El PP està disposat i compromès a intentar frenar Pedro Sánchez per terra, mar i aire. I una de les vies que els populars han emprès amb més força en els últims mesos és intentar desactivar (de moment, sense èxit) els acords entre el PSOE i l’independentisme. Són els pactes, amb la llei d’amnistia com a joia de la corona, que han portat Junts i ERC a donar suport al president espanyol i, en el cas dels republicans, també a Salvador Illa. D’una banda, els socialistes i els juntaires van tancar el març la delegació de competències en immigració (un compromís que havien adquirit més d’un any abans) i un repartiment de menors migrants que limita el nombre que es destinarà a Catalunya. Amb ERC, el PSOE es va comprometre el novembre del 2023 a condonar el deute autonòmic i el juliol del 2024 a un finançament singular per a Catalunya. Encara que els cinc acords han experimentat una implementació i execució desigual (la majoria encara no s’han consumat), comparteixen una mateixa realitat: l’ofensiva judicial que han emprès (o emprendran en el futur) les comunitats governades pel PP.
Amnistia: el PP vol paralitzar la sentència del seu recurs, que guiarà la resta de decisions
La principal batalla jurídica de la legislatura és, sens dubte, la llei d’amnistia. Tots els barons del PP van presentar recursos d’inconstitucionalitat contra la norma de l’oblit penal. De fet, fins i tot hi va haver tres parlaments autonòmics que també van fer el pas. El TC, després de plantejar un debat en el seu si sobre la competència de les comunitats autònomes per recórrer una norma penal, els va admetre a tràmit tots i els té a sobre de la taula, al costat del recurs que va impulsar el PP com a partit i de les qüestions d’inconstitucionalitat que han promogut alguns tribunals.
En aquesta carpeta, hi ha hagut dues novetats aquesta setmana: el TC ha confirmat que debatrà si avala la llei en un ple monogràfic entre el 24 i el 26 de juny del qual sortirà un pronunciament sobre el recurs del PP i els populars han maniobrat per frenar la deliberació demanant a Cándido Conde-Pumpido que aturi la tramitació fins que s’hagi pronunciat el Tribunal de Justícia de la Unió Europea. És una estratègia condemnada al fracàs, després que tres magistrats conservadors ho intentessin i es trobessin amb la negativa del president del TC. El recurs del PP serà el de capçalera. I, a partir d’aquesta sentència, el TC anirà resolent la resta de recursos que té a sobre de la taula, també els catorze instigats pels territoris del PP i el d’Emiliano García-Page.
Repartiment de menors migrants: el TC ha acceptat el recurs d’Ayuso, n’admetrà ara tres més i n’hi ha cinc de pendents
La segona gran pugna és el repartiment de menors migrants que el PSOE va pactar amb Junts. El decret que el regulava va ser convalidat pel Congrés fa un mes i mig, però s’ha trobat una forta oposició judicial per part del PP, que ha denunciat que vulnera competències exclusives de les comunitats en assistència social i menors, així com el principi de cooperació i lleialtat i l’autonomia financera. Qui va marcar el pas va ser Isabel Díaz Ayuso, que va anar al TC a finals de març adduint que el text “vulnera” drets fonamentals del menor i “multiplica els problemes de la immigració il·legal”. Un mes més tard, el Constitucional va admetre a tràmit el recurs. I farà el mateix en el pròxim ple, que se celebra aquesta setmana, amb els que van presentar l’Aragó, Cantàbria i Extremadura.
De moment, aquests són els quatre que han passat per la taula del Constitucional. Però cinc comunitats més també van anunciar que seguirien el mateix camí. Andalusia va considerar que el decret “no només” podria anar contra la Constitució, sinó també contra el seu Estatut d’Autonomia. “Es produeix un desequilibri. Aquesta distribució col·lapsa i rebenta el sistema”, va denunciar la portaveu del govern andalús, Carolina España. Així mateix, també han alçat les espases els governs de Múrcia, que va catalogar l’acord de “sectari, injust, indigne i insolidari”, i de Castella i Lleó.
