La lògica intuïa que la derogació del delicte de sedició i la reforma de la malversació pactada entre el PSOE i Esquerra seria el gran cavall de batalla del Partit Popular (PP) per minar la base de credibilitat del govern de coalició a la Moncloa. La triple cita electoral del 2023 feia pensar que un altre pacte amb independentistes seria la gota xinesa per a Pedro Sánchez sabent que hi ha examen a les municipals, a unes quantes comunitats autònomes i a les estatals previsiblement cap a finals d’any. De fet, els socialistes es van encarregar de tramitar els canvis al Codi Penal per la vida ràpida per intentar posar el màxim de distància possible entre una cosa i el cicle electoral. El cert és, passades les setmanes, la llei del només sí és sí ha capgirat l’estratègia com un mitjó.
Els populars ensumen la sang i ara posen gasolina a l’ofensiva contra el govern de Pedro Sánchez davant la cascada de revisions a la baixa i la batussa pública entre els socis de coalició per la reforma. A l’entorn d’Alberto Nuñez Feijóo sospiten que aquesta llei està suposant una “sagnia” electoral per al PSOE després que ja hi hagi almenys mig miler de condemnats per delictes sexuals que s’han beneficiat de les rebaixes de penes i una quarantena hagin sortit de la presó. Des de la seu del carrer Gènova, tenen la convicció que el govern Sánchez n’està sortint escaldat, senten “vergonya” i recorden que no té antecedents.
El naufragi de Sánchez?
L’obstinació i exageració que en fan a Gènova fa que s’aventurin a fer-ne comparacions sensibles. Des de la cúpula del Partit Popular s’atreveixen a dir que l’enrenou de la llei de Llibertat Sexual és “el Prestige de Sánchez”. Ho equiparen al desastre viscut a la costa gallega pel vessament de petroli a finals de 2002. Aquella catàstrofe mediambiental la va gestionar l’executiu de José María Aznar i el llavors ministre de l’Interior, Mariano Rajoy, que es va equivocar relativitzant el desastre com uns “filets de plastilina” en una compareixença sapastre. Els de Feijóo estan a l’espera de calibrar l’impacte del xoc en l’estabilitat del govern de coalició. No saben si estan fent un “teatret” dirigit a les seves parròquies o si el “teatret” és la base d’una futura ruptura.
El punt de fricció entre el PSOE i Unides Podem és la reforma que els socialistes han registrat per canviar la llei d’Igualtat que vol augmentar les penes mínimes i que està pendent dels tràmits parlamentaris. En aquest punt, el PP s’avé a votar-la si serveix per arreglar el “nyap”, va respondre el portaveu Borja Sémper aquest dilluns. Tot i això, els populars han anat virant el discurs sensiblement insistint que la proposta del PSOE al Congrés és “pràcticament igual” a la que va presentar el PP el mes de desembre. Tant que el vicesecretari institucional, Esteban González Pons, ha demanat aquest divendres que el PSOE voti a favor del text del PP.
L’abraçada de l’os de principis de setmana també té els seus matisos i, a aquestes alçades, no hi ha interlocució entre els dos principals partits espanyols. Sigui com sigui, abans de fer qualsevol gest definitiu, Feijóo ha encarregat al seu equip de confiança que es mirin la proposició de llei amb lupa per no avalar un altre “disbarat”, afegeixen fonts de l’entorn, que estan molestos per la negativa dels socialistes a negociar res. Una actitud que, per als populars, evidencia la “supèrbia” i el “sectarisme” de Sánchez.
I protestes arreu contra la norma d’Irene Montero
Lluny d’apagar-se, l’ofensiva del PP s’escamparà com una taca d’oli per arreu de l’Estat espanyol. Volen traslladar-la als carrers perquè creuen que hi està calant i, per això, preparen concentracions de protesta a Alacant, València i A Corunya per aquest dissabte. De fet, des de finals de gener les protestes s’han succeït per diferents municipis. Sense anar més lluny, en el congrés intermunicipal celebrat a València, Núñez Feijóo va fer responsable a Pedro Sánchez de la crisi del ‘només sí és sí’. I aquest diumenge el gallec se n’anirà a Sevilla on farà costat als candidats del PP a Andalusia en ciutats de més de 20.000 habitants. Després de l’èxit fulgurant de Juanma Moreno Bonilla el juny passat, Gènova vol mantenir-hi l’empenta perquè consideren que el sud peninsular és una plaça clau de cara a les eleccions generals. Allà s’hi reparteixen 61 dels 350 diputats que hi ha en joc.