Comencem a tenir els detalls de la declaració que l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, va oferir en la seva compareixença a l'Audiència Nacional la setmana passada. La peça dels primers àudios correspon a la investigació pel cas Púnica, relacionat amb el finançament del Partit Popular de la Comunitat de Madrid on, de moment, el més destacat són els 60.000 euros que Bárcenas, juntament amb el gerent tresorer Álvaro Lapuerta, hauria fet arribar a l'expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre.

Aguirre, presidenta del 2003 al 2012, seria segons Bárcenas plenament "conscient que estava rebent donatius que no es podien rebre per la campanya electoral". Els fets concrets que detalla es remuntarien entre el 2007 i 2008 i Aguirre s'interessava pel nom del donant, la quantitat i ordenava agrair i confirmar que havien rebut els diners. L'extresorer popular va declarar: "En presència de Francisco Granados i Beltrán Gutiérrez, el senyor Álvaro Lapuerta li fa entrega a Aguirre d'un sobre de 60.000 euros, li diu qui és el donant, la quantitat que ha aportat i li demana per favor que el truqui per donar-li les gràcies. I perquè en quedi constància que ha complert amb el requisit imposat pel donant que els diners acabaran finançant la campanya electoral de Madrid".

Granados va ser conseller de Presidència i Justícia de la Comunitat de Madrid des del 2008 fins el 2011. Per la seva banda, Juan Beltrán Gutiérrez va ser gerent del PP d'Aguirre, un dels homes forts i de confiança de la presidenta, que ja va ser interrogat el 2017 i va negar qualsevol mena d'implicació. Les declaracions de Bárcenas ara, es van recollir a la sala presidida pel magistrat Manuel García Castellón. 

Com es feia el blanquejament?

Per anar al detall, Bárcenas descriu que els diners s'entregaven en "un sobre marronet petit, com els que s'utilitzaven habitualment a la tresoreria nacional del partit, amb la quantitat corresponent que havia de ser en bitllets de 500 perquè no ocupaven gran cosa". Per aquestes acusacions, Aguirre ja s'ha querellat contra Bárcenas com a "fals testimoni". Però aquí no acaben. L'extresorer també confirma, sense aportar proves, que Aguirre volia costejar les obres de la seu regional aprofitant la reforma de Gènova: "Volia que s'assumís dins d'aquesta remodelació, el cost de la primera planta que teníem cedida a la regional de Madrid. I qui ho deia? La presidenta".

El cost de les reformes serien "infinitament menors" i acusa d'haver-se saltat "tots els límits de despesa electoral". Bárcenas dona normalitat perquè assegura que sempre passava el mateix. Posteriorment, els empresaris "ho ingressaven fraccionadament i s'acabava transferint als comptes ordinaris del partit". Les quantitats que s'haurien pogut blanquejar amb aquest sistema van dels 300.000 als 400.000 euros per cada campanya electoral. 

Un dels canals amb què tota la trama es portava a terme era la Fundación para el Desarrollo Económico y Social de la Comunidad de Madrid, coneguda com a Fundescam.  Aquesta es va crear el 2000 i es va dissoldre el 2015 i es dedicava a organitzar cursos i conferències. Bárcenas reitera que aquesta mena de donatius es van reproduir sense parar durant molt de temps. I també hi havia grans donants com la constructora OHL que hi participaven. Tota la documentació, assegura que es guardava en "tres capses" que estan "a mans d'un tercer". Per tot plegat, conclou que no té "cap mena de dubte" que el PP a Madrid s'ha finançat de forma il·lícita "des de que té memòria".