Més moviments. Dimarts passat, 20 de maig, va fer el pas el govern del País Valencià: “No només és jurídicament qüestionable, sinó que imposa càrregues a les comunitats sense oferir ni diàleg ni recursos, [...] sense negociar, sense coordinar, sense acordar, sense parlar amb les Administracions que tenen la competència”, va denunciar la portaveu del govern valencià, Susana Camarero. També aquesta setmana, el Consell Consultiu de les Illes Balears ho ha avalat. Ara bé, l’informe va rebre quatre vots discrepants que van considerar que el benestar i dignitat dels menors estrangers i el principi fonamental de solidaritat entre territoris justifiquen un nou marc jurídic que arribi a imposar mecanismes obligatoris per a les comunitats. De moment, no hi ha constància que Galícia i La Rioja, també governades pel PP, hagin recorregut el decret al Constitucional.
Condonació del deute: Ayuso l’ha portat a l’Audiència Nacional i Mañueco anirà al Constitucional quan s’aprovi
No només el Constitucional tindrà feina. Fa quinze dies, el govern d’Isabel Díaz Ayuso va presentar un recurs contenciós administratiu a l’Audiència Nacional contra l’acord del Consell de Política Fiscal i Financera sobre la condonació del deute de les comunitats autònomes, que beneficia tant Catalunya com la resta de territoris. En total, una condonació de 83.000 milions. El seu principal argument va ser que la votació al Consell de Política Fiscal i Financera no és vàlida perquè no hi van participar les comunitats del PP i no hi havia prou quòrum. Va ser el dia que tots els consellers d’Economia i Hisenda del PP van plantar María Jesús Montero i es van aixecar precipitadament de la reunió en senyal de protesta. Tanmateix, la condonació va rebre llum verda amb l’aval del Ministeri d’Hisenda i dels governs català, asturià i castellanomanxec.
Un altre baró que ha posat la condonació del deute en el punt de mira judicial ha estat Alfonso Fernández Mañueco, president de la Junta de Castella i Lleó, que va anunciar que la portaria al TC si el Congrés l’avala. “Donarem amb contundència la batalla política i als tribunals. Si aquesta llei arriba al final i s’aprova, Castella i Lleó recorrerà davant del Tribunal Constitucional, perquè és una llei que atempta contra la Constitució i la igualtat dels espanyols”, va anunciar a finals de febrer. El president castellanolleonès va qualificar l’acord de “deslleial, immoral i injust” i va reprovar que Pedro Sánchez “premia el malbaratament i castiga la bona gestió”.
Finançament singular: el Senat marca el camí a les comunitats autònomes
En ple estiu, després que ERC i el PSOE pactessin un sistema de finançament singular per a Catalunya que ha de permetre a la Generalitat encarregar-se de “la gestió, la recaptació, la liquidació, la inspecció i la disponibilitat de tots els impostos”, els barons del PP van sortir en tromba a arremetre contra l’acord i anticipar que el portarien als tribunals. “No ens quedarem quiets”, va avisar Isabel Díaz Ayuso. “Respondrem en defensa de la igualtat entre espanyols”, va advertir Juanma Moreno. “Farem tots els passos cap endavant legals, socials, polítics i institucionals que estiguin al nostre abast”, va insistir Carlos Mazón. “Farem tot el que jurídicament estigui a la nostra mà per impedir aquest atropellament a la Constitució i a la igualtat dels espanyols”, va recalcar Jorge Azcón. I tres veus més. “Nosaltres tampoc ho permetrem”, va sumar-se Alfonso Rueda. “Anirem als tribunals i impugnarem l’acord davant del Tribunal Constitucional”, va verbalitzar Alfonso Fernández Mañueco. “Utilitzarem totes les eines possibles per evitar la desigualtat que ens volen imposar”, va reblar Fernando López Miras.
A aquesta ofensiva es va afegir la Fundació FAES, el think tank de José María Aznar, que també va saltar a la jugular de l’acord: “No és admissible sota cap punt de vista. No hi haurà lletra petita que atenuï l’assumpció del principi de concert que manca de legitimació constitucional i de suport estatutari”, va esgrimir en un comunicat a finals de juliol. Setmanes després, Alberto Núñez Feijóo va considerar que suposa una “mutació constitucional” que porta a la “derogació” de la Constitució. Qui va plantejar una amenaça explícita va ser María José Catalá, l’alcaldessa de València, que va considerar que l’acord suposa una “punyalada al municipalisme” i va apostar per presentar un conflicte en defensa de l’autonomia local davant el Constitucional quan rebi llum verda.
