Artur Mas va ser un dels grans afectats per la coneguda com a Operació Catalunya, que el ministeri de l'Interior va activar el 2012 davant l'auge del moviment independentista. Concretament, les últimes informacions apunten que va ser Jorge Fernández Díaz qui va posar en marxa les clavegueres de l'Estat l'endemà de la primera manifestació massiva, l'11 de setembre de 2012. Ara, en una entrevista a Catalunya Ràdio, qui llavors era president de la Generalitat ha assegurat que li "encaixa" que el ministre de l'Interior hi participés activament, però no que fos l'únic rere aquest entramat per desacreditar l'independentisme, apuntant directament cap al govern espanyol i Mariano Rajoy, que llavors el presidia: "No m'encaixa que Fernández Díaz ho fes tot sol. Això no va ser una decisió del ministeri del Interior aïllada del govern espanyol o del PP", reflexiona Mas, parlant de Maria Dolores de Cospedal que, considera, "estava en la conxorxa des del primer moment" o la llavors vicepresidenta Soraya Sánez de Santamaria.

Per tot plegat, el president Mas creu que no és possible que des de la seu central del PP o des del ministeri de l'Interior "es fes cosa que la Moncloa no conegués", en referència al president del govern espanyol en aquell moment, Mariano Rajoy: "Jo no li puc posar la mà al foc de què coneixien, però alguna cosa devien conèixer. No sé si fins i tot la van estimular o beneir". De fet, per Mas aquesta és precisament la gran pregunta que es deriva de l'Operació Catalunya deu anys després que es posés en marxa: "Com pot ser que amb tot el cúmul d'informació, amb gravacions incloses que constitueixen potencials delictes molt greus, s'hagin negat sistemàticament jutjar i fins i tot a investigar-ho". 

Presentarà una querella si veu que té recorregut 

Mas ha insistit que moltes de les informacions que estan sortint en les últimes setmanes ell ja les coneixia perquè havia estat víctima de l'Operació Catalunya, com a president de la Generalitat quan es va celebrar la manifestació sota el lema "Catalunya nou estat d'Europa". En el seu cas, ha descrit la trama protagonitzada per les clavegueres de l'estat com una "operació bruta per dir 'com que no podem guanyar les eleccions els hi trencarem les cames inventant-nos una sèrie de coses a les quals donarem un aire de veracitat, les publicarem arreu i destruirem el seu prestigi amb l'esperança que la gent els hi retiri el suport'".

Amb tot, després que un jutjat de Madrid acceptes una querella de Sandro Rosell i que l'exconseller Jaume Giró seguís els seus passos, Mas ha optat per veure el recorregut d'aquestes querelles abans de presentar la seva: "Vull tenir una certa seguretat, he d'anar amb compte, ja que si això no té reconegut tens una sensació d'inutilitat en les teves accions i no sé si com a expresident m'ho puc permetre", ha reflexionat, tot afegint que si veu que comença una investigació seriosa, probablement s'hi afegirà. 

A favor d'un pacte entre Junts i PDeCAT a Barcelona

Artur Mas també s'ha referit a la candidatura de Xavier Trias per l'Ajuntament de Barcelona, que tal com ha destacat, està liderant la gran majoria d'enquestes, tot i que no a molta distància. Sobre la possibilitat d'una candidatura conjunta de PDeCAT i Junts, el president ha assegurat que "la seva gent" està als dos partits i que per això dona suport a candidats de les municipals sense fer distincions entre les formacions: "Em semblaria molt bé la decisió de Trias. Quan hi ha divisió interna el resultat sempre és el mateix", ha lamentat, recordant les eleccions al Parlament del 2020, en què el PDeCAT no va obtenir representació i Junts va quedar com a tercera fora. "Sé que costa arribar a un acord, però hi confio. Espero que no es divideixi ni un sol mil·límetre d'aquest espai", ha desitjat.