El Govern allunya fins al 2028 l'assumpció de "determinades funcions" en la gestió de l'IRPF. Aquest és un dels punts més rellevants que es desprenen del Pla Director per al desenvolupament de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), que la Generalitat ha donat a conèixer aquest dijous a la tarda, a les acaballes del curs polític. Tot i que durant el primer semestre de l'any el Govern es mostrava convençut en públic que podria complir amb el que va pactar amb Esquerra Republicana per a la investidura de Salvador Illa (la recaptació de l'IRPF l'any 2026 com a primer pas del nou model de finançament), d'ençà de la reunió de la Comissió Bilateral entre l'Estat i la Generalitat a mitjans de juliol han anat allunyant aquesta possibilitat, assegurant que l'ATC no tenia ni els mitjans físics ni informàtics per assumir-ho. Ara, es confirma.
Assistència total el 2027
Segons informa el Departament d'Economia, liderat per la consellera Alícia Romero, quan el Govern va encarregar a principis d'any la redacció del Pla Director, l'objectiu que es perseguia amb el desenvolupament de l'ATC era que el país "en el futur" acabés "assumint la recaptació de tots els tributs, començant per l'IRPF", tal com recull el mateix acord amb ERC. Amb tot, però, en la campanya d'aquest 2025, que començarà l'abril de l'any vinent, l'ATC només presentarà "informació i assistència en la campanya als sol·licitants de cita prèvia". El Pla Director també preveu que el 2026 la identitat corporativa de l'ATC "estigui present en la documentació que es facilita a la ciutadania", i també assegura que per la campanya de l'any vinent "caldria incorporar més de 400 agents de reforç". El 2027 els professionals d'aquest organisme haurien d'assumir l'assistència en la campanya de la renda. Llavors, caldrà contractar temporalment més de 700 agents per, informen, "arribar a 360.000 contribuents".
"Determinades funcions" el 2028
Un dels punts més rellevants de l'acord d'investidura entre el PSC i ERC era el que resolia que l'ATC podia "assumir la gestió, recaptació, liquidació i inspecció dels impostos recaptats a Catalunya i que actualment es gestionen des de l'AEAT" i que el primer tribut en què s'havia d'aplicar tot plegat era l'IRPF a partir del 2026. El Pla Director, en canvi, preveu que el 2028, quan l'Agència ja s'hagi dimensionat en matèria de personal i també d'oficines o sistemes informàtics, "assumeixi determinades funcions de l'aplicació dels tributs i de revisió en l'àmbit de l'IRPF", sense determinar quines. Cal tenir en compte que el 2028 serà, en principi, un any electoral a Catalunya, ja que s'hauran complert (si no hi ha un avançament electoral) quatre anys des de les eleccions del 12-M.
El pla difós per la conselleria detalla concretament tres fites per a la primera fase del desenvolupament de l'Agència Tributària. La primera, prestar informació i assistència en la campanya del 2026. La segona, tenir present la identitat corporativa de l'Agència Tributària en la documentació que es facilita a la ciutadania. La tercera, col·laboració en l'aplicació de tributs i revisió dels actes i presència d'identitat visual en les comunicacions i els actes administratius. Aquest tercer objectiu, que esperen que es pugui assolir el 2028, és, segons adverteixen, "més complex" i l'ATC haurà de contractar més personal i més oficines.
Un any després de l'acord d'investidura
Fa uns mesos, a finals de maig i després que, amb el retorn d'Oriol Junqueras a la presidència d'Esquerra Republicana, Salvador Illa es quedés sense poder ni tan sols començar a negociar els pressupostos per aquest 2025, socialistes i republicans van pactar pel tercer suplement de crèdit, on es deixava per escrit que el Pla Director en qüestió havia de ser publicat abans d'anar-se'n de vacances. Concretament, la data límit era el 31 de juliol. I així ha estat, amb el president de la Generalitat de viatge oficial a la Xina. En les últimes setmanes, des d'ERC han centrat bona part de les seves crítiques no en el Govern de la Generalitat sinó apuntant cap a Madrid, concretament a la figura de la vicepresidenta del govern espanyol, ministra d'Hisenda i, sobretot, candidata del PSOE a les eleccions andaluses de l'any vinent, María Jesús Montero.