La llei de llibertat sexual és la llei més equivocada per tensar la coalició. La que ha estat més mal escollida per posar de manifest el desacord de Podemos i PSOE amb una norma estrella de l'Executiu i un deute pendent amb les dones i les víctimes d'agressions sexuals. Per més que no eviti les futures revisions, és incomprensible que el Ministeri d'Igualtat rebutgi una possible solució tècnica. És complexa i, com admet qualsevol jurista, no frena que els recursos presentats rebaixin més penes per agressions sexuals fins a l'aprovació de la nova norma. Però la mera possibilitat de barrar en el futur els efectes lesius davant de la falta d'una disposició transitòria mereix una correcció i, per tant, una nova llei.

La reforma és l'única possibilitat d'evitar els efectes negatius i aclarir el soroll polític. Desembarassar el camí per parlar del canvi de paradigma fonamental que inclou la norma. El sí és sí prioritza el testimoni d'una jove que denuncia una violació quan no hi ha imatges. Aborda la submissió química i els abusos que abans s'escapaven del radar penal. Tenim a les notícies dos casos flagrants que exemplifiquen per a què serveix la llei. La defensa de Dani Alves podrà al·legar que el futbolista hi va mantenir relacions consentides. Ara, el testimoni de la jove negant que ho fossin és tan important com els informes mèdics i la paraula de cambrers i amigues. La llei serveix perquè una actriu com Jedet, en una festa de matinada, pugui denunciar un bavós per assetjament sense normalitzar que s'hagin passat la nit assetjant-te. I del consentiment als recursos econòmics. El sí és sí aborda la prevenció i la protecció de l'Estat que necessita una víctima per independitzar-se de l'agressor. Donar cos legal al consentiment és tan difícil jurídicament com imprescindible.

Sense aquesta reforma, el govern espanyol s'exposava a un càlcul de revisions setmanals d'aquí a les eleccions de maig sense haver intentat corregir els efectes negatius de la llei

En la negociació i rectificació política, Igualtat s'ha obert a negociar i evitar el xoc frontal de la coalició. Des del PSOE i el govern espanyol han anunciat la proposició de llei amb ells o sols, sense entrar en els atacs de Podemos. Pablo Echenique ha arribat a acusar el seu soci de voler tornar a la llei "que preguntava a les víctimes: vas tancar bé les cames?". Des de Podemos mantenen que les negociacions des del Ministeri d'Igualtat amb la resta de carteres —Justícia, Interior i el mateix govern— són fluides i van començar el pont de desembre, un mes després de la primera rebaixa penal de sis a quatre anys a un agressor sexual condemnat el març del 2021. Avui van més de 300 revisions i la certesa que la proposició de llei no evitarà el continu degoteig de rebaixes. Segons aquestes fonts, van presentar tres propostes de canvi judicial. I és la del Ministeri de Justícia la que previsiblement tirarà endavant. No sense l'estira-i-arronsa dels propers dies. Perquè per a Podemos la proposta torna al marc anterior: elimina l'eix del consentiment. El PSOE ho nega i la majoria dels socis aproven el futur canvi quirúrgic. En els propers dies, hi haurà reforma i hi haurà consens. Retocs penals que elevaran les penes quan hi ha violència o intimidació. Més anys en el Codi Penal sense que la víctima hagi de demostrar que es va resistir al violador.

Sense aquesta reforma, el govern espanyol s'exposava a un càlcul de revisions setmanals d'aquí a les eleccions de maig sense haver intentat corregir els efectes negatius de la llei. L'obstinació d'Igualtat per no abordar el canvi, assenyalar els jutges com a únics culpables, és l'adob de l'oposició per continuar carregant contra el sí és sí. I a una part important de la dreta li interessa més atacar el govern que protegir les víctimes. De fet, els arguments de Vox en el seu recurs al Tribunal Constitucional els delaten. La ultradreta apel·la a la vulneració de la presumpció d'innocència de l'agressor, la seguretat jurídica i ataca la regulació del consentiment en el delicte d'agressió sexual. Quan s'aprovi la nova llei, és molt probable que els nous bàndols siguin aquests, els partits que blinden el consentiment i els que estaven més còmodes amb la visió anterior. Ja ho va dir l'advocat Cristóbal Martell, advocat de Dani Alves, en una ponència: "Som davant d'una cosa tremenda. Hi ha col·lectius (...), com el feminista, que estan adquirint en el sistema penal una veu més enllà del que és raonable".