De moment, el PP ha aprofitat la seva majoria absoluta al Senat per argumentar el que es podria convertir en un futur recurs d’inconstitucionalitat. “Qualsevol acord que prioritzi la bilateralitat sobre la multilateralitat, en particular si compromet el repartiment equitatiu de recursos, s’estima clarament inconstitucional”, afirmava l’informe que es va aprovar a la Comissió General de les Comunitats Autònomes. I argumentava que el pacte suposa “riscos potencials relacionats amb els principis de solidaritat, suficiència financera i equitat, que són principis bàsics que formen part de la Constitució i que, en canvi, es veuen seriosament afectats”.
Delegació de competències en immigració: amenaces de Gènova, juntament amb Madrid, Aragó, Andalusia i Múrcia
En el cas de les competències en immigració, la norma encara no s’ha sotmès ni al seu primer examen parlamentari perquè la negativa de Podemos a avalar-la la faria descarrilar. Malgrat que des del primer dia els governs autonòmics del PP van mostrar la seva total oposició, és cert que l’ofensiva judicial encara no s’ha desplegat amb tota la seva intensitat. De moment, només hi ha quatre comunitats autònomes que hagin mostrat obertament la seva voluntat de recórrer la futura llei al Constitucional: Madrid, Aragó, Andalusia i Múrcia. El seu principal argument és que la gestió de la immigració és una competència exclusiva de l’Estat.
La madrilenya Isabel Díaz Ayuso va considerar que el PSOE pactava “al marge de la llei”, que estava sent “retorçada”, i va considerar que els socialistes i els independentistes volien “fabricar amb els diners de tots una nova nació”. L’aragonès Jorge Azcón va sostenir que el “contingut” d’un futur recurs serien les “paraules” de Pedro Sánchez, de Pilar Alegría (portaveu del govern espanyol) i de Fernando Grande-Marlaska (ministre de l’Interior) “abans que haguessin de pagar un preu polític”. “Van dir que eren competències indelegables”. va recordar. De fet, a finals de març, les Corts d’Aragó van donar llum verda a una iniciativa del PP per avalar la presentació d’un recurs d’inconstitucionalitat.
Des d’Andalusia, la portaveu Carolina España va lamentar que “les cessions, els xantatges i els privilegis que se li estan donant permanentment a l’independentisme passen totes les línies vermelles”, va denunciar que s’estaven “saltant” la Constitució i “tots els pilars” de la democràcia i va reconèixer que, encara que era “aviat”, el govern de Juanma Moreno Bonilla estava “estudiant” com frenar-ho. Finalment, a Múrcia, el portaveu Marcos Ortuño va considerar que era “un altre pas més que engrandeix la bretxa de desigualtat entre els espanyols” i va lamentar que Sánchez s’hagués fet “expert a convertir en legal, per exigència dels independentistes, el que abans era il·legal”. “[El govern espanyol] torna a passar per sobre de la Constitució, és inadmissible que hi hagi espanyols de primera i espanyols de segona”, va reblar.
Qui també va posar en marxa els seus equips jurídics va ser Gènova. “Els nostres serveis jurídics ja estan analitzant tot el que es registri per prendre les decisions que siguin oportunes per defensar un Estat amb unes competències que ha d’exercir”, va assegurar la secretària general del PP, Cuca Gamarra, dotze hores després que es fes públic l’acord. “Vulnera el nostre marc constitucional, no es pot transferir una competència que ha de ser exclusiva de l’Estat”, va argumentar. “Vulnera competències exclusives de l’Estat que no poden ser delegades en cap cas”, va afegir el portaveu del PP en el Congrés, Miguel Tellado, que va avançar que els populars treballarien “des de totes les institucions” per “impedir un nou atac a l’estat de dret”.