Un altre escàndol de corrupció esquitxa la figura del rei emèrit Joan Carles I, però també el seu fill Felip VI. El principal accionista de l'empresa espanyola de construcció OHL, Juan Miguel Villar Mir, va ser nomenat marquès l'any 2011 per reial decret de l'aleshores Rei. Un nomenament que es va fer just després que la Fundació Zagatka, de la qual era beneficiari Joan Carles però també Felip VI, rebés un cobrament de 4,2 milions d'euros d'una empresa mexicana d'OHL. 

El Rei el va premiar amb cinc condecoracions

Repassant l'hemeroteca del servei de la Casa Reial, s'especifica que van atorgar-li el títol per "la seva destacada i llarga trajectòria al servei d'Espanya i la Corona", tal com recull el BOE del 4 de febrer del 2011. Sota la bandera del patriotisme s'hauria amagat uns pagaments corruptes, també lligats als negocis de la construcció de l'AVE a la Meca. Aquesta no va ser l'única condecoració que Joan Carles va donar a Villar Mir. Anteriorment també va ser distingit amb les Grandes Cruces del Mèrit Civil, el Mèrit Militar i del Reial i Molt Distingit Orde de Carles III. Un any abans va rebre la de Cavaller de la Legió d'Honor, la condecoració de més rang que es concep per enfortir els vincles amb França.

Fundacio Cotec Villar Mir Joan Carles @CasaReal

Trobada amb membres de la Fundació Cotec, a l'esquerra Villar Mir

Com es va fer el pagament?

En la Fundació Zagatka hi figurava com a titular el cosí de Joan Carles, Álvaro de Orleans-Borbón, i va rebre 4,2 milions d'euros tal com ell mateix va reconèixer a la fiscalia de Ginebra el 10 d'octubre del 2018, una informació que va destapar OKDiario. Aquests diners venien procedents de Huarte, una filial mexicana de Villar Mir que configura les inicials que donen nom a la seva empresa, OHL: Obrascón, Huarte i Lain. Per això la constructora havia negat les informacions inicials. I el mateix cosí de Joan Carles assegurava que no sabia la procedència de l'ingrés emesa a través d'un xec. Un temps després, ho va justificar per les seves feines, teòricament realitzades, en un macroprojecte turístic a la Riviera Maya anomenat Mayakoba.

Més tard, i segons la fiscalia suïssa, aquests diners es van ingressar a Crédit Suisse el 25 de maig del 2009 alimentant la fundació Zagatka amb la qual es van pagar totes les despeses del cosí cada cop que viatjava per "controlar els comptes". Aquesta fundació també havia estat creada per cobrar comissions de la venda del Banco Zaragozano a Barclays Bank l'any 2003. I és en aquesta fundació en què un dels beneficiaris també era l'actual rei Felip VI, que va anunciar al març que renuncia als seus drets. Una renúncia que se suma a la dels beneficis derivats de la Fundació Lucum, ja que estava en els dos patronats.

La Fundació Zagatka

Segons va destapar The Telegraph, Joan Carles I seria beneficiari dels fons de la Fundació Zagatka en el cas que el segon beneficiari es morís abans que el primer (el seu cosí), o en el cas de mort simultània del primer i el segon, el fill d'Álvaro d'Orleans. Aquest, també s'hauria embutxacat 50 milions de francs suïssos per fer d'intermediari i ja se'l va acusar fa dos anys d'actuar com a testaferro de l'emèrit per amagar la fortuna del rei. A través de les filtracions de converses gravades amb l'examant de Joan Carles, Corinna Larssen, es va descobrir que era "l'home de palla". Aquesta fundació es va crear a Liechtenstein l'1 d'octubre del 2003.