fals”, va assegurar.
De fet, l’oxímoron es dona de portes endins i de portes enfora. Mentre Sánchez presumeix d’estar “desplegant una agenda internacional ambiciosa i coherent”, d’haver aconseguit “elevar el perfil internacional d’Espanya” i d’haver demostrat un “compromís real amb la pau, la solidaritat i la col·laboració entre nacions”, Feijóo al·lega que “s’ha erosionat la gran farsa internacional” de Sánchez i considera que el president espanyol “ha destruït la seva imatge internacional i ha arrossegat la credibilitat d’Espanya”, ha estat “l’aliat menys fiable” i s’ha convertit en un “problema internacional per a les democràcies occidentals”.