El pres d'ETA Antonio Troitiño Arranz serà posat en llibertat per "raons humanitàries" perquè té una malaltia greu i incurable. Així ho ha decidit l'Audiència Nacional, que, amb el vistiplau de la Fiscalia, ha acordat el progrés a tercer grau i la incoació de l'expedient de llibertat condicional.
El jutge de vigilància penitenciària de l'Audiència Nacional ha adoptat la decisió basant-se en l'article 104.4 del Reglament Penitenciari, que permet que "els penats malalts molt greus amb malalties incurables, segons un informe mèdic, amb independència de les variables que intervinguin en el procés de classificació, podran ser classificats en tercer grau per raons humanitàries i de dignitat personal, tenint en compte la dificultat per delinquir i la seva escassa perillositat".
Condemnat el 2017
Antonio Troitiño Arranz, que va ser traslladat l'octubre des de la presó d'Estremera (Madrid) a la de Sòria, compleix des del maig del 2017 cinc anys i 11 mesos de presó per pertinença a organització terrorista, una condemna que li va imposar l'Audiència Nacional per reintegrar-se a ETA per poder fugir a Londres després de ser excarcerat per error el 2011.
El jutge de vigilància penitenciària ha tingut en compte la seva situació mèdica, el temps que ha complert de condemna, la seva edat, 63 anys, i el fet que ETA "es troba derrotada i ha declarat el seu final definitiu" per adoptar la seva decisió. Malgrat que l'informe del fiscal ha estat favorable a la petició de Troitiño, la interlocutòria no es farà executiva fins que sigui ferma, és a dir, fins que passi el termini de cinc dies per recórrer.
"No s'hauria de concedir"
El jutge reconeix que si el progrés al tercer grau del pres depengués del seu historial delictiu i de la seva evolució des del punt de vista de la reinserció, "no es concediria", ja que aquesta "no ha estat suficient favorable", però assumeix que "ha de valorar-se la classificació des de l'estat de salut del penat".
Així doncs, el jutge té en compte que, segons els informes mèdics, l'estada a la presó "podria dificultar" el tractament pal·liatiu necessari per a la seva malaltia, raó que s'uneix a la seva "escassa perillositat".
Abans de fugir a Londres el 2011, Troitiño va passar 24 anys a la presó en compliment de condemnes que sumen 2.200 anys per 22 assassinats als anys vuitanta, entre ells, el cotxe-bomba de la plaça de la República Dominicana de Madrid el 1986 que va matar dotze guàrdies civils.
Troitiño, en la seva última detenció / EP
Altres presos malalts
Etxerat, l'associació de familiars de reclusos de la banda terrorista, ha recordat aquest dimarts en un comunicat que Troitiño no forma part del "llistat" de 17 presos "que pateixen malalties greus", malgrat la qual cosa "les extremes condicions patides a la presó i les llargues condemnes a què sotmeten els presos es troben en l'origen mateix de situacions com la que ara ha d'enfrontar" aquest reclús. Per aquesta raó, sol·licita "la llibertat immediata de tots els presos malalts de gravetat" i envia "una forta abraçada" a Troitiño i a la seva família, a la qual ofereix tot el seu "suport" i acompanyament "en aquesta complicada situació".
Imatge principal, Antonio Troitiño Arranz durant el jucio celebrat el 2017 / EP