Setmana complicada per a Ciutadans, però especialment per a Inés Arrimadas. El que va començar com un manifest signat per 30 càrrecs importants s'ha acabat convertint en una convocatòria d'una assemblea extraordinària on posarà a disposició de la militància el seu lloc com a presidenta del partit després que més de 400 militants signessin amb menys de cinc dies aquest document on se l'acusava directament de ser la culpable (ella i la seva Executiva que ja ha patit les primeres baixes) de la situació de la formació, que segons les enquestes podria desaparèixer també del Congrés o quedar-se amb només un diputat. Així, segons ha publicat el diari ABC, Arrimadas convocarà un congrés extraordinari en el que es decidirà el futur del partit, acceptant la petició dels més crítics amb ella. Encara no hi ha una data fixada, però tot apunta que seria el gener del 2023,  i la intenció de la política seria exposar-ho dilluns en la pròxima reunió de l'Executiva. 

Mirant cap a les municipals 

Arrimadas posa així la directa mentre té un equip treballant per la refundació del partit, quelcom que els crítics lamentaven que se centrés només en detalls com ara el nom, el logo o el color del partit i no tingués una mirada més amplia que passaria també per posar en dubte el paper de la catalana. Cal tenir en compte que aquest congrés es produiria pocs mesos abans de la celebració de les eleccions municipals i autonòmiques en algunes regions, uns comicis clau pel partit, ja que es juguen conservar posicions com la vicealcaldia de Madrid, que ara pertany a Begoña Villacís. La de la capital espanyola no era l'única que havia assumit Cs després de pactes amb PSOE o PP, però en el cas de Saragossa o Alacant, les vicealcaldesses van formar part del primer grup a signar el manifest contra Arrimadas. A més, a finals d'any està previst que Pedro Sánchez convoqui les eleccions generals. 

Amb aquest context tant complicat, la gran pregunta és si Arrimadas es presentaria a la reelecció. Des del primer moment, després de les eleccions d'Andalusia on el partit va perdre 21 diputats, consellers autonòmics i fins i tot la vicepresidència, la política va assegurar (amb la boca petita) que posaria el seu càrrec a disposició de les bases de Cs, quelcom que fins a la convocatòria d'aquest congrés no s'havia plantejat com una opció real. 

Arrimadas desvia la mirada cap a Altsasu 

De moment, enmig d'aquesta crisi sense precedents d'ençà que va arribar a la presidència del partit després de la dimissió d'Albert Rivera, Arrimadas ha optat per jugar a una carta fàcil i a la qual li agrada recórrer de tant en tant. Així, divendres es va plantar a Altsasu, conegut municipi navarrès per l'empresonament d'un grup de joves que es van barallar amb agents de la Guàrdia Civil que es trobaven fora de servei en un bar l'octubre del 2016, quelcom que el fiscal va descriure com a terrorisme. A aquesta concentració no només hi va anar Arrimadas, sinó que també va comptar amb l'assistència de Carlos Carrizosa, diputat la Parlament de Catalunya, entre d'altres.