Inés Arrimadas segueix sense dimitir com a líder de Ciutadans, tot i que el partit es va esfondrant al seu voltant. A banda d'una situació molt complicada a les enquestes, segons la qual només conservarien (com a màxim) un sol diputat al Congrés, la situació interna encara és més complexa, ja que la catalana ha perdut la confiança de bona part dels seus militants i també dels càrrecs que té la formació arreu d'Espanya. Dilluns, es va fer públic un manifest duríssim contra Arrimadas, signat inicialment per 30 càrrecs, en el qual se l'acusava a ella i no al "logo, el color o els afiliats", de tots els problemes del partit. Ara, ja s'han recollit més de 400 signatures per convocar una assemblea extraordinària per forçar la seva sortida.  

Situació complicada a les autonomies 

Segons informa El País, a la gran pèrdua de diputats autonòmics que va patir la formació arran de les eleccions de Castella i Lleó i Andalusia, en aquesta última autonomia va passar de tenir-ne 21 a cap, ara s'hi ha de sumar vuit diputats més que s'han afegit a la plataforma SomosCs. Aquesta exigeix la dimissió d'Arrimadas i de tota l'Executiva i està darrere de la recollida de signatures. Per tot plegat, des de l'octubre de 2021, el partit ha perdut el control sobre 42 dels seus diputats arreu de l'Estat, fet que els deixa en una situació molt compromesa. 

Qui són ara, els diputats autonòmics contraris a Arrimadas? Inicialment, els més crítics eren la portaveu del partit a Asturies, Susana Fernández; el portaveu adjunt asturià, Sergio Garcia, i dos diputats aragonesos, Susana Gaspar i Carlos Oltra. Ara, se'ls han sumat dues altres diputades de l'Aragó, una de l'assemblea d'Extremadura i un altre asturià. Encara que siguin contraris a l'Executiva actual, tots han manifestat la seva intenció de no abandonar el partit. 

Un manifest molt dur 

Ara bé, què deien al seu manifest que ja compta amb 400 signatures? "Ha arribat el moment de donar veu als afiliats i que ells puguin decidir, en una assemblea general extraordinària, quina refundació volen. El problema de Cs no és el logo, ni el color, ni els afiliats, ni aquells que van dimitir de les seves responsabilitats executives ara ja fa gairebé tres anys. El problema de Cs és el de les persones que el dirigeixen en aquests últims anys, que posen els seus interessos personals i econòmics, atrinxerant-se en el seu càrrec, per damunt de l'interès general del partit i d'Espanya.